La 4ª jornada de Barcelona 2010 celebrada el divendres 30 de juliol, semblava reservada per autèntics “potes negres” de l’atletisme català. Tots ells atletes olímpics i en possessió de diversos Rècords de Catalunya i d’Espanya. Bragado, Blanco, Mullera, Quiñonez, Rodríguez, Castells i Estévez, no només venien a participar, alguns d’ells tenien grans opcions de medalla.
La prova més matinera de tot el campionat va ser el 50km marxa, a les 7:35 hores es donava el tret de sortida a la cursa més llarga de Barcelona 2010. El català Jesús Ángel Garcia Bragado (Canal Isabel II) en aquell moment amb 40 anys ja era el més veterà dels participants, sorprenentment ara al 2020 amb 50 anys segueix marxant entre l’elit.
Bragado tenia una de les millors marques, 3:39:54 que datava del 1997, ja havien passat 13 anys d’allò. Ara la seva marca de referència eren els 3:41:37 del Mundial de Berlin 2009 on va ser medallista de bronze. Bragado amb la seva gran experiència a l’alta competició no acostumava a fallar, per tant era un aspirant a estar entre els primers. En el seu currículum podem destacar el 4at lloc dels JJOO de Pequín 2008 i el 5è d’Atenes 2004, la medalla d’or al Campionat del Món de Stuttgat 1993 i els 2ons llocs de Atenes 1997 i Edmonto 2001, en Campionats d’Europa medalla de plata a Goteborg 2006 i de bronce a Munich 2002.
Ja en cursa, el francès Yohann Diniz va imposar un fort ritme proper als 4:25/km des del 1er quilòmetre, marcant ell tots els parcials, un ritme que Garcia Bragado no va poder seguir. Jesús Angel Garcia Bragado entrenat per Montserrat Pastor finalitzaria en un gran 5è lloc amb una marca de 3:47:56. Yohan Diniz es proclamava campió amb un excel·lent registre de 3:40.37. Les condicions d’humitat durant la prova van ser molt dures pels atletes.
Poc abans del migdia entraven en acció els obstaculistes gironins, Àngel Mullera (Lloret-La Selva) amb una millor marca de 8:22.75, era bastant novell a l’alta competició doncs només havia participat a les semifinals del Mundial de Berlin 2009. En canvi José Luis Blanco (LaSansi) i entrenat per Luis Miguel Landa, ja era un atleta amb una important trajectòria internacional des de júnior, sent 6è al Mundial de Lisboa 1994. En categoria absoluta podem destacar el subcampionat d’Europa a Goteborg 2006, el 8è lloc al Mundial de París 2003 i doble medallista als Jocs del Mediterrani de Tunissia 2001 i Pescara 2009, sent olímpic als JJOO de Pequin 2008, tenia una marca personal de 8:12.86 (2006) que segueix sent Rècord de Catalunya a dia d’avui.
Mullera i Blanco van córrer junts a la 1ª de les semifinals del 3000m obstacles amb sort dispar. Passaven a la final els 4 primers i els 4 millors temps, Jose Luis Blanco controlant la cursa quedava 3er (8:30.53), en canvi Àngel Mullera era 8è (8:37.38). La 2ª semifinal va ser bastant més ràpida que la 1ª, per tant Mullera entrenat per Isidro Jiménez finalitzava aquí la seva participació.
A la jornada de tarda, comencem amb les semifinals de 110m tanques amb la presència de Jackson Quiñonez, amb sèries opcions de passar a la final. Però la sort li va girar l’esquena, després d’una millorable sortida que el va deixar un pel endarrerit, quan ja estava en progressió a partir de la 6ª tanca, es va veure perjudicat pel francès Doucoouré que corria a la seva dreta. Fins en 2 ocasions Doucouré agafà el braç de Quiñonez arribant-lo a desequilibrar, sense remei Jackson Quiñonez acaba 8è amb 14.03 (-0.7 m/s), tot i la reclamació Jackson va quedar eliminat. A la final Andy Turner (Gran Bretaña) es proclamava Campió d’Europa (13.28 -1.0m/s).
Poc després es van disputar les semifinals del 1.500m femenins amb la destacada participació de la tarragonina Natalia Rodríguez (CG Tarragona). Natalia Rodríguez va ser una atleta que ja va destacar a nivell internacional des de categoria júnior, sent finalista tant a l’Europeu de Ljubliana 1997, com al Mundial d’Annecy de 1998. Posteriorment seria subcampiona a l’Europeu Sub23 de Amsterdam 2.001. En categoria absoluta, participacions en 3 JJOO Sidney, Atenes i Pekin, i també a 4 Mundials Edmonton, Paris, Helsinki i Berlin.
Possiblement el seu millor període va ser entre els anys 2008 i 2010, amb un brillant palmarès, per ordre cronològic, 6ª als JJOO de Pequin 2008, Campiona d’Europa Indoor Turin 2009, “guanyadora de la final” del Mundial Al Berlin 2009 i Subcampiona del Món en PC a Doha 2010. Arribava a Barcelona 2010 amb enormes possibilitats de medalla, la seva marca personal de 3:59.51 (Rècord d’Espanya) era la 4ª de les participants. Recentment havia revalidat el seu títol de Campiona d’Espanya, per 8ª vegada en el període 2001-2010.
A la memòria de tots els afeccionats encara estava gravada aquella polèmica final del Mundial de Berlin 2009. Natalia Rodríguez al creuar la meta en 1er lloc, es podia haver proclamat Campiona del Món. Però degut a la caiguda de l’etíop Gelete Burka en un avançament de Natalia per l’interior a manca de 200m, la catalana resultava desqualificada. A l’arribar a meta el públic de l’estadi amb la seva gran xiulada, va dictar sentència, Natalia Rodríguez ni tan sols va alçar els braços per celebrar la victòria. Tot i la reclamació de la Delegació de la RFEA, la desqualificació va ser definitiva.
Natalia Rodriguez entrenada des de petita per Miguel Escalona, arribava a Barcelona 2010 amb moltes ganes de fer-ho bé davant del seu públic. A la 1ª de les semifinals, controlant a les rivals amb una marca de 4:04.95 quedava 3ª, i obtenia el bitllet per la desitjada final del diumenge.
Amb Berta Castells al llançament de martell arribava la 1ª final de la tarda amb presència catalana. Berta Castells és la gran dominadora del martell a Catalunya i a Espanya, a la actualitat suma 16 Campionats d’Espanya (d’estiu). En el període del 2003 al 2019, els ha guanyat tots a excepció del 2015, que va anar a mans de Laura Redondo. Al 2010 era una atleta fixa de la selecció espanyola participant a tots els Campionats Internacionals, podem destacar els JJOO d’Atenes i Pequin i els Mundials de París, Helsinki, Osaka i Berlin. Les seves classificacions més destacades les podem trobar als Jocs Mediterranis de Pescara 2009 (4ª) i Almería 2005 (5ª).
En una final de gran nivell Berta Castells amb un bon llançament de 68.20m aconseguia el 9è lloc, sent la campiona l’alemana Betty Heidler (Alemania) amb 76.38, Anita Wlodarczyck seria 3a amb 73.56m. Posteriorment, Castells pujaria al 8è lloc, ocupant plaça de finalista per la desqualificació per dopatge de Zalina Petrivskaya (Moldàvia) que havia estat 4ª.
A les 22:00 hores arribava la gran final dels 1.500m, una de les proves reines de l’atletisme, amb gran tradició a casa nostra. Amb campions il·lustres com Tomás Barris i José Manuel Abascal, que tot i néixer a Cantàbria, va ser atleta amb llicència per la Federació Catalana durant anys i entrenat per Gregorio Rojo. A nivell estatal també cal citar a José Luis González i Fermin Cacho, a continuació el nostre protagonista Reyes Estévez recolliria el testimoni.
De sortida Reyes Estévez agafà el cap del grup per tenir la cursa controlada, al seu costat Arturo Casado, amb un primer 800 força lent marcant dues voltes en 1:04 (2:08.65), al pas del 1.000m el britànic Tom Lancashire amb un fort canvi trenca la cursa. La tercera volta es realitza en 55 segons, la lluita ja es aferrissada. En Reyes és tercer a manca de 100m, aconsegueix avançar al britànic Andy Baddeley, per davant ja va destacat Arturo Casado. Però per darrera venen forts Carsten Schalangen (Alemania) i Manuel Olmedo que acaben superant a Reyes Estevez.
Finalment per qüestió de poques centèsimes Reyes Estévez (3:43.67) es va quedar sense medalla en aquest campionat a casa seva, que resultaria el seu comiat de l’alta competició. El podi seria Arturo Casado (3.42.74), Carsten Schalangen (3:43.52) i Manuel Olmedo (3:43.54).