Medalles contra les adversitats

Medalles contra les adversitats

19 metalls és un tresor molt preuat degut a les circumstàncies actuals, tenint en compte d’on veníem. L’atletisme català va aconseguir un botí més petit que l’any anterior, però sabent tot el que s’ha viscut, podem estar contents. Noms com els d’Esther Guerrero, Sara Gallego, Bernat Erta o Jaël Bestué van destacar en un campionat d’Espanya dividit en quatre seus.

Sens dubte, ens hem d’aturar en un nom. El d’una banyolina nascuda a l’any 1990 que, malgrat que ja n’hem parlat sovint i gairebé sempre en positiu, no podem deixar passar per alt la fita aconseguida ahir. Feia 44 anys que ningú obtenia el que va aconseguir ahir. Carme Valero (aragonesa de naixement, entrenada a Catalunya) fou l’última. Parlem ni més ni menys que d’Esther Guerrero i el seu (impossible?) doblet en els 800m i en els 1500m, amb només 10 minuts de diferència.

Va córrer 4 carreres en dos dies, dosificant tot el que va poder i deixant-se anar en l’última, la de l’or del 1500mll a un estadi de Vallehermoso que, degut a les circumstàncies, estava buit. Buit per veure una de les fites atlètiques estatals del segle XXI. Guerrero aconseguia primer l’or en els 800m, amb una marca que no era pròpia d’ella (2:06.23), però mostrant superioritat des de l’inici. Segona va acabar Victòria Sauleda, totalment recuperada (2:06.71) i que va tornar per la porta gran. 4ta d’aquella cursa seria Irene Bonafonte, amb marca personal de 2:08.31.

El segon or el va aconseguir 10 minuts després. No feia signes de cansament, tampoc semblava que hagués de punxar. Amb seguretat, va encarar la cursa i en els últims 400m va trencar, juntament amb les seves perseguidores (Pereira i Rodríguez), però sense vacil·lar, va acabar entrant primera amb marca de 4:23.47 (i quina importància tenia?), aconseguint un doblet històric.

Però l’atletisme català va ser molt més a la Comunitat de Madrid. Com en els últims anys, els joves pugen amb força. En els 400t, Sara Gallego aconseguia el seu tercer títol de campiona d’Espanya absoluta amb marca de 57.17, superant a Salma Celeste Paralluelo. Bon registre, però sobretot, una empenta espectacular per vèncer en la que va ser, possiblement, la final amb rivals més difícils dels últims temps (a nivell estatal). En les semifinals, la terrassenca Geena Stephens quedava fora de la final amb marca de 1:02.01.

Sara Gallego i Salma Paralluelo a Getafe 2020. Foto CarrerLliure

En el 400mll també vam viure un títol català. Bernat Erta aconseguia la seva primera medalla d’or absoluta a nivell estatal en una final on els últims metres van ser d’un ritme trepidant per a l’atleta lleidatà. 46.19 i millor marca personal, després d’un estiu difícil degut als diversos moviments i canvis de seus d’entrenament. Isaac Segura, a les semifinals, va aconseguir també MMP amb 48.60.

Una de les finals amb més catalans va ser la de 400t masculí. I de nou també amb títol per un de casa. Javi Delgado aconseguia, també per primer cop, l’or absolut amb una marca de 50.59, superant al també català Aleix Porras, que aconseguiria el bronze amb 51.18. L’atleta de Lleida no va poder explotar tot el seu potencial durant la cursa i Delgado va jugar millor les cartes. També a la final, Oriol Piqueras acabaria 6è amb marca de 54.54.

Arribada 400mt Javier Delgado (1r) i Aleix Porras (3r) a Getafe 2020. Foto CarrerLliure

Encara en les curses, també enorme participació catalana a la final de 100t. Xènia Benach aconseguia una meritòria medalla de plata amb 13.87. L’atleta del Cornellà Atlètic segueix amb la seva enorme projecció. Curiosament, la 4a i la 5a posició serien per a les germanes África i Aitana Radsma, amb marques molt semblants (14.03 i 14.04). 8a seria Alba Manzano (14.39), sumant una nova final a les seves cames. En semifinals caurien Laia Saumell (15.00) i Marina Lamata (14.91 i MMP). En nois, en el 110t, Marc Gale (15.26) i Joan Moreno (15.00) no passarien a les semifinals.

arribada semifinal 100mt amb Africa Radsma i Xènia Benach. Foto CarrerLliure

La velocitat també va ser d’èxit a nivell català. Després d’una tarda surrealista, Arnau Monne es penjava el seu primer metall absolut amb el bronze a la final de 100mll (10.52 empatat amb el 2on). Monne va córrer fins a 4 curses aquella tarda degut a diversos problemes amb la foto finish. En un vídeo ens va explicar com ho va viure. En semifinals van caure Patrick Chinedu (10.86) i Joan Martínez (11.04). També collita de medalles en el 100mll femení. Jaël Bestué es penjava la plata en una final igualada que guanyaria Paula Sevilla. Bestué va acabar amb 11.61. Estela Garcia, en un any ple de lesions, va acabar amb el bronze (11.80). Molt destacada la 4ta plaça d’Ona Rossell (11.96). En semifinals va caure Ingrid Andrés (12.12).

En el 200mll també vam tenir èxit. Jaël Bestué, ara sí, aconseguia l’or en una final disputada però mostrant superioritat durant l’últim tram. 23.60 i doblet de medalles. També a la final, Anna Obradors va acabar 6à (24.94), mateixa posició i marca per l’Anna Monsó, del Muntanyenc, encara en edat junior de 1r any. En nois, només representació a través de Marcel Mondria, que no va passar a la final (21.96). En el 400mll FEM, la final tindria la representació de Carmen Sánchez, però en un final on va pagar tots els esforços, va acabar 4ta fora de les medalles (54.48).

Getafe Absolut 2020. Foto CarrerLliure

Les proves de fons masculines van tenir un nom propi: Abdessamad Oukhelfen. En una final amb noms molt destacats (Oumaiz o Carro), l’atleta ex del CA Igualada aconseguia l’or amb 13:47.26, demostrant que és un dels atletes amb millor present (i futur) a nivell català i estatal. A la mateixa final, el seu company d’entrenament, Lahcen Ait Alibou va acabar 7è (13:59.43). Però fou l’única alegria. El 800 ens va deixar l’eliminació de Carlos Sáez (1:51.58) i un mal lloc d’Elvin Josué (1:53.50). Els 1500 també deixava fora de la final a Aaron Las Heras (3:51.47) i a Santiago Catrofe (per nacionalitat no hi podia accedir) amb 3:47.53. No obstant, sí passava Annasse Mahboub, que acabaria a la final 9è amb 3:48.58.

Els obstacles també ens deixarien alegria final. En aquest cas, el bronze del canetenc Ibrahim Ezzaydouny, que amb 8:32.10 acabava just darrere de Carro i Arce. Ibrahim Chakir seria 5è amb 8:38.14, Abderrahim Ougra aconseguia MMP amb 8:40.13, mentre que l’andorrà Nahuel Carabaña acabava 12è (9:04.53). En la prova femenina, Marina Guerrero acabava 8a amb 10:45.26.

Però les medalles no es van acabar a la pista. A Moratalaz, per exemple, vam viure un nou duel Redondo-Castells, amb victòria final per l’atleta de Gavà. El martell català porta temps deixant-nos aquesta bonica disputa. En aquest cas, la del Barça va obtenir l’or amb un millor llançament de 68.12, per 64.75 de l’atleta del València Esports. No serien les úniques medalles en el martell. En l’última prova del campionat, Pedro José Martín obtenia el bronze amb un millor llançament de 56.72. David Martín acabava la final 8è amb 56.72m.

Laura Redondo durant el llançament de Martell. RFEA TV

En els llançaments no s’obtindrien més medalles, tot i que sí alguna posició a destacar. Andrea Alarcón va acabar 4rta en el Disc amb un millor llançament de 46.97. L’atleta de l’UGE Badalona, Marina Muzas, seria 10a amb 38.27. En categoria masculina, Aaron Sola acabava 9è amb 49.85m. Precisament, l’atleta de l’Agrupació va doblar, disputant també el Pes. No va poder millorar la posició, doncs va acabar 10è amb 15.75. Jota Ortega va acabar el concurs 7è amb 16.44. En Javelina, magnífica 4a posició per Álex Sánchez (68.69m), lluitant pel bronze fins al final.

Andrea Alarcón durant el llançament de Disc. RFEA TV

A Alcobendas també vam viure dues medalles catalanes. La més gaudida va ser la plata de Xesc Tresens a l’alçada. No per inesperada, sinó per l’enorme concurs que va fer, amb MMP de 2.19m, lluitant fins a l’últim salt l’or. Tresens es va mostrar molt satisfet just acabar la prova. Eduard Fàbregas va acabar 4rt (2.10m) i Ángel Torrero 6è (2.05m). A nivell femení, Mar Vico va fer un bon concurs, 5à amb 1.74m.

També medalla per a Ramon Adalia en el Triple. Aquesta, més esperada degut al nivell mostrat anteriorment, però ho va fer amb MMP de 16.33 i donant-ho tot per buscar la plata (complicada). No obstant, Adalia continua la seva escalada amb aquest gran registre. En categoria femenina, Naiara Estanga va acabar 6a amb 12.77m, mentre que Sheila Dobon ho feia 11a amb 11.70m. En llargada només dos noms: Jordi Matsuoka 7è amb 7.16 i Elena Llobera, 6a amb 5.92m.

Això seria a Alcobendas, però a Vallehermoso també vam tenir salts, en aquest cas de Perxa. Les millors posicions serien per a Mònica Clemente, que segueix buscant el seu millor nivell, en aquest cas amb la 4a posició amb 4.07m. També 4rt acabaria Igor Bychkov (5.11), amb regust a decepció. La jove Clara Fernàndez acabaria 9è amb 3.67m.

Per acabar, cal destacar la presència en el 10.000 marxa masculins de Marc Guerrero (10è amb 45:35.72 i MMT) i la 6a plaça d’Emilia del Hoyo en l’Heptatló (5088p). Malauradament, i degut a diverses molèsties, Jesús Castillo es va haver de retirar del Decatló.

No haurà sigut el millor campionat d’Espanya de la història pels catalans, però queda clar que, malgrat les adversitats, diversos atletes han aconseguit eixamplar el seu palmarès amb títols importants i, els hi pesi a alguns, el nom per excel·lència d’aquest campionat enmig de la pandèmia de COVID-19 és un català. De fet, el nom d’una catalana: Esther Guerrero Puigdevall.

Foto portada: Miguelez TEAM / Real Federación Española de Atletismo

distancia ı mans ı mascareta