UCA i Avinent Manresa van lloar l’esperit de les competicions col·lectives, aquelles que tan ens agraden, amb les que vibrem i ens ensenyen que l’atletisme no és un esport individual
Després de quatre hores de competició, l’alegria estava justificada. Les atletes de la Unió Colomenca d’atletisme saltaven al bell mig de la pista d’atletisme de Sabadell disposades a expulsar tota l’adrenalina possible del seu cos, a experimentar aquella nítida sensació de joia després d’haver assolit quelcom de magistral. Els nois ja ho havien fet temps enrere. Elles no volien ser menys. A pocs metres, la mateixa estampa a l’inrevés: el grup masculí de l’Avinent Manresa volia deixar de ser el germà petit, totalment amagat vers la força i la imatge que desprèn l’equip femení. Però aquest cop, els hi tocava a ells celebrar. Celebrar un ascens a la màxima categoria de Pista Coberta per plantar cara als millors.
Enrere, gens menyspreables, quedaven 14 equips que havien portat el millor a la pista, que havien arrossegat afició, pares, entrenadors i companys a Sabadell, gaudint i mostrant que els campionats de clubs, criticats a vegades, poden arribar a ser els qui treguin la major rauxa de tots. El JA Sabadell liderava la prova masculina però quedant enrere del seu rival en les últimes proves (1500, Llargada, Perxa i Relleus) va entregar en safata de plata al conjunt del Bages l’opció de l’ascens (80 punts a 70). Pel que fa a la categoria femenina, l’UCA no va tenir rival: 18 punts de diferència respecte al GEiEG.
Però l’emoció estava a la pista. I les proves, amb un aura especial per l’objectiu de l’ascens, res tenien a envejar a les del Campionat A. El 60mll el va guanyar un autèntic llamp, en Joan Fuentes (UAT) amb 6.94. El 3000 femení tenia com a protagonista a Douae Ouboukir, de l’Atletisme Sant Just, que ens té acostumats a córrer sense calçat. Ahir, amb les sabatilles esportives adients, 9:48.11.
En el 800mll vam tenir una lluita frec a frec entre l’Andorrà Olímpic Pol Moya (1:52.60) i en Tomàs Revilla, de l’Universitari (1:53.83), que dignificava la prova i provocava els aplaudiments de la grada. La Perxa femenina tampoc tenia color: la Raquel Cosme, del Barcelona Atletisme, saltava sola en bona part del concurs arribant fins els 3.70. El 3000 masculins, com ja vam veure la setmana anterior, màxima emoció fins al final: els tres primers classificats separats només per dos segons (victòria d’en Jan Bayona de l’Avinent Manresa amb 8:44.44).
Però no tot eren grans marques. També eren mostres de suport i emocions. Com les dels seguidors de l’UCA cada cop que un dels seus atletes saltava o corria. Ho va poder viure la Marina Lamata, guanyant el 60mt per ben poc, l’Elisabeth López, d’alçada, tercera i empentada per tots en el seu salt d’1.50, o la Marina Pérez, amb 25.90 al 200mll, separada per més de dos segons de la segona, somrient al final i contenta, essent una de les tres úniques victòries de l’equip (curiós, malgrat ser el conjunt guanyador).
També eren els suports, com els fraternals. L’empenta de Mònica Clemente o Èlia Saura des de la grada cap als seus germans (Ricard i Chloe) o de les germanes Rovira, Ivet i Èlia, ambdues participants amb el GEiEG. Els crits dels entrenadors cap a uns atletes, molts d’ells joves (6 d’ells cadets) que patien amb cada demostració de valor. O la energia de l’atleta més gran participant, en Carlos Teruel, de l’universitari, categoria M-50, 51 anys en dos mesos i saltant perxa com un cadellet.
Son hores i hores de dedicació de les entitats per fer gaudir a la gent. Les grades, amb la meitat de l’aforament, van vibrar amb cada salt, cada sprint, cada acte de resistència, fossin dels seus o dels rivals (i amics).
La propera temporada, UCA i CAM viuran l’emoció de la Divisió A. De manera merescuda, doncs han demostrat, any rere any, que el seu creixement és exponencial. És possible que alguns dels equips que sempre hem vist en zona alta pateixin un retrocés per donar peu a nous conjunts destacats? És molt real. De fet, si observeu les classificacions, els experts en atletisme català ho podran veure. Amb tot, l’emoció dels campionats de clubs, A i B, està fora de tot dubte. Els atletes i els aficionats lloen els campionats, exigeixen i demanen a les entitats que facin un esforç per aquests magnífics dies. I encara estem a mitjans de gener!
Resultats del Campionat de Clubs B al web de la federació
