Sorpreses em dóna la vida

Sorpreses em dóna la vida

Agrupació de Catalunya en nois i Barça en noies es van convertir en nous campions de Catalunya en Pista Coberta. Colomenca en nois i Igualada en noies baixen a Divisió B, d’on pugen UA Terrassa i CA Tarragona

És cert que estem en moments pandèmics on no tothom està al 100% i on les baixes per confinament o per malaltia son força comunes. Que li diguin al Barça masculí, que va caure al tercer esglaó del podi (i gràcies, gràcies a un 4×400 brutal on van presentar un nivell altíssim) o a l’Igualada femení, que baixarà a la B després de ser referents durant molt de temps. L’Hospitalet Atletisme, després de 10 anys, ha col·locat els seus dos equips al podi. El Cornellà Atlètic, per contra, abandona els llocs d’honor.

El Campionat A, disputat sense públic, va tenir bons moments, però vam trobar a faltar l’ambient, la música, el soroll de fons. És cert que durant els relleus, els atletes i entrenadors van esperonar als qui estaven corrent, però no va ser el mateix. Amb tot, l’emoció es va mantenir fins al final.

L’Agrupació de Catalunya va aconseguir el títol en nois amb una puntuació de 85 punts, i ho va fer gràcies a la regularitat, doncs només van aconseguir una victòria (la de Dani Torrero a l’alçada amb 2.08m). Això sí, cal destacar diversos segons llocs, com ara Robert Díez en llargada (7.15m), Aaron Sola en Pes (16.23), Mourad Mounim als 3000m (8:21.70), Biel Mayans als 400mll (50.35) i d’Iker Gómez als 200mll (22.65).

El podi masculí del Campionat de Clubs. Foto Carrer Lliure

La gran decepció va ser el Barça. Val a dir que van aconseguir dues grans victòries, la d’Aleix Pi en Perxa (5.15) i la del 4×400 amb 3:20.60 i RCAM, a banda dels primers llocs de Pol Retamal, Marc Alcalà, Pau Fradera, Youssef Taoussi i Jotas Ortega. No obstant va acabar penalitzat per dos aspectes: l’eliminació d’Arnau Monné als 60mll i el “no presentat” de Guillem Domingo al Triple, a banda de l’última plaça en llargada.

Declaracions de Marc Alcalá quan va acabar el Campionat

L’Hospitalet Atletisme va acabar segon en un exercici de mantenir-se i potenciar-se en els llocs on tenia més problemes. Dos dels fitxatges d’aquest any, Andrey Lavila i Miquel Doménech, van acabar segons en el Triple Salt i en el 1500m, que va donar el plus bàsic per conquerir la segona plaça. A banda d’això, la victòria de Xavi Barrubés a la llargada (7.17m) i el lluitat segon lloc de Gerard Riera al 800mll van ser suficients per encarar amb solvència aquesta plata desitjada.


Destaquem també la victòria de Bernat Canet als 60mll (6.89s), de Mohamed Maman als 800mll (1:56.53), de Marc Gale a les tanques (8.00) o de Julen Sayago al Triple. La Colomenca, amb baixes importants durant el mercat de fitxatges, no va poder mantenir la categoria i va acabar últim amb 34 punts.

Pel que fa a la categoria femenina, el Barça no va voler donar lloc a les sorpreses i va obtenir la victòria sumant 90 punts. Poques coses a retreure a un bloc sòlid que es va mostrar en tot moment amb opcions de guanyar. Anna Monsó als 60mll (7.87), Irene Bonilla als 800mll (2:19.76), Montse Mas als 3000m (9:38.80), Aina Rabadan a l’Alçada (1.67m), Cora Salas a la llargada (6.04 i RCAM), Naiara Estanga al Triple (12.57) i el 4×400 femení, amb RCAM de 3:52.54.

L’Hospitalet Atletisme amb els seus dos relleus i les copes de segons i terceres. Foto L’Hospitalet Atletisme

L’Avinent Manresa també va fer bons els pronòstics. Amb un conjunt sempre combatiu, van pujar al segon esglaó del podi aprofitant els noms més destacats de la seva plantilla. Així, la victòria d’Emilia del Hoyo als 60mt (8.67) i els segons llocs de Mònica Clemente a la Perxa, Nora Taher al Triple Salt, Ainhoa Martínez al Pes, Ona Bonet a l’Alçada, Meritxell Soler al 3000 i Laura Bou al 200mll van ser suficients per acabar amb 78 punts.

Laura Weyrowitz guanyadora de la Perxa femenina. Foto Carrer Lliure

A 10 punts de distància, però dins del podi, va acabar L’Hospitalet Atletisme. El conjunt hospitalenc va aprofitar les victòries de les seves atletes més destacades i també alguna bona marca superant a rivals com l’Agrupa o el Cornellà. Així, els 8 punts de Sara Gallego al 400mll (55.23) i d’Anna Obradors als 200mll (24.81), es van unir a la segona plaça d’Irene Rubio al 800mll o la tercera del relleu 4×400. Una fita unida a la del podi dels companys masculins.

Finalment, el CA Igualada va ser l’equip que baixaria a B. Masses últimes places i un punt només de diferència amb la Colomenca, per a un equip acostumat a estar molt més alt. En tot cas, les baixes i la situació actual han propiciat més d’una sorpresa en tots els nivells.

Ivan Azuara amb la copa que acredita a l’UA Terrassa com a nou club de Divisió A. Foto Carrer Lliure

En el Campionat B, l’UA Terrassa aconseguirien la victòria en nois amb 78 punts, a molta diferència del segon classificat, el Barcelona Atletisme. De fet, abans del relleu ja estava tot decidit. En categoria femenina, el CA Tarragona també va obtenir la victòria final amb 81 punts, i igual que els seus homòlegs masculins, a molta distància del segon (el GEIEG). Terrassencs i tarragonines gaudiran la propera temporada d’un campionat A, esperem, amb millors condicions, públic i desitjant que sigui a Sabadell.

Marina Tibau amb la copa de guanyadora del B del CA Tarragona. Foto Carrer Lliure
distancia ı mans ı mascareta | ventilació