On anirem a parar!

On anirem a parar!

Fa més d’un any ja. I cada cop que descobrim una notícia del pavelló de l’antiga Pista Coberta de Sabadell, ens ve com una fiblada al cor. Sí, cert, quan no era un hospital ara és un vacunòdrom (nou mot al diccionari), i enmig d’una pandèmia universal, però… les coses no es podrien haver fet millor?

El 29 de març de 2020 us avançàvem que l’Ajuntament de Sabadell, mitjançant l’ajuda de diversos voluntaris i cossos de seguretat, estava retirant la superfície de la Pista Coberta de Sabadell per convertir-la en un Hospital de cara a lluitar contra la COVID-19. De fet, aquell mateix dia, el vídeo que mostràvem per il·lustrar el que estava passant l’havíem de retirar per petició expressa del consistori. No obstant, les imatges es van anar filtrant al llarg del matí i la tarda.

L’Hospital temporal Vallès Salut es va acabar el 10 d’abril, després de l’anunci de la consellera Alba Vergés sobre la logística final: 210 llits, dos boxs d’aturada i d’espais per a situacions que requereixin un acompanyament en final de vida i uns mòduls amb dutxes i banys nous. Ho explicàvem en aquesta notícia.

Un any i un mes després, ens arriben imatges que, d’impactants però de molt esperades, no ens van sorprendre gaire, tot i que colpien per molts motius. Aquesta és la piulada de Ràdio Sabadell on es veia el desmuntatge agressiu i definitiu dels llits i de les mampares de L’Hospital Vallès-Salut.

El primer motiu era per l’ús que se li ha acabat donant a l’Hospital. Entenem-nos: és una gran notícia que aquests llits no s’hagin ocupat. Però, tornem altre cop amb la pregunta punyetera: de debò era necessari utilitzar la Pista Coberta per aquest fi? Si això és afirmatiu, de debò calia destrossar el tartà i la infraestructura?

El segon, per nostàlgia. Algun cop heu passejat per un lloc en runes o bé mig derruït on abans hi havia hagut bon ambient, felicitat i alegria? No ho se… parcs d’atraccions, aquàtics, discoteques… doncs la sensació que dona quan passes pel costat de la pista és similar. Records, la certesa de saber que difícilment tornarà tot a la normalitat. De campionats viscuts i victòries celebrades, de derrotes patides i primeres vegades, d’abraçades i crits… tot reduït al moviment d’una màquina i les radials eliminant cap rastre del passat.


Ens han marejat. Simplement. Qui té la culpa? És possible que mai ho arribem a saber. La FCA és blanc de les crítiques. És evident que com a màxim organisme de l’atletisme català sempre pot actuar amb més prestesa. Però son ells els culpables? El 25 de maig, Josep Maria Antentas, vicepresident, posava el crit al cel davant de la situació. “S’hauria pogut deixar l’anella del peralt i només desmuntar la part central, com es fa sempre quan acaba la temporada. En comptes de posar-hi 250 llits n’hi haurien cabut 210 i no passa res”  explica a L’Esportiu.

En aquest mateix mitjà, entrevistàvem al president de la FCA, Joan Villuendas, expressava la seva opinió sobre la possibilitat d’haver-se fet al Parc Firal, opció més adequada. En petit comitè, ens comentava que se’ls havia tingut poc en compte a l’hora de decidir. Podem entendre de tot plegat que es va tirar endavant sense tenir l’opinió real dels organismes atlètics. “Ajuntament i Ministeri de Sanitat van arribar a un acord obligat” ens deia. Fins a quin punt aquesta obligació no posava altres opcions sobre la taula?

També ha sigut blanc de les crítiques l’Ajuntament de Sabadell, com a coneixedor de la situació de les infraestructures del municipi. La principal raó per la qual no es va utilitzar el Parc Firal va ser per la inexistència de calefacció. Realment es va descartar per aquest motiu? No es podria instal·lar calefacció al recinte? No resultava més econòmic? Al juliol, l’alcaldessa Marta Farrés explica que “la xifra total del cost d’arreglar la Pista Coberta serà d’uns 389.000 euros segons hem pogut extreure de l’informe previ de Mondo Ibèrica en els treballs que caldrà afrontar”. Això data de mitjans de juliol. Estem a meitats de maig de l’any següent. Ni rastre del projecte.

L’estat actual de la zona exterior de la pista coberta. Foto Carrer Lliure

Recordem que si es vol tornar a la reconstrucció de l’estructura total, s’han de col·locar els peralts, renovar el paviment sintètic, homologar tota la instal·lació perquè torni a ser apte per acollir grans campionats i habilitar-ho per acollir grans quantitats d’atletes.

I fins quan ha de durar la broma? Aquest any hem tingut el Palau Sant Jordi. Amb el tartà antic de Vilafranca. Aquesta opció no es contempla l’any que ve, sí la de trobar una ubicació pel tartà (Vilafranca, es va parlar també d’un projecte del Figueres…)

Queda molt per la propera Pista Coberta, però no deixen de ser set mesos on el debat continuarà sobre la taula. A partir de l’1 de Juny, el pavelló antic on vam viure grans moments es convertirà en un vacunòdrom. De debò, que tothom es vacuni, que tots ens salvem, i que per fi puguem tornar a gaudir de la PC. A Sabadell? Deixeu-me que ho dubti.