La selecció catalana recupera el títol de campiona de Federacions absolutes després d’aconseguir la victòria a L’Hospitalet de Llobregat. En l’última edició havia caigut del lloc més alt del podi en detriment de Castella i Lleó
L’Hospitalet de Llobregat va ser testimoni d’una nova victòria catalana. Ja en suma 10 en aquest campionat, des de que es disputa en un format mixt, i és evident que, amb baixes o sense, és la gran dominadora a nivell federatiu. Per molts motius. El més evident és perquè normalment encapçala els medallers en els campionats generals i de promoció. Però a més a més, diverses generacions (des de la sub23 actual fins als qui ja han arribat a la trentena) han dominat el panorama estatal amb puny de ferro.
I és que ahir vam poder veure victòries de diversos estils. Però com sempre, el compromís amb Catalunya és molt destacat en diversos atletes. En aquesta faceta no ens podem oblidar pas d’Esther Guerrero. La banyolina venia de competir a Mònaco el dia anterior i ahir la teníem a la ciutat riberenca, disposada a guanyar el 800m amb temps de 2:02.50. També un alt compromís el de Pau Fradera, també un dels veterans, que sempre gaudeix en aquests campionats. Va acabar 3r als 400mll amb 47.10 i després correria el 4x400m mixte amb Stephanie Saavedra, que abans hauria corregut el 400 extra.
Una altra victòria destacada i que vam gaudir va ser la d’Ibrahim Ezzaydouni. Després de saber que no anirà als llocs, l’atleta del Maresme va sortir a guanyar els 3.000 obstacles, i ho faria finalment amb temps de 8:38.77. També victòria d’una de les habituals, Andrea Alarcón, que en general té poques rivals a nivell estatal (51.11 al Disc). Amb bitllet també per Tòquio, en un cas semblant al de Guerrero, Raquel Gonzàlez venia a L’Hospitalet a guanyar el 5.000 marxa i així va ser, amb millor marca de la temporada de 21:1503.
El 4×100 mixt també va ser de domini català, amb 43.02 pel grup format per Bernat Canet, Cristina Lara, David Jiménez i Anna Monsó. Canet i Lara, respectivament, havien quedat tercera i quart anteriorment del 200m. i del 100m. Naiara Estanga en Triple i Pedro José Martín al Martell quedaven segons i feien els deures, el segon a mig gas. També Jose Javier Ortega, lesionat, competia en Pes i acabava quart. Javi Lorente, de L’Hospitalet, feia el seu debut amb Catalunya acabant tercer als 400t. Catrofe als 1.500m i Oukhelfen als 5.000m també sumaven una segona posició i punts importants sense brillar en excés.
Menció especial per a la tercera integrant dels Jocs de Tòquio ahir a la pista, Maria Vicente. L’atleta de combinades competia a casa (ella és del barri de Bellvitge de L’Hospitalet i va vestir molts anys la samarreta del club) i li feia especial il·lusió, ho va fer provant sort al 100 tanques i aconseguint acabar segona i amb MMP de 13.41. També competiria a la Javelina.
Finalment, 295 punts catalans, per 239.5 del segon classificat, Andalusia i 230 dels tercers, el País Valencià. Una diferència molt gran entre la primera i la resta, que demostra que Catalunya, passi per millors o pitjors moments, sempre té la paella pel mànec en aquesta competició. El president de la RFEA, Raúl Chapado, present a l’estadi, ho va poder comprovar. Dit això, cal fer un apunt: l’estat de molts dels participants estava lluny del que vam veure fa dues setmanes a Getafe. El motiu, és evident. La qüestió és: hi ha solució? Potser posar abans el Federacions com a aperitiu abans de l’absolut. Sigui com sigui, Catalunya va arrasar.
