El conjunt culer segueix dominant mentre que els dos veïns a la vora del Llobregat van mantenir una bonica pugna pel segon i tercer lloc. Agrupa punxa i Sabadell i Igualada perden la categoria.
Sincerament, el Campionat de Catalunya de Clubs és una competició que val la pena viure. És cert que les Finals B,C i D, on trobem els equips amb menys pressupost, les emocions i les explosions d’alegria son més grans. No obstant, la Final A és on teòricament hi ha un nivell més alt d’atletisme, tot i que en moltes proves no va ser així. Amb tot, dos equips, Cornellà Atlètic i L’Hospitalet Atletisme van mantenir una aferrissada lluita que va acabar amb només set punts.
La jornada a Sabadell començava amb Cornellà per davant d’Hospi i Agrupa amb opcions de podi, malgrat que havia d’executar una magnífica competició. La primera prova, el martell masculí, mostrava el múscul del conjunt hospitalenc: Tyronne Donaire i Sergi López quedaven només per darrere dels dos blaugranes: David Martín i l’aragonès Juan Díaz.
No obstant, el Cornellà Atlètic venia a la cita amb tot. Marc Gale (110mt amb 14.71) o el 4×100 (amb Bernat Canet o Adrià Reina) van donar el màxim de punts, amb atletes com Jesús Castillo (3r en el Disc), Julen Sayago (14.98 al Triple), Marina Tovar (2a amb 12.72), Andrea Bernal (2a als 5000m) i Irene Clemente a la Llargada (5.65m), que acabaven d’apuntalar l’equip.
El Barça es va mostrar molt solvent. Amb les victòries de Marc Alcalà al 1500m (3:52.69), Ramon Adalia al Triple (15.56), Ingrid Andrés al 100mll (12.50s), Stephanie Saavedra (54.97) i Pau Fradera (48.49) al 400mll i Montse Mas al 1500mll (4:42.06) van ser suficients per mantenir el primer lloc i tornar a guanyar la jornada. Cora Salas, Laura Redondo i Niria Pascual també van aportar la seva dosi de punts importants.
Igualada i Sabadell no van poder mantenir la categoria. Els de l’Anoia, que no fa pas tant van pujar al podi, ara es veuen evocats a la Final B. Les victòries de Lahcen Aït Alibou en els 5000m i de Marc Sànchez a l’Alçada (2.10m) no van ser suficients. El JAS, de la seva banda, acollia la competició amb poques esperances de no quedar en última posició, doncs havia executat una molt dolenta primera jornada. La desbandada general dels últims anys ha provocat que no puguin portar un equip de garanties.
En zona mitja de la taula, Agrupa i Manresa. Pels primers una autèntica decepció. Venien d’aconseguir la victòria en Pista Coberta amb l’equip masculí, i aquí es van quedar 4rts, lluitant durant una gran part de la competició, però durant les últimes proves es van desinflar (destacant la caiguda en el 4x100m).
Coses a destacar en general: el vent en contra va perjudicar les proves de velocitat com el 100mll, el Barça, solvent en la gran majoria de proves, van veure com en l’última posta del 4×100 masculí no podien entregar a temps el testimoni, el nivell magnífic de l’alçada catalana, amb quatre dels millors atletes a nivell estatal (en sub23 i absolut) i amb la victòria final de Marc Sànchez, la bona cursa dels 5000m femenins, amb Soler, Bernal i Ramon lluitant pel primer lloc, la perxa Manresana (primers llocs sense Mònica Clemente) i la sempre benvinguda tornada de Mohammed Zarhouni a les pistes.
Aquest Campionat de Clubs és la porta d’entrada a un Aire Lliure que serà molt dens, amb poc més de dos mesos i mig de competicions abans dels Jocs i amb la primera divisió de la Lliga Espanyola la propera jornada. Facin les seves apostes.
