La Maria Vicente (CD Nike Running) ha començat a encarar una temporada 2021 que promet emocions fortes. Ja està més consolidada en el grup d’entrenament de l’ex-Director Tècnic de la RFEA Ramon Cid -porta gairebé onze mesos a les seves ordres-, i la curiositat per veure els fruits d’aquesta aliança no fa més que augmentar. Per fi, aquest proper diumenge 24 de gener, els interrogants acabaran de dissipar-se i la Maria encararà la primera combinada del curs: el meeting X-Athletics a Clermond-Ferrand, França.
Allà competirà en un estadi sense públic, amb la seva companya d’entrenament, Patri Ortega (Atletismo San Sebastián), i nombroses atletes de nivell similar i superior al seu. L’organització ha anunciat a cinc especialistes de més de 4.400 punts i 11 acreditades per sobre dels 4.300. Entre totes elles destaca la belga Noor Vidts amb 4.629 punts de marca personal.
Per assegurar-se un seguiment ben proper, Vicente ha volgut donar algunes pistes del seu estat de forma les setmanes prèvies a l’esperat debut. El 20 de desembre va disputar la prova de 60 metres tanques a un control a San Sebastián. L’actuació, que va passar lleugerament desapercebuda, va ser estelar. La Maria va completar la distància en 8.31 segons, registre que hagués suposat un nou rècord de Catalunya absolut (8.32 de Xènia Benach) i rècord d’Espanya Sub20 (8.35 de la pròpia Maria). No va pujar a les taules, però, en haver-se realitzat a una prova mixta. Tot i així cal tenir-lo en compte, donar-li l’extraordinari valor que mereix, i no oblidar la data: 20 de desembre.
Aquest primer avís, però, no ens va preparar del tot per l’actuació de la setmana passada. De nou en un control, de nou a San Sebastián, l’atleta de Nike va aturar el cronòmetre dels 200 metres en 23.88. De nou, el registre va passar lleugerament desapercebut. Contextualitzem-lo: la Maria no havia baixat mai de 24 segons en pista coberta, i compta amb un registre de 23.76 a l’aire lliure. Per taules de punts, però, aquests 23.88 sota sostre equivalen a 23.41 en una pista de 400 metres. Es tracta d’un registre brillant per una especialista en combinades.
Aquestes dues curses mostren que la Maria Vicente està ràpida. Segurament, ràpida com mai. I l’hospitalenca va aprofitar aquest fet al salt de llargada el mateix dia, on va aconseguir un bot de 6 metres i 21 centímetres. Sí, ha saltat més al llarg de la seva vida, tant en pista coberta com a l’aire lliure. Però dos detalls: en primer lloc, es tracta del seu millor registre en un mes de gener; en segon… la seva anàlisi a instagram: “nuls llargs a la llargada”. Vaja. Com si 6,21 fos cosa de nens.
En qualsevol cas, la curiositat no ha fet més que augmentar. La Maria està ràpida com mai, és un fet, i sembla que ho ha estat adaptant bé a les proves de tanques i llargada. No obstant, aquests sempre han estat els seus punts forts i aquí radica tota aquella curiositat: com estarà portant l’alçada i el pes? I el temut 800?
La il·lusió ens fa volar els records cap al mes de desembre passat i recuperem una entrevista que va fer-li La Vanguardia. Allà, la Maria parlava de la cooperativa que tenen muntada a Donosti. El Ramon Cid és el cap visible, però té assistència en moltes de les proves. És a dir, treballa amb especialistes de cada disciplina, assegurant així l’excelència tècnica. Voleu més? Escarbeu més a fons en aquella entrevista i trobareu l’afirmació següent: “em veig passant a 1:04 l’equador del 800”.
La curiositat i les ganes ja arriben a límits insospitats. Tant es així que no queda més remei que sumergir-nos a les estadístiques de la RFEA i donar un cop d’ull a aquells meravellosos 4.412 punts que va marcar la Maria dos anys enrere a Antequera. L’actual rècord d’Espanya. Els ulls volen cap a la marca dels 800 metres: 2:24.91. I al cap torna a ressonar, “em veig passant a 1:04 els primers 400″… En fi. Observem, de passada, la resta de registres d’aquell dia:
- 60 m.t. – 8.35
- Alçada – 1.78
- Pes – 12.42
- Llargada – 6.36
- 800 – 2:24.91
Diumenge tindrem, per fi, una resposta a tanta curiositat. Guardarem aquests registres al cap com a referencia, per si de cas. Al cap i a la fi encara és gener.