Opinió: El «fotut» calendari

Opinió: El «fotut» calendari

Començo dient que és «la meva opinió», no pretenc donar per descomptat coses de les quals no en tinc tota la informació, però hi ha situacions que personalment em grinyolen, i fins i tot llegeixes publicacions o comentaris a les xarxes que, bé, diguem que estan esbiaixats. El problema actual de manca de seus no és nou, ve des de lluny, molt lluny, i la pandèmia l’ha acabat de rematar. Però per crear debat i remoure alguna cosa vaig a llençar-m’hi de cap a la piscina i potser no està gaire plena.

Res de nou sota el Sol

Com dic, els problemes amb les seus no és nou, tirar endavant una competició requereix molt d’esforç humà i encara que sembli que no, és esgotador (i en general poc agraït). Provoca moltes tensions a la vida d’un club, on els hi demanes als teus “socis” que vinguin a ajudar, molt esforç per amor a uns colors. I molt esforç econòmic, tot sigui dit. La majoria dels ingressos per dorsal no cobreixen les despeses i cal recórrer als ingressos atípics (un bar o similar) perquè almenys la implicació dels teus socis repercuteixi mínimament en les arques del club.

[Suggeriment: si un club posa un bar en una competició, feu despesa, per favor.]

Qui ho organitza?

Els clubs, sempre els clubs, sempre han estat els clubs, és l’estructura bàsica de l’atletisme, les «carreteres». La Federació ni té, ni ha tingut mai la funció ni l’obligació per molt que ens encaparrem. Estem d’acord que els partits del Barça els organitza el Barça, i és la seva federació (o La Liga) la que marca un calendari i envia els «jutges» i notaria a la competició. Per què hem de ser diferents? Simplement, la federació històricament ha assumit «l’organització» d’una part del campionat que és impossible que un club pugui assumir per si mateix, la Pista Coberta (que és de lloguer).

Un calendari, per quin motiu?

La federació té el mandat dels clubs d’organitzar i coordinar els campionats de Catalunya, mantenir uns rànquings i establir uns barems, però no et poden exigir una marca classificatòria si no et donen l’oportunitat d’aconseguir-la, d’aquí ve que promogui una sèrie de controls perquè els atletes tinguin l’oportunitat de demostrar el seu nivell, els famosos controls federatius.

Però de nou, no els organitzen ells, publiquen un calendari, rep les peticions dels clubs, i assigna la seu.

Com a club, m’interessa?

Fàcil, NO. Organitzar un control federatiu, normalment és deficitari econòmicament. Amb un programa molt curt i participació més reduïda. Si a això li sumes que em puc muntar un control pel meu compte, amb més participació (i més ingressos) i les marques valen igual, doncs tira milles.


Els clubs “grans” s’han dedicat en els últims anys a programar CONTROLS INTERNS deixant als clubs més humils la tasca de la promoció. No estan per aquestes coses i clar, deixar sempre aquests controls a entitats com el Pratenc, o el CA Castellar, per posar uns exemples, arriba un moment que provoca tensions i esgotament.


Recordem quan es va intentar pal·liar el problema de les competicions massives de categories de promoció a la Catalunya Central intentant programar doble seu, (si ja costava aconseguir una, imagina’t dues!) I això creava mala maror entre el personal de la federació, aquestes persones que estan a l’altre costat del telèfon/mail, com bojos buscant clubs que per «vendre la moto».


O més recentment, el tradicional Trofeu Promoció, a celebrar durant el setembre, època que els clubs encara estan aixecant la persiana, organitzant mil coses internes i clar, tots mirant cap a un altre costat.

Situació actual, es veia venir.

Portem diversos anys en els quals la balança no està equilibrada, gran part dels esforços es destinen a un percentatge molt reduït del teixit atlètic, deixant als clubs que assumeixin tot, sobretot la promoció. Els atletes cada vegada reclamen més atenció, cosa que em recorda aquella expressió «i el pobre cavall, què?» de la cançó «He vist un rei» de la Trinca.

  1. Com a club NO ÉS INTERESSANT organitzar un control federatiu. Tens el programa donat i la data tancada.
  2. Les beques de material estan molt orientades als atletes i no a l’esforç organitzatiu, contra més atletes de nivell tens més punts, és igual quantes competicions organitzis. (El que escriu ha de reconèixer que el personal de la federació és sensible a això).
  3. Instal·lacions compartides, no sempre tens la pista per a tu el dia i l’hora.
  4. Sempre són/som els mateixos.
  5. Ja ni parlem de les territorials, que la cosa és dramàtica.
  6. Sistema de Delegats Sectorials poc eficient (per dir-ho suau i subjectiu).
Quina “turra”

És igual qui mani a la junta de la FCA, si no es canvia el sistema la cosa serà sempre igual. Els atletes sempre han reclamat més atenció, comprensible, però ara no ens podem esquinçar les vestidures quan els clubs, aquests als quals els hi exigim, però no se’ls recompensa, no estan per la feina. El calendari de la FCA està ple, i no falten competicions, però algunes són molt hermètiques. I la cosa a les delegacions com el Delta de l’Ebre o Lleida és més dramàtic en la qual en pocs clubs recau tot els esforços i els atletes han de fer centenars de quilòmetres a l’any per a competir. Aconseguir una marca per algú de Barcelona no és el mateix que per algú de Tortosa, per exemple, en temps i diners.
Tot això no es té en compte, i per la meva experiència la sensació és que els delegats federatius es preocupen més dels seus «atletes» que no del sector assignat. I això és flagrant. Només criden al club X quan els interessa i no per comprovar si encara respiren.

Extracte del calendari de la FCA Maig 2022 ple de Controls interns.

La situació durant la pandèmia ha eixamplat el problema, la limitació de l’aforament va obligar a fer controls més interns, ja que els controls oficials es regien pel rànquing, entrant els de sempre deixant als altres fora en la majoria dels casos sense marca a acreditar. Aquesta tendència s’ha mantingut i que ha trencat definitivament el calendari oficial.

En altres llocs de l’estat potser és diferent, hi ha mil subvencions directes o indirectes, aquí no, i encara i així tenim més de 5-6 esdeveniments atlètics cada cap de setmana. 

Solucions?

Hi poden haver moltes, o cap, segons com es miri. La federació al final gestiona un pressupost que és de tots i que tret que entrés un mecenes, els diners a curt termini són els que són.

A manera de brainstroming i sense desenvolupar-ho molt:

  • Si es vol mantenir el calendari oficial aquest ha de ser més atractiu per a l’organitzador. Part de les despeses no les hauria d’assumir el club, (i treure diners de un altre lloc)
  • Obligar als clubs a organitzar X competicions obertes a l’any, o almenys sol·licitar-lo, per a rebre QUALSEVOL tipus de subvenció (al club, als seus tècnics o als seus atletes).
  • Redistribuir despeses d’estructura i no sols mirar cap a l’elit, ho sento, tenim altres prioritats.

Si continuem mirant els acabats del piset, però no cuidem els fonaments tindrem les runes més mones del regne.