Jordi Llopart va ser el primer medallista català i espanyol en uns JJOO de la història. Va sumar la plata a Moscou 1980 en els 50km marxa. S’apaga l’atleta que va transcendir a l’infinit els seus mèrits. Ens ha deixat a l’edat de 68 anys.
Durant la nit d’ahir rebíem la trista notícia de la mort de Jordi Llopart, un dels atletes catalans més importants de la història, qui va situar la marxa del nostre país a l’alçada més gran internacional. No obstant, unes hores després, la família explicava que no havia mort encara, havia patit un infart i havia caigut en un coma irreversible. Avui ja és oficial. La tristor ha envoltat a la gran família atlètica catalana i espanyola.
Llopart va néixer a El Prat del Llobregat l’any 1952. Fill d’un dels pioners de la marxa, Moisés Llopart, qui també li va fer d’entrenador, va encapçalar els rècords nacionals i estatals en la disciplina durant molts anys, tant en pista com en ruta, essent rècordman dels 50km marxa. També ho va ser dels 5km i dels 10km durant un període de tres anys.
Precisament, durant aquest transcurs de temps, va participar en els seus primers JJOO, on va aconseguir la plata en els 50km a Moscou, amb un temps de 3:51.25. Llopart tenia llavors 28 anys i estava en plena maduresa vital i esportiva. En els següents vuit anys, l’alteta posteriorment resident a Canet de Mar buscaria obtenir una millor classificació, acabar coronant-se com el campió olímpic, però només aconseguiria l’or en el Campionat d’Europa de Praga 1981.
Quatre anys després de guanyar la medalla a Moscou, Llopart només va poder ser 7è als Jocs Olímpics de Los Ángeles. A banda dels dos resultats anteriors, cal destacar un 4rt lloc en els Jocs del Mediterrani a Casablanca 1983 o un 6è en el Campionat d’Europa d’Atenes 82.
La vida atlètica de Llopart l’ha portat per diversos llocs i a treballar en diversos fronts. Després dels JJOO de Barcelona es va dedicar a ser entrenador. Va tenir deixebles com Jesús Ángel Garcia Bragado, Daniel Plaza o Teresa Linares. Després també seria assessor de la RFEA i durant tres anys va ser el secretari tècnic de la secció de marxa del FC Barcelona.
A banda d’atleta, va treballar com a assistent tècnic sanitari, era diplomat en turisme i va cursar estudis oficials d’Arts Gràfiques. Va treballar com a auxiliar administratiu en el Prat del Llobregat, feina que va deixar durant la seva etapa com a atleta.
Un dels seus últims clubs, l’Atletisme Calella, també ha mostrat el seu condol a la família, on va passar la seva última etapa com a atleta màster. També s’han mostrat molt afectats la família del Pratenc AA. El Trofeu de Marxa que ells organitzen porta el nom del seu pare (Moisés Llopart) però és un homenatge a ambdós membres.
Un últim adéu a qui va ser el primer medallista olímpic català i amb el qui relacionem normalment la marxa a nivell general, una inspiració per molts d’altres que deixa un important llegat a tot l’atletisme català.
