Barça i Agrupa van aconseguir els títols de millors clubs catalans de Pista Coberta, però no podem menystenir altres entitats que creixen i es mantenen dia rere dia
Es d’agrair que els clubs vulguin seguir donant espectacle malgrat els pals a les rodes d’un esport que no permet grans glòries si no és a nivell individual o per seleccions nacionals. Les competicions de club s’han de reivindicar cada dia, sinó cauen en l’oblit. Però el passat diumenge vam viure un campionat de Catalunya de clubs amb atletes de nivell, i atletes que, malgrat no estar al 100%, van demanar participar per aportar.
No s’esperava, per exemple, la presència de Jaël Bestué. Feia poc havia tornat de Sud-Àfrica, concentrada amb la selecció, i el seu estat no era el millor per competir. No obstant, 24.22s en el primer 200 de l’any, corrent a mig gas. Durant el primer concurs del matí, màxima emoció. Marc Sànchez, del CA Igualada, aconseguia rècord dels campionats en salt d’alçada amb marca de 2.13m. En el 60 femení, vam veure dos clubs amb els deures ben fets al mercat de fitxatges: Ona Rossell (Cornellà Atlètic) i Paula Llistosella (ISS L’Hospitalet) quedaven per davant de la resta, amb victòria solvent de l’ex del Montornès.
Sovint els llançadors reclamen el protagonisme que mereixen (obvi, d’altra banda). En aquest cas, els concursos de Pes tenien l’emoció justificada. En noies, Judit Prats va deixar el millor pel final (victòria amb 14.27) i vam veure una Cora Salas que reivindicava posteriorment a les xarxes socials la seva polivalència (tercer any competint en una prova que no és la seva). 4ta amb 10.51. En nois, el duel habitual, Barça contra Agrupa, veterania contra joventut. En aquest cas Ortega contra Aaron Solà, que mancat de disc en PC s’anima a donar punts en el Pes.
Durant la meitat del matí ens esperava finals d’infart. Sinó, que li diguin als dos experts d’Agrupa i Colomenca en 3000m, Mourad Mounim i Elías Rachidi. Ambdós van arribar a meta junts, plegats, gairebé agafats de la mà. Mounim va donar el cop de cap abans i per 9 centèsimes (en aquesta prova, un sospir) va aconseguir guanyar. Al finalitzar, els dos feien broma. La gent va gaudir. Però les noies també volien reivindicar finals igualats. El 400mll ens va deixar a Júlia Garcia i Meritxell Tarragó amb les últimes passes idèntiques, demanant a crits la foto-finish. Per (NOMÉS) dues centèsimes, l’atleta del Barça va guanyar a la del Manresa (56.50).
També va ser un bon moment per veure els duels que ens depararà el futur. El que veurem a la velocitat curta, on ja notem des del curs anterior com tremola el regnat de Chinedu Ike els últims anys. Bernat Canet i Arnau Monne, que estrenaven categoria (sub23), ens van deixar un 60mll amb encant: van entrar gairebé junts i totalment relaxats, com un entrenament, conscients que l’hora de la veritat encara no ha arribat. En el 1500m, tornem a veure Marc Alcalà (i com ens agrada), amb seguretat però mancat de forces que haurà de guanyar amb el temps. Va vèncer per davant de Brahim Fateh i Jan Badia, que també es van veure separats per 2 centèsimes (en aquest cas Hospitalet li guanyava la partida a Cornellà).
Bons duels en categoria femenina en el 1500m de noies. Silvia Guerra, de L’Hospitalet, entrava per davant de la sempre present Montse Mas, per un segon i escaig. En Alçada, serà entretingut comprovar com segueixen les evolucions de Maria Artero (Agrupa) i Irene Clemente (Cornellà At.) que va acabar amb 1.69m i amb sensacions de voler i de poder fer més. Altres noms destacats presents van ser el de Sònia Nassarre (que va guanyar el 800), Emilia del Hoyo, que després de tornar a les competicions a Catalunya ho ha fet amb bona nota, o d’altres amb molt futur (i present, pel moment que viuen) com Naima Ait Alobou (1500 de l’Igualada), Diwa Vila (Llargada del Cornellà At) o Laia Sola (60mll de l’Avinent Manresa).
Pel que fa als clubs, l’última posició del CA Tarragona en noies i del CA Canaletes en nois, els condemna a deixar la categoria més alta. Menció especial pel Lleida UA, que va fregar l’última plaça en nois i noies però va resistir. En part, gràcies a les aportacions de Sebastià Pons (atleta balear que va guanyar el 200mll), Robert Louis Downs (3r a la Perxa) o Montserrat Masses (sorpresa al 200, quedant 3a per davant d’atletes més experimentades). Andrea Trapé del Tarragona (3a en llargada) i Arnau Gómez del Canaletes (3r en 400) van ser els atletes més destacats dels últims classificats.
L’última prova, la decisiva: els relleus 4×400 també van deixar emoció i moments únics. El Barça femení va entregar en safata de plata la victòria a l’Agrupació després de quedar desqualificat del relleu. El Cornellà At., en una transició meravellosa, va aconseguir la victòria amb 4:00.57. El tercer lloc de la general seria per l’Avinent Manresa, que acabant també tercer en el relleu sumava un nou èxit en la seva història. Pel que fa als nois, el Barça, amb Rècord del Campionat (3:21.22) no va donar opció a l’Agrupació, que va acabar segon de la general (3r del relleu) a sis punts de l’equip blaugrana. Del relleu masculí destaquem la segona sèrie, on UCA i Igualada es van disputar el primer lloc, amb un últim sprint de 100 metres digne de l’espectacle més gran. Cornellà Atlètic, continuant la dinàmica de l’any passat, va acabar tercer de la general en nois. La temporada ha començat i d’ara en endavant, el ritme promet ésser frenètic.
Resultats del Campionat, al web de la Federació Catalana d’atletisme
