Combinades verdes; Combinada violeta

Combinades verdes; Combinada violeta

Cornellà Atlètic va ser el gran protagonista a Serrahima. No obstant, també cal destacar el paper d’una atleta molt polivalent que no necessita centrar-se en la seva prova per aconseguir pujar al més alt del podi.

El Campionat de Proves Combinades sempre és sinònim d’emoció. Ho vam viure el passat octubre, amb la disputa a Igualada del campionat marcat per la pandèmia. Era possible que en aquell moment les marques no fossin pas gaire destacades, però l’emoció per saber qui ocuparia el podi sempre hi era. En nois, sabem que si es presenta (i ho fa sempre), tenim un dominador clar. En noies seria interessant veure un duel entre les dues últimes guanyadores.

Comencem amb el club destacat. Vaja, no descobreixo la sopa d’all si dic que el Cornellà Atlètic és, ara per ara, l’escola més reconeguda pel que fa a treure talents en proves combinades. Només cal veure la classificació del Decatló: sis atletes del club en les primeres places. Podríem dir “home, tampoc n’hi havia tants d’atletes competint”. Cert, però el mèrit, personalment, rau en el fet de portar-ne tants de nivell.

També és cert que tres dels candidats a lluitar les places altes, Eloi Santafé, Julen Garralaga i Eric Rossell no van acabar les combinades, així com tampoc Pol Vila, que no faria el 1500m. Això va ajudar. No obstant, no restem mèrit a la situació.

Jesús Castillo, com sempre, esdevé el màxim exponent, aconseguint un nou títol. Així i tot, cal seguir a Ferran Merino, totalment recuperat, aconseguint superar-lo en 4 proves i quedant-se a 300 punts i escaig. Tampoc van acabar lluny Iker Martín, fent una combinada molt regular, i Álex Valverde, 4rt, que també ha tingut problemes físics aquest curs i malgrat tot va saber mantenir-se amunt. Gerard Merino i Enric París van completar una classificació totalment verda.

El podi del Decatló masculí, amb el Cornellà Atlètic liderant tots els esglaons. Foto Cornellà

Volem insistir de nou en les retirades dels tres primers atletes, per diferents motius, doncs amb el primer 100mll auguràvem unes combinades molt disputades. Però això també és part de l’espectacle. El concurs d’Alçada i les proves dels 400mll i els 1500m van donar llum a la competició, fins i tot la llargada, amb un Valverde proper als 7 metres i el Disc, amb Jesús Castillo guanyant en l’últim llançament.


Per sota, les coses també s’il·luminen pel Cornellà, però també ho fan, per exemple, per L’Hospitalet Atlètic. La categoria sub20 es va decidir en un bonic duel entre Pol Ferrer i Joaquim Rodríguez, amb victòria per aquest últim, donant un dels tres ors del conjunt de L’Hospitalet durant el cap de setmana. Malauradament no vam poder veure les evolucions d’un altre futur cornellanenc, Arnau Solé. En categoria sub18, un altre futur magnífic, el de Jordi Sànchez, de L’Hospitalet Atletisme, sumava ni més ni menys que 6050 punts, frec a frec amb David Pérez, de l’Avinent Manresa. El campió sub16, esperat, seria Biel Cirujeda, seguit a tocar per Lluc Subirós, del CA Tarragona. Què més podem dir d’aquest club?

Doncs senzillament que entre les seves files gaudeix d’una de les atletes més completes del panorama català. Si bé la coneixem (ara mateix) pels seus èxits en el 100t, la Mireia López, experta en altres proves, va ser capaç d’agafar el relleu de Mar Vico (la dominadora fins ara i absent en aquesta edició) per guanyar l’Heptatló Femení. Podríem veure normal que dominés la seva prova (14.45), fins i tot la Javelina (prova que havia practicat en categories inferiors-31.87) i el 200mll (campiona de Catalunya, per exemple, en Juvenil, el cap de setmana 26.00), però també la vam veure en un gran estat al Pes o a la Llargada. Només l’Alçada i el 800m serien assignatures pendents. Per la resta, magnífica forma de guanyar un heptatló i avisant de futures competicions.

El podi del campionat sub18 de Proves Combinades, amb Jordi Sànchez amb l’or. Foto L’Hospitalet Atletisme

Èlia Rovira, del GEiEG, també acabaria en llocs de podi, com ve sent habitual últimament, mostrant-se com sempre en un gran estat en el 800m. El Cornellà, aquí també, presentava a una candidata. Tercera acabaria Diwa Vila, en una situació semblant a Mireia: en els últims anys l’hem vist destacant en proves de Llargada i Triple, però també té uns recursos molt alts en d’altres situacions. Anna Pereiras, L’Hospitalet Atletisme, fregaria el podi.

En categories inferiors, també el conjunt taronja obtindria un bon rèdit. Maria Pedroso, setena general, acabaria amb la medalla d’or Sub20, mostrant el bon grapat d’atletes del grup entrenat per l’Álvaro FernàndezDávila a L’Hospitalet Nord. Ona Martínez (CA Sant Just) i Daniela Ferrer, del mateix grup de Pedroso, ocuparien les altres places de podi. En Sub18, de nou, el Cornellà dominava, amb la victòria d’Anna Tuñón, seguida d’Andrea Segovia (UCA), tot i que Tuñón, amb molta regularitat, es va acabar imposant. Paula Rodríguez, del Muntanyenc, guanyava l’Hexatló femení sub16.

Aquest campionat, avantsala de grans proves durant el maig, ens aporta,, sobretot, emoció. Servidor opina que aquí, no son tant les marques que es puguin obtenir, com la dificultat en el desenvolupament dels atletes per acabar les proves i arribar fins al final amb opcions. Cornellà, CA Tarragona, L’Hospitalet At, CA Manresa… mengen apart, sí, però el treball que tenen dia rere dia és molt gran.

distancia ı mans ı mascareta | ventilació