Tarragona no ens esborrona

Bon ambient, atletes de nivell i marques destacades les que vam veure al sub23. No hi eren tots (per raons òbvies) però els qui van ser van desafiar el vent per una banda (velocitat) i una temperatura alta per l’època de l’any (les proves de fons i marxa).

Queda clar que hi havia absències, i negar-ho seria absurd. Ara bé, no ens agrada comentar el que no vam veure, sí el que vam veure, doncs l’espectacle sempre està servit. Primer de tot, cal destacar el nom de l’únic rècord del campionat. En un salt magnífic, Jaime Guerra aconseguia una marca de 7.71m i a banda de l’or i l’RCAM, el bitllet per anar a Tallin. Es col·loca 5è d’Espanya i té clares opcions de sorpresa a finals de juny a Madrid. Ja teníem el seu nom apuntat, ara només ens ho ha recordat.

A banda del magnífic salt de Jaime Guerra vam viure d’altres situacions. Comencem pels noms propis. Vam poder veure a Aleix Porras guanyant el 200mll (prova on destaca però en la qual no sol aparèixer en grans competicions). Tant en les semifinals com en la final va buscar una bona marca, lluitant contra el vent. Al final, 21.80s. També Bernat Canet va desafiar el fort vent al 100mll (-3.5), victòria amb 10.88. David Jiménez i Miguel Gasch es van repartir la plata i el bronze en ambdues proves de velocitat.

Altre nom propi: Carlos Sáez. Ja l’hem vist actuar en campionats d’Espanya absoluts, però segueix demostrant ser el millor català sub23 (i dels millors absoluts) en la mitja distància. Doblet d’ors en 800m i 1500m (el primer amb triplet ex UCA i ara del CA Albacete, amb Raúl Villalonga i Elías Rachidi). També destacar dos noms en salts: Daniel Torrero es mostrava solvent a l’Alçada (el seu germà estava a Polònia amb la selecció RFEA) i també Alex Gràcia a la Perxa (5.15m).

L’altre doblet d’or masculí seria per un altre incondicional dels sub23, Aaron Solà, que segueix acumulant títols. Or en Disc (51.02) i en Pes (16.23). Finalment, l’últim nom propi masculí, el de David Martín, fent marca de la temporada (62.89) i buscant recuperar el nivell anterior a la pandèmia.

En dones, menció especial per a les atletes locals. Comencem per Mireia López, que malgrat el vent en contra, obtenia l’or als 100t, a casa seva, 14.54 a les semis i 14.92 a la final, amb solvència des de l’inici. També Laura Centella, del Nàstic, ho feia recuperant el seu nivell de fa unes temporades: 56.09 als 400mll. L’únic doblet d’or, per a la sempre constant Naïma Aït Alibou, sense rival en 800m i 1500m. Finalment, nou títol també per a Mireia Urrutia, la marxadora de L’Hospitalet Atletisme, en clara progressió.

També tres atletes van aconseguir doblet de medalles, tot i que no eren ambdues d’or. Olga Morraja aconseguia la victòria al Disc, amb 39.75m, mostrant-se superior a la resta de rivals, i bronze en el Pes, mentre que Diwa Vila guanyava el Triple Salt (12.28) i feia bronze a la llargada. Finalment, Montserrat Montañés no obtenia cap or, però es mostrava regular en el Pes (segona a tocar de la primera plaça) i en martell (de nou molt propera a la guanyadora, acabant amb la plata).

La competència en línies generals va ser molt forta, doncs en gairebé totes les proves n’hi havia dos o més atletes amb opcions de victòria. Vam veure un final ajustat, per exemple, en el 400m, on Ivan Azuara guanyava per poc a Oriol Calsina en un últim gran sprint. Fins i tot també en el 5000m, on Joan Tapias només treia dos segons a Miquel Corbera. Els atletes del Cornellà feien acte de presència a les tanques masculines, on tres de les sis medalles eren seves (Valverde, Miguel Garcia, Fradera…) però cap victòria, en aquest cas, de Yassir El Boussettaoui als 110t i de Marc Gil als 400t.

El Triple Salt, amb Julen Sayago i la Javelina, amb Jhon Louis Garcia, no van tenir història. El primer per sobre dels 14 metres tot el concurs i el segon amb 8 metres de superioritat respecte al segon. A nivell femení, més igualtat en llançaments, on la local Belen Bermejo guanyava en el martell i l’atleta del Palafrugell, Julia Martí, ho feia en la Javelina. L’alçada també era local, amb la victòria de Núria Caballero, mentre que la Perxa acabava amb domini Laietà, amb la victòria de Laia Tomàs i la tercera posició d’Helena Torres. Andrea Bernal dominava el 5000m com ho ha fet en d’altres ocasions.

Una setmana abans de l’Absolut, els atletes sub23 (per a molts, uns absoluts més) encaren amb satisfacció la prova a Igualada. Veurem si s’afegeixen d’altres que no hi van ser (els de Polònia o algun lesionat), però com sempre aquesta categoria portarà un gran gruix de les medalles del campionat català. I realment, ben merescudes.