Sabadell va acollir un nou Campionat Absolut d’atletisme (també sub23) després del parèntesi al Palau Sant Jordi. Molts noms coneguts, algun RCAM i noms que segueixen cridant l’atenció.
Sí. És la nostra festa. M’agradaria començar així perquè a vegades no valorem prou el nostre patrimoni. A la prèvia recordo fer una menció a la meravellosa barreja d’atletisme d’elit i atletisme terrenal (em costaria molt definir “terrenal” en una frase, diguem que son aquells i aquelles atletes que tenen com a objectiu arribar al campionat absolut català i gaudir-ne). Doncs aquí m’agradaria començar per reivindicar aquesta festa. És la nostra festa. La festa de l’atletisme català com a ens gegantí (però familiar) on hi cabem tots. No som els únics que en fem difusió (i menys mal que és així). Però com tenim una petita parcel·la en forma d’altaveu, ens agrada cridar-ho. És la nostra festa, no és privada, està oberta a tothom, però és la festa de l’atletisme català.
El Campionat de Catalunya Absolut i Sub23 en Pista Coberta ens va deixar diversos noms a destacar. No volem nomenar els que no hi eren, per diferents motius (baixes, lesions, altres competicions) perquè ja ho vam fer a la prèvia. Volem centrar-nos amb el que vam viure. I és que realment, per qui no el va seguir, vam tenir un reguitzell força gran de noms a destacar.
Per començar, moltes proves ens van mostrar un nivell molt alt, res a envejar si es fes un campionat absolut espanyol. No només en marques, en emoció també. Només cal que ens fixem en l’Alçada masculina. Sense Xesc Tresens, diversos eren els atletes que es jugaven el títol. Si haguéssim fet apostes prèvies, segur que molts haguessin encertat, i molts d’altres no. Finalment, el títol va ser per Eduard Fàbregas, de l’Intec Zoiti, amb un salt de 2.10m i un intent errat de 2.12m. Dani Torrero també va saltar 2.10m, però va errar el primer de 2.08m. El seu germà bessó, Àngel, va saltar 2.03m i va ser sots-campió sub23.
També la perxa, masculina i femenina, va donar molt de joc. En la masculina, triple empat a 5.40m. Aleix Pi va aconseguir la victòria després de fer nets els seus intents, amb Dídac Salas en segona posició, intentant el salt de 5.55m. Alex Gràcia, en el nivell dels seus companys, va saltar també 5.40m, campió sub23 i rècord dels campionats promesa. En Perxa femenina, Mònica Clemente va intentar el salt de 4.33m, que hagués sigut RCAT, però finalment es va quedar amb la marca de 4.20m i un nou títol de campiona catalana. Clara Fernàndez (3.85m) va ser plata i Laia Boixet bronze i campiona sub23 amb 3.75m.
La velocitat va tenir alts i baixos, però cal destacar que els de sempre hi eren. De fet, a nivell masculí, els dos campions, Bernat Canet i Oriol Madí, representen (juntament amb Pol Retamal i Arnau Monné, sots-campió ahir del 60m) als velocistes catalans arreu. L’atleta del Cornellà, doble campió absolut i sub23 amb marca de 6.81m als 60mll, i l’atleta de Sant Celoni campió als 200m amb excel·lent marca de 21.35m, per sobre d’un magnífic atleta com Adrià Alfonso, que aquest any s’està destapant, tercer en el 200m i segon promesa i Miguel Gasch, 21.49 i sots-campió absolut.
A nivell femení, Cristina Lara i Ona Rossell van protagonitzar un bon duel en la distància curta. L’atleta del Barça, que ara entrena a Granada, va guanyar de manera ajustada el 60mll amb temps de 7.54s, per davant de Rossell, amb 7.56 i de Neus Núñez, amb 7.79s. La millor promesa, Clàudia Camacho, del Molins, amb 7.76s. En el 200mll, Berta Segura va demostrar el seu gran moment, guanyant l’or amb temps de 24.63, per davant d’Stephanie Saavedra (24.70m) i de Rossell, 24,71s. Anna Monsó campiona sub23.
En el 400mll cal destacar un nom, el de David Fradera. L’atleta entrenat per Pau (Fradera) i ara al Caja Canarias, està en un moment molt dolç i ho ha demostrat de la millor manera, guanyant l’or amb una marca final de 47.74, per davant d’atletes d’un alt nivell, sense anar més lluny, de l’actual campió a l’aire lliure, Guillem Valls, que finalment va ser bronze amb 48.22 o d’Oriol Calsina, plata amb 48.20s i campió promesa. En categoria femenina, Laura Hernàndez va superar a dues rivals de pes per aconseguir l’or amb 55.39. Laura Bou, també entrenada per Pau Fradera, va sumar la plata amb un gran temps de 55.44, davant de Geena Stephens (que va patir una caiguda just arribant a meta), amb 55.45s. Meritxell Tarragó, campiona sub23.
En el mig fons també vam viurem alguna sorpresa. Les baixes no van pesar en l’espectacle. En el 800m femení, Núria Tió i Clàudia Gallego van protagonitzar un final ajustat, amb l’Or per la del CA Manresa amb 2:09.74 i la plata de la del CE Universitari amb 2:10.58. El bronze, finalment, per a l’atleta del CA Canovelles Marta Mitjans, que en un gran final va emportar-se el bronze absolut essent encara juvenil. Irene Rubio va acabar com a campiona sub23 i mínima absoluta amb 2:13.17. En nois, Mohamed Maman es va imposar en l’sprint a Raúl Villalonga, que no obstant seria campió sub23, deixant el bronze absolut i la plata sub23 a Aleix Lago, tercer i Nacho Flaquer com a bronze sub23.
En el 1500m, Youness El Hannach també va guanyar en l’sprint a Aniol Borràs, en una cursa amb frec a frec entre ambdós corredors, donant-li també el títol promesa a Borràs, i el tercer lloc al veterà El Medhi Aboujanah. A nivell femení, Irene Bonafonte va fer bons els pronòstics, no amb patiment davant de Núria Atienza, que la va seguir fins gairebé al final. Marina Guerrero va acabar com a tercera i Laura Rodríguez campiona sub23.
En el 3000m, Douae Ouboukir, amb la samarreta de la selecció catalana, va acabar guanyant-li la partida a Laia Casajoana, que no obstant això, va sortir molt valenta i es va posicionar líder la gran majoria de la cursa, en una lluita final molt interessant. La tercera i bronze va ser Marina Travé, que a més va ser campiona sub23 i rècord dels campionats amb 9:49.84. En nois, Anasse Mahboub li va guanyar la partida a tots en un gran final, 8:17.89, davant de Marc Fernàndez i Carles Gómez. Menció especial al neerlandès de L’Hospitalet Atletisme Ruben Sansom, que corria fora de concurs però va acabar segon.
En els 60mt cap sorpresa pel que fa als guanyadors. Els darrers dominadors, Marc Gale i Xènia Benach, van acabar imposant-se amb molt bones marques. De fet, la de Benach va ser RCAM sub23 amb 8.23. Eloi Santafé (també campió sub23) i Jan Sans van completar el podi, mentre que Emilia del Hoyo i Mireia López van completar el podi femení.
En llargada vam veure un dels moments del dia. Jaime Guerra va aconseguir la victòria amb 7.72m i amb RCAM i marca personal en PC. El seu company d’equip, Dani Pacheco, i Xavi Barrubés (ell també campió sub23) van completar el podi. En categoria femenina, Elena Llobera va sumar un nou títol amb marca de 6.06m, seguida de Clara Gabaldón i Marta Gallo. Gabaldón va sumar tres medalles, les la de 60mt i les dues de llargada.
En el Triple Salt, novament domini dels dos blaugrana ex de l’Agrupa, Naiara Estanga i Ramon Adalia, que segueixen sense donar el seu braç a tòrcer. Estanga va guanyar amb 13.28 i Adalia amb 15.71m. El podi masculí el van completar Andrey Lavila i Marc Sala. Curiosament, el campió sub23, Gerard Gallardo, va ser el 9è classificat. En noies, Laurine Marimon, en una progressió enorme, i Nora Taher van completar el podi, amb Diwa Vila com a campiona promesa.
En alçada, magnífic moment per a Núria Caballero, del CA Tarragona. L’atleta va sumar el seu primer títol amb una excel·lent marca d’1.73m. Irene Clemente, que es va fer mal, i Anna Pereiras, van completar el podi amb 1.66m. Caballero, Pereiras i Núria Poch van completar el podi sub23.
Finalment, en el Pes, dos fidels a les cites, Laura Redondo i Eloi Rovira van aconseguir els títols, deixant, en el cas de Redondo, a Daniela Fernàndez amb la plata i a Olga Morraja amb el bronze, essent ella campiona sub23. En nois, Aaron Solà va baixar un esglaó en el podi acabant segon i Sergi López, tercer.
Només acabar l’absolut ens arriba el Miting Internacional de Sabadell que se celebra avui. Massa junts en el temps? és el més possible, però en tot cas, nosaltres reivindiquem tot el patrimoni, i l’absolut és el lloc on venen a parar els qui lluiten per les medalles i els qui ho fan només per ser-hi present. L’atletisme català en el seu punt àlgid.
