El JA Montcada va celebrar al 2019 el seu 40è aniversari. Després d’aquesta època, i amb deures pendents, el club busca retornar a l’ambient familiar dels inicis
Montcada i Reixac, la segona ciutat de Catalunya amb més estacions de tren. Potser la gent que deixa Barcelona i enfila el camí cap al nord la coneix perquè és una de les portes de sortida de la ciutat comtal. A nivell esportiu, no té una referència. Els veïns et parlaran del bàsquet femení anys enrere, o del futbol que es juga a la Ferreria. Però si ens endinsem en plena zona industrial ens trobarem una petita àrea en forma de pista d’atletisme, sense tartà, només amb una superfície de sorra, amb gespa i una petita graderia. Era antigament un camp de futbol, però un grup de malalts de l’atletisme li van donar forma. Ara, és la casa del Joventut Atlètica Montcada.
Ens reben en Jordi López (el president del club) i en Javi Carmona (el secretari). Alegres i satisfets de la feina actual, van assumir els càrrecs de la nova junta el passat juliol. Ells procedien de la secció de Muntanya i ara encaren aquest nou repte amb molta il·lusió: “Ara mateix som 150 socis. El nostre objectiu més immediat és fer créixer la massa social; si aconseguim això és més fàcil que l’ajuntament i les federacions ens tinguin en compte i ens puguin ajudar” explica en Jordi López. “Tot va començar ara fa 40 anys al polígon industrial. No hi havia res, no teníem pista i els fundadors entrenaven al carrer. Els hi van deixar aquest camp de futbol sense ús i des de llavors estem aquí” explica en Javi Carmona. Les instal·lacions tenen una dimensió de 300 metres, no és una pista convencional, però els atletes entrenen en bones condicions.
Son diversos els clubs a Montcada i cap d’ells destaca. “Ara fa uns anys hi destacava l’handbol femení i el bàsquet una mica, però en general tots tenim el mateix nivell” ens explica Carmona. “Sí, aquí el problema és la massa social. Si millorem en socis, ens podem igualar. A l’Ajuntament, amb qui tenim bona relació, els hi diem: nosaltres aconseguim els socis, ja piquem pedra, vosaltres ajudeu-nos després” explica en Jordi López.
Just ara, quan porten sis mesos i escaig a la presidència, encaren el tram important. Volen celebrar el 40è aniversari tot just aquesta temporada 2020 i ho volen fer amb objectius ambiciosos. “D’entrada ja tenim elaborats uns tríptics que anirem entregant a les escoles. Allà és on podem trobar més filó. A més, el JA Montcada organitza tres curses: la Milla de maig, la Pink Run, on som co-organitzadors, i la MonteScatano, cursa de Muntanya. En aquests llocs volem fer també promoció. A més a més farem una exposició a l’antiga casa de la vila de Montcada, amb fotos del club des de l’inici (del 19 de maig al 7 de juny)” ens explica el president.
Sortim a l’exterior i veiem dos grups entrenant a les pistes. L’un, d’iniciació i l’altre una mica més avançat. Son tots d’escola i un d’ells l’entrena l’Ildefons Teruel, l’Ilde, antic president del club. L’Ilde ara es dedica a veure el creixement dels futurs atletes del club. “Tenim molts nens i nenes en els dos grups que formen part del gran gruix dels nostres atletes. Ara, fora de la presidència, em puc dedicar més a fixar-me en la seva evolució. Tot passa perquè formin bons grups i de grans vulguin quedar-se en el club” ens explica l’Ilde.
Seguim caminant per la pista. “Potser d’aquí 10 anys ens posen tartà un altre cop” ens comenta rient en Jordi López. “La idea és millorar les instal·lacions amb el temps. Tenim un fossar pels nens, no tenim zona de llançaments ni tampoc grup de velocitat, així que pel futur aquests son els deures. Però sobretot volem tornar a ser una gran família, tornar a tenir la unitat del principi del club” ens diu.
A l’entrada de les oficines ens trobem amb una de les veus autoritzades. En Francisco Gómez, més conegut com a Frasqui, va ser un atleta de nivell als anys 80, just durant els primers anys del club. Un accident el va deixar fora de combat, però des de fa un temps entrena a futures generacions de campions. “Vam començar sent sis apassionats de l’atletisme i hem convertit tot plegat en un club. Ara busquem recuperar l’unitat del passat, que això sigui de nou una gran família”, ens explica el veterà membre de l’entitat.
“El club sempre s’ha centrat en la ruta. De fet, en Frasqui n’era el màxim exponent amb una gran marca a marató. Però ara tenim deures pendents en altres proves” ens explica Javi Carmona. “A més a més tenim un altre repte. No volem que els nois d’entre 17 i 30 anys marxin del club. En aquestes edats tot es converteix en una carnisseria i ens quedem sense grups. Abans el JAM anava a les lligues, ara això seria inviable. Volem també mantenir les atletes a nivell femení” explica en Jordi López.
El club, a més, gaudeix d’un sanejament total. “Fins i tot tenim superàvit!” ens diu amb un somriure en Jordi López. Aquesta circumstància l’ha portat a tenir una molt bona relació amb l’ajuntament, que els hi donen el seu suport moral. A més, ajuden amb el que calgui a l’hora de l’organització de les proves de la JAM. “Ens preocupen molt els comptes. Si hem de fer contracte a un entrenador, se’l fa, volem que tot estigui en ordre. Aquesta és la manera d’avançar. D’aquesta forma volem demostrar que som una entitat seriosa, un grup en el qui confiar” explica en Carmona.
Els inicis, com ens explica en Frasqui, van marcar la manera de ser del club. En aquella època (setembre del 1979) eren en Diego Martin (primer president), en Manuel Moreno, en Juan Antonio Domínguez, en Dionisio Quílez, l’Anastasio Hileno i el mateix Frasqui. “No va ser gens fàcil començar. Ens havien buscat lloc per evitar que entrenéssim pels carrers, sense llum ni seguretat. Però estàvem molt units i teníem moltes ganes de practicar atletisme. Ara, als nens i nenes els hi falta això: ganes de patir i de sacrificar-se, també s’ha de recuperar” ens explica.
El club, recentment, ha obtingut èxits destacats amb alguns atletes a nivell català i estatal. Malgrat no ser gaire massius en competicions de Pista Coberta i Aire Lliure, s’han aconseguit medalles i mínimes espanyoles. L’Aitor Martín, ara entrenador, va ser dels millors de la seva generació i va brillar en la prova dels 400mll en diversos campionats. Durant l’últim cap de setmana, en Joan de la Torre ha obtingut la plata en els 3000m del Campionat sub18 de Pista Coberta. Son alguns, però de moment pocs casos. I pels membres de la Junta hi ha un motiu. “Vas per Montcada i la gent coneix poc l’atletisme. Sí, saben qui és Usain Bolt, però poc més. Necessitem obrir-nos i anar per les escoles a ensenyar de debò que és aquest esport” ens explica en Javi Carmona.
Després de 40 anys, miren el futur amb il·lusió, però no poden oblidar que queda molta feina per fer. “Crec que tenim dos problemes en el mon atlètic. D’entrada, molts clubs son com gimnasos, els atletes van i paguen la quota i després marxen. No hi ha nucli familiar, ni activitats per fomentar-ho. Nosaltres crec que ho hem fet sempre i ara volem recuperar les coses que el temps ha pogut malmetre” ens explica en Jordi López. “Necessitem molts nens i nenes amb ganes de competir, amb ganes d’entrenar i formar grups amb els qui créixer” ens diu l’Ilde Teruel.
“Falta l’aspecte romàntic dels clubs i que la federació ens ajudi amb la regularització de monitors i entrenadors. Tots els clubs hauríem de tenir avantatges per poder tenir a tots els entrenadors i treballadors regulats. D’aquesta manera creixeríem” ens explica Carmona.
Es fa fosc al polígon de La Ferreria i fem una última mirada. Ara entrenen els grans. En son cinc. Son pocs pel que hauria de ser l’atletisme, però com diuen des de la JAM, l’objectiu clar és “el nostre creixement”. 40 anys després es segueix respirant passió a la pista, idees clares i humils, però amb treball i esforç. 40 anys després es pot dir que una entitat, la Joventut Atlètica Montcada, vol fer-se veure. Sens dubte, calen institucions amb aquesta empenta de voler millorar.
