Catalunya acaba en segona posició en el Campionat d’Espanya de Federacions de Proves Combinades a Sòria, per darrera de la delegació valenciana. Pol Ferrer, RCAT Sub20.
L’atletisme català té molts registres. Allà on va, la selecció acostuma a guanyar alguna cosa, pujar a un podi, rebre una medalla, generar un seguit de situacions que ajuden a entendre qui som i com som. L’atletisme català no és només campionats d’Europa o del mon, també són els de federacions (autonòmiques), i en aquest cas, de proves combinades.
A Sòria, sis atletes catalans anaven amb la convicció ferma de poder pujar al podi. Pel camí, la baixa important d’Eloi Santafé, substituït en aquest cas per Pol Vila. A més a més, dos atletes del Cornellà Atlètic, Ferran Merino i Pol Ferrer, finalment protagonista. En l’equip femení, Anna Tuñón, Clara Gabaldón i Ivet Rovira, potent de sobres, noves generacions d’atletes que tenen molt de recorregut.
Cal començar esmentant el rècord de Catalunya de Pol Ferrer. 7200 punts per un atleta que, de moment, sembla el més complet en la seva categoria. Aquesta puntuació també li va valdre la mínima pel Campionat del Mon de Cali (Colòmbia). Els registres, espectaculars. Els 11.00 del 100mll, 7.09m en llargada, 13.25m en Pes (marques d’un alt nivell), 1.83m en alçada i sobretot, de la primera jornada, el 48.62s del 400mll, que en un decatló és un registre estel·lar. El dia següent, ho va corroborar: 15.11 al 110t, 37.47m al Disc i 3.70m a la Perxa, amb els també espectaculars 50.38m de la Javelina, tancant amb 4:·34.97 el 1500m.
En el Decatló absolut, gran comportament de Pol Vila i Ferran Merino. Recordem que Merino és l’actual campió de Catalunya de Combinades i aquest mèrit el va portar a liderar el grup masculí. L’atleta del Cornellà tenia un acceptable inici al 100mll i a la Llargada (6.94m), i en Alçada en mantenia a la zona mitja. Després, en el 400mll, acabava segon amb temps de 49.19m. En el 110t i en el Disc, mantenia les formes, tot i que en les tanques acabava en 8a posició global. La 3a posició en Javelina i la 4a en Perxa (4.00m) l’ajudarien a mantenir-se en zona alta, acabant 5à amb 6788 punts. Curiosament, respecte a les combinades de Catalunya, Merino va millorar la marca en les 5 primeres proves, però en canvi la va empitjorar en 4 de les 5 últimes (afectat també per la meteo del dia del campionat català).
El seu company d’expedició, Pol Vila, que va acabar 4rt a Catalunya, el passava en la classificació, acabant també 4rt a Sòria. 6800 punts (només 12 més que el seu company, és a dir, una combinada gairebé idèntica), amb millores en 7 de les 10 proves, destacant el 400mll (49.77), el Disc (42.63) i la Javelina (46.16), acabant una combinada amb molt bon sabor de boca per l’atleta del Barça.
Pel que fa a l’equip femení, mala sort per la campiona catalana, Clara Gabaldón, que no va poder acabar la combinada per lesió. I va ser una llàstima perquè va havia millorat 5 de les 6 proves fetes respecte a Barcelona, deixant-se només el 1500m per disputar, amb bones marques al 200mll (25.71), al Pes (10.27m) i a la Javelina (37.05m). No obstant, a l’equip la va acompanyar Ivet Rovira i Anna Tuñón, dos atletes també de molt de futur.
Rovira va acabar 6a amb 4597 punts i millorant 4 de les 7 proves respecte al Campionat de Catalunya, on havia acabat segona. L’atleta del GEiEG va fer un molt bon 100t (15.35), un sensacional 200mll (25.37 i segona global) i un molt bon comportament en llargada i els 1500m finals, que no va poder fer el temps de Barcelona però va servir per estar entre les primeres. Tuñón, del Cornellà Atlètic, acabava en 16a posició final, millorant totes les proves respecte a Barcelona, on es va proclamar campiona de Catalunya Sub20. El 100t o la Javelina van ser proves on va estar en una situació més alta en la taula final.
Finalment, 22.641 punts, a 2000 de la Federació valenciana, amb atletes com Carmen Ramos o Óscar Bou. Les sensacions van ser força bones i amb aquest podi es torna a demostrar que Catalunya té corda per estona, també en les combinades.
Per acabar, cal fer esment de la polèmica. En el dia anterior, l’atleta Clara Gabaldón penjava un vídeo a twitter on es veia com una voluntària de l’organització retirava la senyera al grup català quan estava al podi. Partim de la base que el gest no és antireglamentari, al contrari, la RFEA deixa clar en el reglament (basat en el que demana i expressa World Athletics) que no es pot pujar al podi amb cap mena de bandera ni símbol polític o nacional. Ara bé, sabent que no és el primer cas, que en d’altres vegades no s’ha sancionat, i que el tracte i les formes potser no van ser les correctes (hi ha qui diu que la bandera s’hauria d’haver plegat i no llençar-la al terra) és una escena que no queda exempta de polèmica i que va generar debat. Tant que la mateixa Gabaldón, que només demanava que algú li contestés a la pregunta de “Per què ho van fer”, es mostrava sorpresa al finalitzar el dia. El sempre inquietant mon de les xarxes socials.
