Entre aquest cap de setmana i el que ve es disputen una quinzena de competicions de ruta i cros. Alguns, com el Cros de Mataró i el de Gavà, han vist com el fet de coincidir amb d’altres importants els hi limitava el cartell d’atletes.
Vuit del matí. Diumenge. Al Bosc de la Sentiu, des de fa moltes edicions, es respira, per aquestes èpoques, atletisme per tots els costats. Gavà organitza un cros ben preparat, amb tots els components, amb el club de la ciutat, el CAG, a ple rendiment. En altres temporades hem vist guanyar medalles a Ibrahim Ezzaydouni, Victòria Sauleda, Sara Loehr, Miquel Doménech o Abdelmounim El Jouhk, atletes d’un nivell destacat durant o posteriorment. És una de les proves marcades al calendari.
A Mataró, durant aquest cap de setmana, s’ha superat la cinquantena d’edicions del Cros de la ciutat, 51a en concret. Una prova que ha vist passar a Carles Castillejo, Abdessamad Oukhelfen, Ayad Lamdassem, Adel Mechaal, Douae Ouboukir, Montse Mas, Gema Barrachina o Jacqueline Martin. Per a molts, prova marcada en el calendari.
Aquest darrer diumenge s’han disputat ambdues proves. És un fet paradigmàtic que siguin el mateix dia, però si miràvem les llistes, la gran majoria d’atletes que altres vegades hi eren s’havien esfumat. La gran majoria participava a Viladecans a La Sansi i el Campionat de Catalunya de 5km, amb premis en metàl·lic i amb el títol oficial de medallista català de la distància. Allà, Lahcen Aít Alibou i Douae Ouboukir van ser els més ràpids en 5km, però molts altres, com Nasser Oukhelfen, Xavi Badia, Alejandro Rodríguez Pritchard, Mercè Guerra o Cristina Silva van participar.
A banda de Gavà, Mataró i Viladecans, pels més gourmets, es podia participar en el 32è Cros de Vidreres (amb presència d’atletes gironins), el Campionat Universitari de Cros i Cros de Tortosa (amb presència molt baixa de participants), la 15a Cursa del Pont de Vilomara i Rocafort, i els primers controls de Pista Coberta (cal destacar-ho perquè vam veure proves de 800m cap amunt, on els atletes que sovintegen el Cros i la ruta hi participen).
També cal destacar que la darrera Jean Bouin Internacional va tenir una presència molt baixa d’atletes federats fora dels contractats. El gran gruix d’ells van participar a la OPEN de 5km i 10km.
Hi ha diverses teories per veure, d’una banda, la manca de participació en algunes proves. És possible que el criteri de selecció de proves actual hagi canviat, ara els atletes prefereixin ser més selectius, prioritzar proves de ruta plana (com ho era La Sansi Viladecans, amb més de 1500 inscrits) que no pas els crossos, amb molts trams irregulars, fet que provoca un patiment més gran que la ruta plana.
Des d’alguns sectors es parla de la creació de competicions bianuals, que les mateixes proves de Cros es poguessin dividir en el temps, pactat prèviament entre ells, tot i que això provocaria un agreujant als clubs, que basen part del seu pressupost en aquestes proves.
La FCA podria fer alguna cosa? Sovint, el problema no sol ser dels clubs, i mirar fins al final la cerca d’un calendari més coherent facilitaria molt aquest aspecte. D’altra banda, clubs i municipis també tenen a les seves mans potenciar la imatge i la difusió de les seves proves perquè arribin a més persones possibles, com fan alguns organitzadors de competicions.
Aquest proper cap de setmana viurem la 43a cursa de La Sagrera (Barcelona), 32a Mitja Marató de Vilanova, 41è Cros ciutat de Vic, 19è Cros de Banyoles i el 13è Cros d’Alella, aquests últims en un radi de 100 quilòmetres, a banda de les proves de pista i de promoció, un altre pal de paller de les proves de camp: les escoles i l’atletisme base prefereix assistir a pista o si tenen una prova seductora de Cros passa pel davant? Aquest diumenge s’ha celebrat la primera jornada del Trofeu Natàlia Amiel a la Pista Coberta de Sabadell (tornava després d’un any sense per culpa de la crisis de la PC). Han participat entorn a 1000 atletes menors de 16 anys.
Qui té més responsabilitat? Els clubs o la Federació catalana? Es pot solucionar o els atletes i espectadors a l’atletisme s’hauran de conformar amb aquesta situació? És necessari canviar el model, sobretot en les proves de Cros? Només el temps podrà respondre aquestes preguntes.
Jean Bouin 2021
