Generació d’or

Generació d’or

Els sub20 catalans segueixen l’estela deixada pels absoluts i sumen moltes medalles, malgrat que es van escapar algunes opcions per molt poc. Els guanyadors de l’or s’hauran de tenir en compte des d’ara mateix.

Monzón va ser l’epicentre del campionat d’Espanya sub20, amb un bon reguitzell de noms catalans realment destacats. Ja vam trencar una llança en favor de l’Aitana Radsma en l’última entrevista feta a l’atleta empordanesa. Vam explicar que després d’acabar 5a d’Espanya absoluta en Pista Coberta, el mateix dia va venir a competir a Barcelona al sub20 català, fet que demostrava una gran humilitat. Aquest cop, venia de fer medalla al campionat d’Espanya absolut i va decidir posar tota la carn a la graella per guanyar l’Or sub20.

13.72 i 13.61 per a l’atleta de Ventalló amb el vent en contra. Fantàstic. Però no va ser pas l’única amb un nom amb cartell lluminós. Carla Domínguez, la triatleta i fondista, una de les joies catalanes de l’atletisme, batia el rècord del campionat i la seva marca als 3000m, amb l’or i un temps de 9:23.25. No sembla tenir sostre, tot i que el temps dirà quina és la prova (o l’esport) pel qual està preparada per triomfar.

Victor Blasi en la corba final dels 1500m. Foto RFEA

Dos ors també van portar el segell de dues promeses (de molt present) de l’atletisme català. Marina Martínez, que ens explicava el passat diumenge a Getafe les sensacions d’haver pogut guanyar medalla absoluta, aquest cop s’imposava al 1500m, amb temps de 4:23.78, en una cursa dominada juntament amb Marta Serrano. D’altra banda, Paul McGrath, medallista europeu, aconseguia l’or en el 10.000 marxa, demostrant també qui mana en aquesta categoria (43:11.95).

Finalment, el cinquè or català va ser el més lluitat. Víctor Blasi, que recentment va aconseguir la mínima europea sub20, batia a tots els seus rivals per aconseguir el primer títol sub20 (l’any passat guanyava el sub18 a Tarragona) amb 3:51.96 i amb uns últims 200m de pel·lícula.

Cal destacar també un doblet que gairebé val com un or. Irene Clemente seria l’única catalana en ser capaç de sumar dues medalles, dos sots-campionats, el que segur no li va provocar una alegria plena, doncs sabent el caràcter competitiu de l’atleta voldria més, però cal posar èmfasis en el seu 1.76m en alçada (MMP) i 12.26m en Triple que li van donar dues plates.


Irene Clemente en un dels dos podis aconseguits ahir. Foto RFEA

A més a més, dos atletes del L’Hospitalet Atletisme van aconseguir dues plates. Cas semblant al de Clemente: son dos atletes amb exigència i de ben segur volien més, però un sots-campionat mai es pot menysprear: Aina Ramos amb la plata a la Javelina (46.45m) i Andrey Lavila al Triple (15.07m). Un tercer atleta de L’Hospitalet, Joaquim Rodríguez, aconseguia la plata al Decatló, amb 7038 punts, després d’anar primer en alguns trams.

Clara Fernàndez, la saltadora de perxa de Nike, de ben segur que deuria pensar el mateix que els anteriors citats. Una plata, un gran premi, però amb esperances i expectatives de voler-ne més, amb 4.00m de marca i els intents errats de 4.06m. Bethelem Manzano aconseguia una plata esperada, amb un temps de 10:59.47 als 3000 obstacles, mentre que per a Berta Segura, la plata va ser inesperada i amb doble regal: 54.11m, marca personal i bitllet per viatjar a Tallin al campionat sub20. L’última plata de la tarda seria per a Tyler Hope, amb 2.03m en alçada, compartida amb un altre atleta.

Andrey Lavila i Marc Sala al podi de Triple Salt. Foto Carrer Lliure

Els bronzes també van ser de tota mena. Alguns, amb alegria, com el de Marta Gallo en la llargada (6.01m amb marca personal) o el de David Muñoz al Decatló (6982 punts i un 1500m amb bogeria desfermada). Ambdós atletes del CA Igualada. No serien els únics, doncs també Aitor Caldito, del club de l’Anoia, sumava bronze en la llargada (MMP de 7.33m en només dos salts). Dos dels bronzes serien pel mig fons i els obstacles. Jan Badia aconseguia el tercer lloc al 800m (1:51.36), en una cursa on Eric Guzmán, candidat al títol, no hi va ser-hi. Marc Fernàndez, dominador dels obstacles català, acabava tercer, amb aspiracions a ser segon.

Nerea Pérez donava un bronze al CA Manresa a la Perxa, amb salt de 3.88m. Marc Sala, després d’anar segon gran part del Triple, veia com Lavila, ex company seu, el superava i s’havia de conformar amb el bronze (14.83m). Finalment, Andrea Pascual, donava l’única medalla al Nàstic de Tarragona, demostrant una forta escola de llançadores.

El triplet de medalles de bronze CA Igualada. Foto Club

Però a banda de les medalles cal destacar altres actuacions. La 4a plaça d’Irene Rubio en els 800m (2:11.75) que supera amb escreix el que va aconseguir a PC, la 5a plaça de Dounia Routbi del CA Figueres als 400t, inacabable escola figuerenca de tanques, el 5è de Roger Pons als 400mll (un futur de creixement constant), el 4rt lloc d’Aniol Borràs, a tocar de la medalla, en 3000m, Pol Roca i Edgar Climent, 4rt i 5è en Alçada, amb aspiracions de més, Pablo Oliver, 4rt en martell a res del bronze, Álex Gonzàlez, també 4rt en Javelina, Anna Monsó, 4rta però també, amb esperances de les medalles, Sofia de Sousa i Aida Alemany, 4rts llocs en 3000m i 3000 obstacles amb clara progressió o Aina Rabadán, també properament al grup d’1.70m.

Propera parada, europeu sub20 de Tallin, mateix lloc que el sub23, una setmana després. Temps de reflexió i de veure quantes medalles podem cantar a Estònia. O no. Però de ben segur que celebrarem grans èxits d’una generació que ja podem qualificar d’or.

distancia ı mans ı mascareta | ventilació