La Sara López és atleta del CA Canaletes i infermera de l’Hospital del Mar. Les últimes setmanes han estat una autèntica bogeria on, literalment, ha salvat vides. Aquí, fer el salt més llarg, és decisiu.

El passat 12 de maig vam viure el Dia Internacional dels Infermers. Aquesta professió, tan determinant durant l’any en qualsevol punt del mon, s’ha tornat bàsica, indispensable, fins i tot molt perillosa, en aquests darrers dies. I és que milers d’ells, sovint a l’ombra d’altres professionals de la sanitat en molts aspectes, son més que mai bàsics a l’hora de salvar vides. No son herois ni heroïnes. Totes i tots tenen noms i cognoms. I algunes ens toquen de ben aprop.

Aprofitant el dia dedicat a aquesta professió, el CA Canaletes va decidir publicar a les xarxes un petit homenatge per a una atleta del club. El seu nom, Sara López, saltadora sènior de llargada i Triple Salt. La Sara, a banda de buscar el salt més llarg possible durant les competicions, és infermera de l’Hospital del Mar i aquestes setmanes ha viscut, possiblement, els moments més intensos de la seva vida.

“Els primers dies de la pandèmia van ser molt estressants, cada poc temps ens canviaven els protocols a seguir, hi havia molta desinformació sobre la malaltia i l’adaptació va haver de ser molt ràpida per ser efectius” ens explica la Sara, denotant la maduresa necessària per encarar aquest tipus de complicacions dins d’una feina molt intensa.

La Sara va acabar la carrera i ràpidament es va posar a treballar. Ara mateix porta 11 mesos en la professió i aquestes setmanes han sigut com obtenir un nou títol universitari. “El més dur que he hagut de viure ha estat canviar els horaris constantment. Fèiem 12 hores dia sí dia no. Com també anava de nit pràcticament estava tot el dia a l’hospital i això mentalment i físicament acaba esgotant” ens confessa.

Segons les últimes dades e la Conselleria de Salut, fins a 6.536 persones han mort durant l’inici de la pandèmia en hospitals catalans, el que ha provocat que el personal sanitari hagi estat en una constant alerta i en moments de molta tensió. “Portar els EPIs (equips de protecció individual) tot el dia és una sensació angoixant i estressant. Al tenir els torns girats no acabes de descansar del tot mai. Em puc acostumar a treballar 12 hores, però no en segons quines condicions” admet la Sara.

Fins a 3.962 han sigut ingressades a les Unitats de cures Intensives (UCI) en els hospitals catalans des de l’inici del confinament. La tasca amb aquests malalts és una de les que més s’ha destacat pel personal d’infermeria, que ha hagut d’estar exposat durant moltes hores, posant en risc les seves vides. Això ens fa preguntar-nos si per ser infermer has de ser d’una pasta diferent. “Jo crec que sí, t’ha de sortir de dins voler acompanyar els més vulnerables siguin les condicions que siguin en els pitjors moments” ens explica l’atleta del Canaletes.

La Sara fa 11 anys que practica atletisme. És gairebé tota una vida a les pistes, amb els seus companys del club barceloní, en les proves de salts (Llargada i Triple), gaudint i deixant-se tot a la pista. Aquest esport és, per a ella, una part important en el seu dia a dia. “L’atletisme m’ha ajudat a saber controlar els nervis en els moments de més adrenalina i això també ho puc aplicar en molts altres aspectes de la meva vida quotidiana, com quan estic tractant amb malalts” sentencia la Sara.

Tots els atletes desitgen tornar a entrenar i a competir un cop acabi aquest període convuls, cansat i llarg. No obstant, persones com la Sara (i molts d’altres, vèiem l’exemple d’Aleix Porras col·laborant amb la Creu Roja) continuaran amb la seva tasca, professional o voluntària, per ajudar a la gent que més ho necessita. Perquè a vegades aconseguir el millor salt o arribar el 1r no és el més important. Estar sempre en primer línia es converteix en el més determinant.