Entrenadors, atletes i seguidors clamen en contra del tancament dels equipaments atlètics als municipis de les zones afectades per les restriccions implementades per lluitar contra el coronavirus.

El passat divendres, fins a 12 municipis van patir una sèrie de mesures i restriccions que afectaven de ple la vida de la gent. En concret, aquests municipis de la zona afectada eren Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, El Prat del Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern.

A això hem de sumar les restriccions a la ciutat de Lleida i d’altres municipis de la comarca del Segrià i la Noguera. Prèviament, tres barris de L’Hospitalet ja havien patit restriccions. El pas dels dies es vivia amb neguit i nerviosisme entre la població catalana, conscients que les mesures implementades podrien afectar a les activitats culturals, esportives, d’oci i turístiques.

També des de dilluns passat, la població de Figueres ha vist com la seva pista quedava tancada, arrel de la situació dels contagis al municipi. D’aquesta manera, el CAF tampoc pot seguir amb els entrenaments a la capital de l‘Alt Empordà.

En concret, l’esport va rebre de valent, quan els municipis, a través de la Generalitat i del pla PROCICAT van prohibir l’entrada als equipaments esportius a l’aire lliure. Això deixava en una situació compromesa les pistes d’atletisme que, malgrat tot, portaven mes i mig complint amb les mesures de seguretat, sense que hi hagués hagut cap descontrol.

Divendres, un cop implementades les mesures, vam saber que Barcelona i L’Hospitalet tancaven les pistes d’atletisme. Així, la Mar Bella, Serrahima, la UB, Nou Barris o Hospitalet Nord deixaven de donar servei als atletes (tot i que els campus sí que han continuat) i deixaven els entrenaments dels atletes en punt mort o stand by. Els clubs, a hores d’ara, continuen buscant alternatives.

La resta de municipis es van unir al tancament de les pistes. D’aquesta manera, una quinzena d’entitats catalanes han vist com els entrenaments es tallaven de cop. Això va provocar una allau de crítiques per part de l’entorn de l’atletisme català.

Amb el lema “Esport és salut”, els clubs afectats van iniciar una campanya, juntament amb l’UFEC, de cara a demanar a la Generalitat que obrin els equipaments de cara a poder seguir els entrenaments, doncs les pistes d’atletisme (i per extensió, els gimnasos i els pavellons esportius), no son un focus de contagi.

Amb tot plegat, els Ajuntaments també han demanat al PROCICAT que s’elimini aquesta decisió de tancar les pistes d’atletisme. Santa Coloma de Gramenet o Sant Boi del Llobregat han estat alguns dels municipis en demanar aquesta mesura, reclamant que els espais estan “habilitats per a la pràctica segura de l’esport” i que sempre “han respectat les mesures de distància i higiene”.

Amb el pas dels dies, els diferents grups d’atletisme i atletes a nivell individual s’han buscat la vida de cara a poder seguir entrenant. A Lleida, vam veure com Bernat Erta marxava a Madrid i Aleix Porras es decidia per entrenar a Mollerussa (fora de les restriccions). A Barcelona, hem vist a Sara Gallego entrenant a la pista del Muntanyenc de Sant Cugat.

D’altra banda, en els últims dies s’han encès dos debats més. El primer, sobre el motiu de l’obertura de camps de futbol per a entrenaments d’aquest esport dins de la zona afectada:

Val a dir que els campus de tots els esports han continuat funcionant, però també és cert que d’altres equipaments (privats) com ara clubs de Tennis, també han restat oberts als seus clients.

L’altre gran problema és el mes d’agost, on les pistes solen tancar i amb les mesures aplicades fins al moment no sembla que la decisió hagi de canviar per part dels ajuntaments.

Els atletes es pregunten perquè altres equipaments de la ciutat (platges) o bé el sector serveis (bars i restaurants) no han patit mesures 100% restrictives, així com ho ha patit l’esport i més en concret, l’atletisme.

Fins ara, la Generalitat no ha aclarit aquest punt en concret, el perquè del tancament dels equipaments esportius a l’aire lliure (amb recinte tancat) com son les pistes d’atletisme. Queda clar que, si bé hi ha esports que tenen prioritat de moviments, d’altres es veuen evocats a decisions arbitràries que acaben afectant l’esdevenir de les entitats i dels mateixos esportistes.