Estrangers a la seva terra

Estrangers a la seva terra

Coneixem el cas d’atletes catalans que van néixer a un altre país. Degut a diverses circumstàncies no poden aconseguir rècords o guanyar medalles en campionats d’Espanya. Tampoc anar a campionats europeus. El seu entorn ha de lidiar amb aquestes decepcions.

Set de març. Campionat de Catalunya sub20. L’última competició abans del confinament. Els atletes catalans, abans de saber-ne res, pensaven en el cap de setmana següent, en el campionat sub20 estatal. Alegries i decepcions. Passions desfermades. Alguns rècords aconseguits en curses magnífiques. Un noi, gironí, introvertit però molt descarat a la pista, aconsegueix la victòria en el 800mll.

Com hem vist, es tracta de l’Elvin Josué Canales, criat a Catalunya (hi viu des dels dos anys) i nascut a Hondures. En una lluita frec a frec amb en Jan Badia (un altre gran projecte d’atleta), aconsegueix la victòria i el rècord CAT (1:51.06). En Jan també supera el rècord anterior (1:51.47). No obstant, com bé es va indicar aquell dia a les xarxes (i posteriorment ho va reflectir la FCA), l’Elvin va guanyar la medalla d’or i va fer rècord dels campionats però en Jan va fer rècord de Catalunya. Perquè?

“Jo només tinc la residència espanyola, no pas la nacionalitat. Hi ha interès i tots els implicats es mouen perquè la pugui aconseguir, però pel que es veu hi ha hagut problemes amb la Federació d’Hondures” ens explica l’Elvin Josué. Incongruència o no, el que va passar aquell dia a la Pista Coberta de Sabadell és totalment normal dins de la legalitat. l’Elvin, sense tenir la nacionalitat, no pot aconseguir rècords de Catalunya ni tampoc guanyar medalles als Campionats d’Espanya. Aquest fet, molt destacat, ens va portar a conèixer dos casos que actualment mereixen l’atenció de tots.

La humilitat de l’Elvin el va empènyer a acceptar la situació, a felicitar el seu amic i rival Jan i a manifestar, no obstant, que ell se sent “moralment” un atleta català per una sèrie de motius evidents. “Vaig començar a fer atletisme al 2014, essent infantil de segon any, i ho vaig fer al GEiEG, on encara hi soc. El fet d’aconseguir bones marques i no poder anar a grans campionats provoca que la recompensa final no sigui justa. Son moltes hores invertides i molt de treball” ens explica l’Elvin Josué.

L’Elvin Josué el dia que es va proclamar campió sub20 de Catalunya a Tarragona. Foto Carrer Lliure

L’atleta nascut a Hondures l’any 2001 va ser campió de 800mll a l’aire lliure sub20 i aquesta temporada ho ha sigut en Pista Coberta. Té un gran futur per endavant. El fet de no tenir la nacionalitat espanyola no li permet obstentar rècords catalans, ni espanyols, guanyar medalles a nivell estatal i competir en europeus. Això pot provocar frustració de cara a mirar el seu futur amb optimisme. I d’això en sap molt el seu entrenador, en Josep Badosa: “He de treballar molt amb ells. Als campionats d’Espanya podríem anar (de fet amb l’Elvin podríem ser campions) però els hi dic que és inútil fer-se la quilometrada per disputar només les semifinals” ens comenta el tècnic gironí.

Canales, no obstant, té un gran cartell a Hondures. De fet ha sigut seleccionat i és probable que ho pugui ser en els campionats mundials absoluts del futur. “L’última vegada que vaig anar amb la selecció d’Hondures va ser a l’Olimpíada de la Joventut a Buenos Aires al 2018. Amb ells he competit a Mundials sub18 i Jocs Centroamericans. He tingut sort que han confiat en mi. De fet, aquesta decisió de competir amb el país de naixement va ser del meu tècnic” ens relata l’Elvin. “Estava corrent amb mínimes de Mundial i li vaig dir que no podíem esperar que arribés la nacionalitat espanyola. Ves, agafa experiència i et formes, i no esperem uns papers que potser no arriben” comenta Badosa.

L’Elvin Josué Canales amb la selecció d’hondures. Foto: FAH

Canales, el seu entorn i el seu tècnic van treballar colze a colze amb la FCA, la RFEA i el GEiEG per tramitar la nacionalitat. Els seus pares l’han aconseguit fa poc, i per aquí podria haver un camí després de trencar-se la via esportiva. Els tràmits estaven finalitzats ara fa uns mesos, però quelcom es va esvair al darrer moment “Tot estava apunt, però la RFEA ens va trucar per dir-nos que la Federació d’Hondures s’havia negat a firmar. Nosaltres això no ho sabem, ens ho hem de creure, però ens va resultat estrany” admet Badosa.

“He deixat de rebre patrocinis, no puc accedir a beques i això que treballo com el que més. Si tingués la doble nacionalitat podria competir, si vulgués, amb Espanya, ara ja fa dos anys que no vaig amb Hondures” explica l’Elvin. “Ell ha esperat dos anys que la FCA o la RFEA solucionessin el tema, de moment no tenim novetats, i això provoca frustració” ens comenta Badosa.

Amb l’Elvin entrena l’Abderrahim Ougra, un cas semblant. Ougra va néixer al Marroc però des de ben petit va venir a Girona. “Porto tota la vida al GEiEG i mai puc anar a campionats d’Espanya, només en finals directes en les distàncies llargues, però tampoc puc guanyar medalla. Tenim mínimes fins i tot per europeus i no podem anar. No ens ajuda ningú i els tràmits son costosos” explica l’atleta a Carrer Lliure.

L’Abderrahim Ougra al Cros de Gava en 3a posició. Foto: CA Gavà

El cas de l’Abde Ougra, a més, té una particularitat: mai ha pogut anar amb la selecció del Marroc, per tant, no ha tingut encara cap participació internacional: “Mai he pogut anar amb el meu país d’origen, està tot molt mal organitzat, per aquestes coses a vegades penso que no cal millorar, si no podem anar a grans campionats” comenta. “Amb l’Abde tindríem més facilitats doncs el Marroc no l’ha reclamat mai. I si fos per les marques que ha fet aquest any de ben segur que la RFEA es donarà pressa en tramitar la nacionalitat per a competir amb Espanya” explica Josep Badosa.

Ougra és l’actual sots-campió de Catalunya sub23 en Pista Coberta en la prova dels 3000m (8:11.16), només superat per Abdessamad Oukhelfen i derrotant a Santiago Catrofe. A més a més és medalla de bronze absolut en la mateixa prova i va acabar 5è en l’últim Míting Internacional de Sabadell. D’altra banda, les seves presències en els podis de les proves de cros son freqüents. “Amb la selecció catalana l’Ougra ha guanyat medalles en campionats autonòmics, però ell mai pot pujar al podi com a individual, en canvi la seva marca puntua a nivell col·lectiu. Podria ser campió d’Espanya de la seva categoria si pogués participar en campionats estatals” admet el seu tècnic.

l’Abderrahim Ougra en una cursa a Girona. Foto GEiEG

Altres atletes, com el mateix Catrofe (nascut a Uruguai però amb doble nacionalitat) poden competir en campionats d’Espanya. No obstant, en el seu cas va decidir, tenint les dues opcions, representar el país de naixement. En el cas de Ougra, ell ho té clar: “Mai he pensat amb competir amb el Marroc, m’agradaria fer-ho amb la selecció d’aquí per poder competir per Europa. Un dia solucionarem aquesta situació perquè ara mateix tot plegat suposa una desmotivació, costa molt de sacrifici aconseguir les marques” ens explica. En el cas de Canales, va optar per Hondures perquè no tenia més remei i per recomanació del seu tècnic.

Però que n’opina de tot plegat la Federació Catalana? “El president Villuendas i Francesc Cayuela (president del GEiEG) van elaborar un escrit que van enviar a la RFEA i al CSD, però posteriorment la Federació d’Hondures no ho va acceptar. Ara s’hauria de fer una carta de compromís amb la firma de l’atleta i tornar a enviar al Consejo Superior, però davant la negativa del país d’origen la situació no és fàcil” ens expliquen des de la FCA.

Hondures no vol que l’Elvin Josué tingui la nacionalitat, possiblement perquè així eviten que la RFEA el pogués seleccionar (ja han passat dos anys des de l’última convocatòria). Tant la FCA com la RFEA han fet moltes gestions i la voluntat de totes les parts és de tramitar aquesta nacionalitat, però en aquest cas s’han topat amb una federació estrangera. “Quan una federació diu que no, és difícil i la RFEA i el CSD no volen problemes. Ara no és pas fàcil aconseguir dobles nacionalitats, tot va més lent. Per exemple, amb l’Abdessamad [Oukhelfen] tot va anar ràpid, però d’això fa més temps. Veuríem que passaria amb l’Abderrahim [Ougra] quan decideixin tramitar-ho” admeten des de la FCA.

Mentrestant, l’Elvin i l’Abderrahim seguiran entrenant tot esperant una resolució positiva de la situació. Ells se senten vinculats a la seva terra, però a ulls de la RFEA son estrangers que entrenen aquí. En canvi, el GEiEG els considera dos gironins més. Curiosament, parlem de dos atletes amb un futur prometedor, amb marques actuals que ja rivalitzen amb els absoluts estatals. Els veurem mai guanyar un Or en un Absolut d’Espanya en 800 o 3000m?