Ara fa pocs dies vam fer públic una nova modificació del quadre original de Carrer Lliure, el nostre redactor en cap de facto Jordi Lacambra, ens deixa professionalment, una baixa molt sensible tot sigui dit, que ve a sumar-se a la Marc Masip d’ara fa cosa de 2 anys. Però estem contents, la seva marxa té a veure amb nous reptes professionals i això mola.

Encara que costi de creure, i per nosaltres és tot un elogi, la redacció de Carrer Lliure és 100% amateur, bé si som sincers, podem dir que quasi ens costa diners, i que la gent pensi que tenim «obligació» d’informar de quelcom ens motiva, ja que això ens demostra que la gent ens té com un mitjà solvent on vol informar-se. Com ja us hem dit som una mitja totalment autosuficient on els únics ingressos rebuts arriben d’algunes campanyes de publicitat que rebem, cosa que ens permet continuar estant a la «bretxa» i sobretot, informar que, qui i com la nostra línia editorial ens marca, que no és cap més que la INDEPENDÈNCIA INFORMATIVA.

No queda gaire d’aquella idea fundacional d’aquells 5 bojos que no era cap altra que informar d’atletisme amb una periodicitat sostinguda i assumible pels 4 redactors, cosa que no es va complir ni el primer cap de setmana (gener de 2019). Vam despertar una bèstia, i de quina manera. Encara que la idea inicial era petita, ja d’entrada no ens vam posar límits i vam posar les bases legals (som un mitjà associat a l’AMIC) perquè amb el temps no sorgís cap impediment que ens pogués aturar.

4 anys dóna per moltes coses, i sincerament no créiem arribar fins aquí, tampoc ens ho vam plantejar, moltes hores i dedicació totalment altruista, assolint un nivell de qualitat no concorde a la inversió econòmica. A la redacció teníem professionals de la comunicació que ens apaivagava una mica el tema de l’intrusisme i que també fan la seva feina per amor a una idea, i hem demostrat que es pot informar d’atletisme català i en català. Està clar que el seguen nivell demana una dedicació que no tenim clar si li podem donar. Explotar un mitjà com Carrer Lliure demana una dedicació que no és que no estem disposats a fer-ho, és que no podem. Som professionals d’altres àrees (editorial, enginyeria, salut i esport, comunicació…) a banda de la nostra vida atlètica i no disposem del temps que requereix almenys per intentar-ho. Informativament, estem forts, però un altra cosa és que sigui rendible i molt menys amb beneficis. Som conscients del «tros del pastís» que mou l’atletisme ara com ara, i és clar, si hi ha poc, poc ens toca i a sobre no tenim temps d’anar amb la cullera.

És un fet que cada vegada anem rebent més informació i notes de premsa de clubs al nostre mail altaveu@carrerlliure.cat que intentem resoldre en l’encaix de la nostra web (que toca reformar tot sigui dit) però encara falten més. Hi ha informació interessant que necessiteu comunicar i no nosaltres comunicar-ho, el canvi ha de sorgir de moltes bandes.

Som ara per ara l’únic mitjà especialitzat d’atletisme català en català, i gràcies a Déu van sorgint noves iniciatives que vénen a sumar, perquè més que competència són aliats que vénen a sumar i egoistament a fer el pastís més gran, cosa que ens interessa tots, als mitjans mateixos, però sobretot a clubs, patrocinadors i atletes.

4 anys donen per molt, com veure per dins com es mouen diferents estructures federatives de comunicació. Abans de sortir públicament vam contactar directament amb les dues de les fonts d’informació de referència en el nostre cas (RFEA i FCA). Ens vam identificar com un nou mitjà de comunicació, vam exposar la nostra filosofia, veníem a aportar i col·laborar a fer l’esport que ells representen més gran. La resposta dels seus responsables de comunicació va ser diametralment diferent. Mentre que uns ens van acompanyar, ens van donar facilitats, ens van incloure a la seva xarxa de mitjans (i això que escrivim en «marcià»), els altres… diguem com anècdota que vam haver de demanar 4 vegades que ens posessin un petit banner al web (petitet, petitet) i tot això acompanyat d’un buit comunicatiu incomprensible (bé, per tirar-nos alguna «floreta pel pinganillo»). Bones formes i agraïments en l’àmbit particular, però en l’àmbit institucional res. Cosa que tot sigui dit, no ens anava del tot malament, el plat on menjaven era nostre i, per tant, escollíem el menú.

Un dels nostres objectius al debat electoral frustrat que vam organitzar el passat mes de març era insistir en quin era l’enfocament dels candidats en matèria de comunicació, per nosaltres era vital saber on i que volien fer els màxims representants federatius, ja que iniciatives com la nostra, i d’altres, estaven assumint una càrrega que no ens pertocava, no encara, no en aquesta fase. L’atletisme ha de tornar a crear un interès públic fora de l’ecosistema atlètic, per tornar a què els mitjans generalistes puguin informar de manera fàcil i al punt del nostre esport, que faci que els patrocinadors tornin a invertir i girar-se cap a nosaltres. L’atletisme ha d’invertir decididament en comunicació, i a Catalunya l’atletisme és la Federació. Ja no és un problema de créixer, és ja per pura supervivència. I sembla que alguna cosa es mou.

Nosaltres també ens movem, farà cosa d’uns mesos ja vam incorporar altres membres a la redacció com Jotas Ortega o Daniel Meumann, dos actius de gran valor que amb alguna més que esperem incorporar en un futur inmediat (interessats ja sabeu) podrem continuar creixent i informant-vos amb el mateix estil, el que creiem interessant com fins ara, gratuïtament, com fins ara, i esperant que la feina feta per tots i totes (alguna hi ha) que fem Carrer Lliure podem estar a peu de pista. Acabada la temporada d’Aire Lliure d’estiu, al tornar de les vacances tocarà entrenar, per arribar a l’inici de la temporada 2023 a tope.

Consumir informació d’atletisme català és una opció vàlida. Comencen a sorgir alternatives de gran valor que necessitem, escrites, pòdcast, xarxes socials… Ara li toca a la federació acompanyar-nos a fer aquell IMPULS.