Sub18 a tenir en compte

Sub18 a tenir en compte

Ahir va acabar la temporada de Pista Coberta sub18 i el campionat al Sant Jordi ens va deixar diversos noms a destacar de cara a l’aire lliure

Els Sub18 encara tenen molt camí a recórrer. Son una categoria amb molt per oferir, però encara els hi falta l’esglaó final. No obstant, ja tenim diversos que mostren unes maneres magnífiques. Després del que vam veure ahir, en destacaríem uns quants que poden donar un salt de qualitat durant l’aire lliure i tenir-los en compte de cara al futur.

Comencem per la saltadora del Tarragona Laurine Elisa Marimon, ara mateix una de les més destacades del CA Tarragona. Després d’una quarta plaça amarga en la que fins ara era la seva millor prova, el Triple, l’atleta tarragonina va saber sobreposar-se i obtenir l’or en la Llargada, amb un magnífic salt final de 5.61, en una progressió molt bona. Curiosament, a nivell català, Marimón havia aconseguit la plata, superada per Laia Rodríguez, de L’UCA, que en aquest cas també va aconseguir una meritòria segona plaça. L’atleta del CAT és l’actual campiona de Catalunya Aire Lliure de Triple (amb RCAM) i bronze estatal.

Seguint en categoria femenina, aquest hivern ha estat el de la consagració de Jana Brusés. La saltadora de tanques, que ja la veiem competir en campionats absoluts, es va coronar campiona d’Espanya amb temps de 8.48 als 60mt. Venia de ser medalla de bronze al sub18 estatal en Aire Lliure als 100t i de guanyar els campionats catalans de 100 i 60, però li faltava aconseguir l’or a nivell espanyol. La seva progressió està sent pletòrica i també la veiem millorar en les proves dels llisos.

Jana Brusés el passat octubre amb la medalla de bronze del sub18. Foto CAF

La tercera protagonista femenina no necessita presentacions. La vam veure en la Copa RFEA defensant els colors de l’Agrupació. Normalment ho fa amb la samarreta de L’UGE Badalona, i amb ells aconsegueix medalles d’or. Laia Zurita, dominadora màxima en categoria sub16 dels 300mll, ho continua sent en sub18 en els 400mll. Ha guanyat a nivell català i ara també espanyol, amb una superioritat implacable i marca personal de 56.46, un segon per sobre de la seva rival més propera. De les tres, possiblement, la que té un futur més proper entre medalles absolutes.


A nivell masculí, destaquem dos noms segurs. D’una banda, el d’Adrián Gómez, cas semblant al de Laia Zurita. L’atleta de l’UA Barberà, que també va defensar l’Agrupa a la Copa RFEA, era dominador dels 600mll a nivell estatal en sub16 (venia de guanyar al desembre). En sub18 ho és també dels 800mll, tot i que en la final el vam veure arribar juntament amb el segon classificat, Álvaro Monfort. l’1:55.07 en els seus primers tres mesos d’aquesta prova fan presagiar un estiu on de ben segur podrà lluitar en campionats absoluts.

Adrián Gómez al podi del Sant Jordi de 800m. Foto RFEA

També volem destacar l’Arnau Gómez. Tampoc necessita presentacions, doncs l’ex atleta del Canaletes (ara al Playas) és capaç de baixar de 22 segons al 200mll, és l’actual campió de Catalunya sub18 indoor i aire lliure i a Espanya l’últim campionat no li havia anat gens bé. Amb uns excel·lents 22.25 va dominar la final al Sant Jordi i va poder escriure una nova plana. Atleta polivalent, doncs també té un magnífic 400mll, només el temps determinarà cap a on centra els seus esforços.

A banda dels noms que destaquem a Carrer Lliure, és obvi que la temporada sub18 ens ha deixat altres fets. Un excel·lent domini dels salts masculins, amb l’aparició de Saúl Ruiz superant els 7 metres en la llargada (obtenint l’or) i la gran marca de Pere Casanova (6.90) certificant el bronze, però també la bona tasca de Víctor León, que va tenir a tocar l’or en Perxa. Excel·lent també el futur en les tanques femenines (A banda de Brusés, amb Igambo Muakuku o Judit Alemany) i a les masculines (amb un Jan Diaz que va tenir l’or malgrat arribar amb la millor marca).

Hi ha d’altres noms que ens encantaria destacar. No obstant, fem una selecció dels noms propis que ens ha deixat aquesta curta etapa en el temps. Les properes lligues catalanes, els campionats al juny i la possibilitat de veure algun d’ells en absoluts marcarà l’interès i l’evolució d’una categoria que sol mostrar-se molt interessant, quelcom eclipsada per uns sub20 amb marques absolutes, però que ens agrada veure perquè és on tenim el futur a mig termini, més tenint en compte que Catalunya, amb 14, va doblar la segona classificada, Madrid, a nivell de medalles.

distancia ı mans ı mascareta | ventilació