Els atletes Sub23 catalans han recollit un total de 16 medalles als campionats d’Espanya. A terres salmantines, han batut dos rècords absoluts i incontables marques personals.
Rendir al màxim nivell en el moment indicat no és quelcom senzill. Han estat mesos de treball per arribar a un punt de forma òptim: peses, sèries, llançaments, salts… i molt de patiment. I tot plegat es juga en tan sols uns segons. En un gest precís.
Una cosa similar es passaria pel cap de les desenes d’atletes catalans en categoria Sub23 que han competit al llarg del cap de setmana a Salamanca. Allà, la gran majoria ha superat la pressió de forma més que satisfactòria. Bona prova en són els dos rècords de Catalunya absoluts batuts durant la jornada de dissabte.
El botí català ha acabat essent de 16 medalles, nou de les quals han estat guanyades per les noies. A aquesta dada, cal sumar-hi les 40 posicions de finalista (entre els 8 primers classificats de cada prova.
El campionat va començar de forma inesperada. Una Xènia Benach (Cornellà At.) en estat de gràcia, disputava els 60 metres tanques del pentatló i deixava tothom bocabadat. El cronòmetre s’aturava en uns espectaculars 8.32, registre que millorava el rècord català absolut de la prova. Pocs esperaven un registre d’aquestes característiques: ningú en tot l’estat ha corregut mai més ràpid la prova dins d’una combinada.
No obstant, la competició no acabava aquí per la Xènia. Li quedaven quatre proves per davant abans d’acabar la seva participació a Salamanca. Acabaria el pentatló amb una nova marca personal de 3.669 punts i la medalla d’argent penjada del coll. Seria l’únic metall català a les proves combinades, després que l’Iker Martín (Cornellà At.) no pogués sortir a l’heptatló a causa de problemes físics. El Joan Moreno (l’Hospitalet At.) seria el millor noi amb una 4ª posició i 4.905 punts.
El sector de la velocitat i tanques va ser, de fet, un dels més agraciats en competició. Cal destacar la culminació de l’evolució bestial de l’Ona Rossell (Cornellà At.) aquest hivern als 60 metres. L’Ona va guanyar les dues eliminatòries i va ser segona a la final per una sola centèssima, però amb un registre magnífic de 7.35.
L’altre nom propi va ser, com ja és costum, el de la Jaël Bestué (FC Barcelona). Aprofitant que la semifinal era en jornada vespertina, la velocista va sortir a per totes en segona ronda, aturant el cronòmetre en 23.52, registre que suposava un nou rècord català absolut. A la final, en jornada de matí, va marcar 23.60, amb què va guanyar l’or. L’evolució de la Jaël aquest hivern ha estat exponencial, amb el qual cal mirar amb interès el campionat estatal absolut.
Entre els nois, la participació catalana va ser molt destacada. Hi vàrem tenir 3 finalistes als 60 i 2 als 200. Ara bé, el Bernat Canet (Cornellà At.) va ser l’únic en treure medalla, en rebaixar el seu registre personal fins els 6.75 i acabant segon. Només una dècima el separa del rècord català absolut. L’altra gran opció, el Pol Retamal (FC Barcelona) va patir una lesió a la zona isquiotibial (trencament al bíceps femoral) en el transcurs de la final. A la ronda prèvia, havia marcat 21.02, millor marca de la temporada.
En la prova dels 400 metres, el nom propi va ser la Sara Gallego (l’Hospitalet At.), qui s’estrenava en el campionat Sub23. Ho va fer amb victòria i un bon registre de 54.17, a menys d’una dècima del seu propi rècord català (54.09) en una cursa ambiciosa. Mentre, les tanques van deixar una nova medalla, de bronze en aquest cas, per l’Àfrica Radsma (Playas de Castellón), amb 8.63. El Marc Galé (Cornellà At.) va millorar la seva marca personal en la final masculina. Ara bé, es va quedar sense el premi del metall tot i córrer en 7.96: va disputar la final més cara de la història de la prova.
Els concursos també van deixar actuacions més que destacables, especialment la prova de salt amb perxa masculina. Els catalans Àlex Gràcia i Òscar Prieto, ambdós part del FC Barcelona van donar una autèntica exhibició per endur-se la plata i el bronze respectivament. El primer, estrenant-se en categoria Sub23, va batre el seu millor registre personal en dues ocasions (5.25 primer i 5.35 després); el segon, amb només un salt per sobre dels 5 metres en la seva trajectòria (5.02), va superar el llistó sobre 5, 5.10 i 5.20 metres en el primer intent.
L’altre punt àlgid va ser un intent bestial del Ramon Adàlia (AA Catalunya) mesurat en 16.35 a la prova del triple salt. Amb aquest, el català va assegurar el títol i es va quedar a tan sols tres centímetres del rècord català de la categoria. Per altra banda, cal destacar l’actuació de l’Aaron Sola (AA Catalunya) al pes, on va millorar el seu registre personal fins els 16.68.
Entre les noies, destaca la Naiara Estanga (AA Catalunya). Es tracta de l’única atleta catalana del campionat que va aconseguir dues medalles, ambdues d’argent. Primer, en el triple salt, amb un bon registre de 13 metres i 8 centímetres; després, a la llargada, amb 5.84. En totes dues proves va disputar concursos amb una bona densitat de marques. La Meritxell Benito, va ser l’altra noia en treure un metall en l’apartat de concursos. Un altre argent català, aquest cop en el salt en perxa, amb una marca de 3.80.
Per últim, l’apartat del migfons i fons, també va deixar algun metall. La Laia Casajoana (AD Marathon) va imposar-se en els 1.500 metres llisos, amb un registre de 4:40.91, després de realitzar un canvi de ritme que ningú va poder seguir a falta de 200 metres. Entre els nois, es van guanyar dues medalles més. L’Elias Rachidi (U. Colomenca At.) va fer-se amb l’argent als 3.000 metres aconseguint un bon registre de 8:24.04; mentre que el Guillem Carner (CA Igualada) va aconseguir un bronze molt valuós en una carrera de 800 metres amb un segon 400 molt dur.
Foto de Capçalera: Laia Casajoana, campiona del 1500mll. Foto de Miquel Merino
