Ens falta espurna

Ens falta espurna

El Míting Ciutat de Barcelona deixa moments molt entretinguts però també situacions quelcom rocambolesques. Moltes baixes, proves amb només dos atletes, sense ambient i amb els atletes amb més ganes d’acomiadar un curs intens. Amb tot, vam veure marques personals i moments d’igualtat.

Li diem Míting internacional però de gent de fora més aviat poca. Sí que vam tenir moments protagonitzats per atletes no catalans, com ara la MMP i victòria de l’aragonès Carlos Mayo als 1500m (3:·36.44) o l’algeriana Amina Bettiche guanyant els 3.000 obstacles (10:05.53), però en línies generals les victòries i marques van tenir paper català. Alguns van dir fins i tot que semblava un control comú de l’Estadi Serrahima. chissà

És cert que en diverses proves vam veure pocs atletes i molts que no es van presentar. La perxa i el Triple femenins, per exemple, amb victòries per la gironina Naiara Estanga (12.91) i de Mar Buyreu (Cornellà At.) amb 3.45m, amb només dues atletes per concurs. Igual els nois en el cas del Triple, amb Ramon Adalia dominant. Però no vam poder gaudir de competitivitat. Almenys, el martell femení i el Pes masculí tenien el bo i millor català: en el primer, enèsim duel de RedondoCastells, amb victòria per a l’olímpica de Tòquio (67.11m) i en el segon, nova demostració de domini de Jotas Ortega (16.68m).

Naiara Estanga durant el salt de Triple. Foto Daniel Meumann

On sempre veiem un nivell alt català és en l’Alçada masculina, on Ángel Torrero, Xesc Tresens i Marc Sánchez saltaven 2.10m.


La velocitat també va tenir regust a control de dimecres, més veient que la gran majoria de marques no valien pel vent a favor. Va ser interessant veure a Laura Centella corrent un 200m (24.97), també a Laura Hernàndez (24.14 però amb +3.8 de vent a favor). També en 400mll veure els saudites Alzarhani i Al Yassin corrent en 46.64 i 47.88. En les tanques fem, llàstima del vent a favor que va dificultar les passes, però sempre és un goig veure el nivell català.

Santiago Catrofé en un moment de la cursa. Foto Daniel Meumann

On sí vam veure una mica més d’espectacle va ser a les proves de fons. A la victòria de Mayo al 1500m, se li ha de sumar a Youssef Taoussi (3:37.83) i Santiago Catrofé (3:39.11) en una sèrie A de les millors que vam veure ahir. En la B, Youness El Hanach, Miquel Doménech, Elías Rachidi i Pol Moya farien marca, en una cursa també molt interessant. El 5.000m també va tenir domini català: Abdennasser Oukhelfen i Lahcen Ait Alibou entraven davant, el primer baixant de 14 minuts. En el 800m, el català (amb la selecció d’Hondures) Elvin Josué Canales, faria 1:48.42 acabant segon.

Abdessamad Oukhelfen en un moment de la cursa. Foto Daniel Meumann

En dones, Esther Guerrero dominaria el 800m (2:01.21) amb grans prestacions i per davant de Natalia Romero i Marta Garcia. Arriba a Tòquio recuperant el nivell genèric, després vam poder comprovar que tenia moltes ganes de córrer un 800m. Lidia Campo, burgalesa, guanyava el 1.500m, una prova on Carla Domínguez, Montse Mas, Elia Saura i Irene Bonafonte entraven en un mocador (amb 3 segons de marge). Douae Ouboukir seria la millor catalana en els 3000 obstacles.

Elia Saura en un moment durant el 1500m. Foto Daniel Meumann

Ara bé, la gran nota negativa, les baixes i el poc ambient viscut, que va provocar que molta gent directament decidís desistir de la idea d’aproximar-se a Montjuïc a competir. L’excusa de saber que durant la setmana se celebren molts Mítings tampoc ens val, potser un esforç de més per creure en el Míting ens portaria a veure un nivell semblant de fa dècades. O no. Qui sap. Però només demanem que a qui li toca, s’ho cregui una mica més. Començant, sobretot, per la difusió del mateix…

distancia ı mans ı mascareta | ventilació