Els dos principals nuclis d’entrenament lleidatans acumulen bons entrenaments tot i estar envoltats de dubtes pel rebrot de la COVID-19
“Estem en una situació complicada.” És un bon resum del que hem viscut aquests darrers mesos, però també reflexa a la perfecció la posició de la ciutat de Lleida i tota la comarca del Segrià des del passat dissabte 4 de juliol. Va ser el dia en el que la Generalitat va decidir confinar la comarca davant la dificultat de controlar el rebrot del nou coronavirus.
En Salva Porras, pare i entrenador de l’Aleix i el Gerard, dos dels tanquistes de més renom de Catalunya, era qui feia aquesta reflexió. Per una banda està la situació tan delicada dels temporers, que evidencia un problema estructural que la COVID-19 ha agreujat; per l’altra, la manca de consciència de molts tampoc ha estat de gran ajuda.
En Quim Erta, també pare i entrenador, en aquest cas del Bernat i l’Arnau, es mostrava preocupat per la possibilitat d’un nou confinament total a casa. Els rumors circulen i la preocupació puja.
Ara bé, afortunadament, tots dos grups d’entrenament tenen poques limitacions a l’hora de treballar a la pista, un petit oasi de tranquil·litat en mig d’una tempesta amb un final difús. La instal·lació obre cada dia excepte els caps de setmana, tot i que manté els vestidors i el gimnàs tancat. Així, les sessions de peses són casolanes per aquells que disposen del material; i pels que no, la inventiva dels entrenadors juga un paper important a l’hora de treballar la força a la pista.
En aquesta estranya normalitat, l’Aleix Porras i el Bernat Erta, les dues joves realitats lleidatanes es troben millor que mai. En Quim comentava a CarrerLliure que està “content i tranquil perquè tot va molt bé”. Van poder entrenar molt i bé durant el confinament i després d’un període de transició a la pista, les coses van sortint.
En el cas de l’Aleix, el treball s’està centrant en la seva transició cap a les 13 passes entre tanques, tal com va comentar el propi atleta a l’entrevista que ens va concedir durant els mesos de confinament. En Salva destacava el test sobre 300 m.t. que va realitzar l’atleta, on va fer la cursa sencera a 13 passes.
Una de les claus d’aquest progrés dels dos atletes, segons comentaven els respectius entrenadors, ha estat la millora de la força al llarg dels mesos de confinament. La capacitat d’adaptar-se i treure el costat positiu a qualsevol situació s’ha tornat a demostrar bàsica per garantir el progrés.
Així que davant un mar de dubtes sobre el futur més proper, els dos principals nuclis de velocitat i tanques de Lleida segueixen preparant, amb ganes, un absolut que es troba a tan sols dos mesos de distància. Els dos joves atletes segueixen cimentant la temporada més estranya de la seva vida, amb la il·lusió d’aconseguir que sigui la millor de sempre. I si pel camí poden compartir alguna sèrie de 150, millor.
