“Si busques les coses positives, la competició surt millor”

“Si busques les coses positives, la competició surt millor”

Entrevista amb Èlia Saura, atleta Sub20 que va participar a l’últim Mundial de Cros

Diuen que l’alegria contagia, i sobretot quan ve d’un somriure sincer. Arribant al bell mig de la llarga costa de la ciutat de Barcelona ens trobem amb el magnífic complex esportiu de la Mar Bella, on apareix imperiosa una pista d’atletisme de color blau llampant que crida l’atenció. Un grup gegantí de nens i adolescents desafien el fort vent i practiquen salts, relleus i llançaments. D’entre els adults destaca una atleta, que ve de viure les hores més intenses de la seva vida esportiva. Riu i transmet felicitat, però toca de peus a terra: El somni (el primer de molts) ja ha passat. L’Elia Saura ja es prepara pel que ha de venir.

EXPLICA’M LES TEVES SENSACIONS DOS MINUTS ABANS DE COMENÇAR LA CURSA A AARHUS…

Uns instants abans, estàvem esperant a cambra, vam tenir problemes per posar-nos els xips! Teníem una mica de nervis, érem novells i començava la sensació de saber que el que havia de venir era gran. Després, quan vam sortir al camp, vam començar a escalfar i a fer els exercicis previs i vaig pensar “On sóc?”. Dos minuts abans vaig pensar que havia d’aprofitar el moment, mai saps quan es pot tornar a repetir.

Després, quan vam sortir al camp, vam començar a escalfar i a fer els exercicis previs i vaig pensar “On sóc?”.

NO OBSTANT LES HORES PRÈVIES HAVIEN ESTAT MÉS RELAXADES…

Doncs quasi fins al moment de veure el circuit estavèm tots molt tranquils, no estàvem parlant de la competició, gaudíem de l’experiència, com si fos un cap de setmana amb amics. Això va estar molt bé, perquè era seguir la màxima “cada cosa al seu temps”, i em va ajudar a no pensar-hi gaire.

EN QUI VAS PENSAR QUAN VAS ACABAR LA CURSA?

Vaig pensar amb les noies de l’equip, em vaig girar i les vaig buscar amb la mirada, havíem arribat totes juntes. Després vaig pensar en el meu entrenador, perquè penso que els meus èxits també són els seus, i em fa il·lusió compartir-ho tot amb ell. A més vull que m’expliqui des del minut posterior com m’ha vist durant la cursa.

VAS SER LA PRIMERA ATLETA DE LA SELECCIÓ EN PASSAR PER META… T’HO ESPERAVES?

Durant la temporada d’hivern vaig obtenir millors resultats que elles, anava amb l’expectativa de superar-les també aquí. No obstant, em van sorprendre molt, no perquè jo no ho donés tot, sinó perquè elles van donar encara més del que tenien i vam entrar gairebé plegades.

HI HA MOLTA GENT QUE OPINA QUE FALTAVEN MOLTS ATLETES EN AQUEST MUNDIAL DE CROS…

És cert que quan jo vaig veure les inscripcions vaig pensar que hi havia molt pocs països, però un cop estàs dins, i veus aquelles atletes tan ben formades, que corren els deu kilòmetres com si estiguessin fent un 100 mll, penses que realment és el nivell que toca. Jo mai havia anat a cap mundial, per tant no tenia cap referència, així que la meva impressió va ser molt bona.

L’Elia observa els atletes entrenant a la pista d’atletisme. Foto de Carrer Lliure

ELS COMPANYS MÉS GRANS US VAN RECOLZAR EN TOT MOMENT?

Moltíssim! Em va fer molta il·lusió que ens ajudessin tant i ens animessin en tot moment. De fet, en el tram de la gran pujada, els escoltàvem de fons cridant i enviant-nos forces. Sempre ajuda a tenir aquell punt de motivació i superació que et pot faltar en un moment determinat de la cursa.

PER CERT… DEU N’HI DO AMB LA PUJADA! AIXÒ ÉS NORMAL EN UN CROS?

No pas, un cros com aquest no l’havia corregut mai, i totes hi estàvem d’acord quan vam escalfar el dia anterior. Teníem una pujada que era eterna, no s’acabava mai, i després una altra més curta però molt pronunciada, un repte que se’ns posava al davant i ens feia donar tot el que teníem amagat.

PERÒ EL CAP DEU PENSAR… “ARA HE DE PUJAR TOT ALLÒ”?

Doncs sí, a més perquè pensàvem que l’última era la més dura, però després ens vam adonar que la pitjor era la primera, perquè eren gairebé 400 metres de pujada horrible que no s’acabava mai…i quan ho penses encara et queden voltes!

UN COP FINALITZAT EL MUNDIAL… QUINS OBJECTIUS TENS ARA?

Hem acabat la temporada d’hivern i ara ens centrem en Aire Lliure, que és el que més m’agrada. Tinc un Europeu Sub20 aquest any, i malgrat que les mínimes pel 1500m són dures ho intentarem fins al final.

QUANTS ANYS PORTES ENTRENANT AL CANALETES?

Ara porto 8 anys aquí.

I SI MIREM ENDAVANT I VEIEM LA PISTA D’ATLETISME… QUINS RECORDS ET VENEN AL CAP?

Renoi… molts sentiments diferents. Miro enrere i recordo que abans tenia un altre entrenador, un color de pista diferent (era vermella), molts jocs infantils i amics que han vingut i han marxat… tinc un molt bon record d’aquestes instal·lacions.

AQUÍ COINCIDIU EL CANALETES, EL BARCELONA ATLETISME, GENT INDEPENDENT… ÉS FÀCIL POSAR-VOS D’ACORD O TENIU ALGUNA PROBLEMÀTICA?

No tenim molta relació entre atletes, però sí tenim moments difícils, quan hem de fer les sèries, perquè som molts i tots volem entrenar igual. De totes maneres, mai hem tingut problemes de clubs, perquè els dos ho entenen perfectament i busquen la manera de conviure.


EL TEU CLUB T’HA TRANSMÈS SEMPRE CONFIANÇA PLENA D’ACORD AMB ELS TEUS RESULTATS?

Sens dubte, el club sempre m’ha tractat molt bé. És una entitat petita, on ens coneixem entre tots i sempre m’han recolzat amb el que he necessitat.

L’Elia somriu durant moments abans de l’entrevista. Foto de Carrer Lliure

A DIA D’AVUI, AQUESTA TEMPORADA ESTÀ ESSENT UN ÈXIT… VAS GUANYAR, PER EXEMPLE, EL CAMPIONAT DE CROS PER FEDERACIONS AMB CATALUNYA…

Aquell cros va ser molt emocionant, vaig estar molt amb les companyes que anaven al davant, m’ho vaig treballar molt perquè sabíem que era un cros molt dur, però és un dels resultats del qual estic més contenta aquesta temporada, no tant per la posició, més per com el vaig guanyar.

I QUE M’EN DIUS DE L’OR AL 1.500 A LA PC AL CAMPIONAT D’ESPANYA? 9 SEGONS RESPECTE A LA SEGONA?

Vam veure que hi havia molta diferència entre la primera i la segona i no anàvem pas a recollir la medalla, vam anar amb la sensació de donar el màxim i veure fins a on podíem arribar, volíem rebentar la marca personal.

I DIT AIXÒ, LA PREGUNTA DEL MILIÓ… ETS MÉS DE CROS O DE PISTA?

La veritat és que jo sempre he estat més de pista. el 1500m és la meva prova preferida, encara que aquesta temporada li he agafat estima al Cros per la seva exigència. Així i tot, els entrenaments són diferents. A nosaltres tot ens va en pujada, i encara que a l’hivern estiguis molt bé, saps que l’entrenador voldrà que per Aire Lliure estiguis encara millor.

CREUS QUE A L’ATLETISME EL RECONEIXEMENT A L’HOME I A LA DONA ÉS IGUAL D’IMPORTANT?

Sens dubte crec que és així, a diferència d’altres esports. Jo crec que és un dels quals hi ha més igualtat en el moment en què corren nois o ho fan les noies. És cert que, per marques, les proves de nois són més impactants, però jo crec que aquesta igualtat en el reconeixement s’ha de potenciar i mantenir, perquè ens fa sentir vives i valorades.

I ENTENC QUE L’ATLETISME TRANSMET UNS VALORS DIFERENTS A D’ALTRES ESPORTS QUE SÓN COL·LECTIUS…

Pot ser, però jo crec que l’atletisme també és un esport col·lectiu en una mesura justa. Jo posaria l’exemple del nostre club. Tenim molta gent que ens ajuda dia a dia, malgrat que corres sol, hi ha moltes persones que et permeten que ho puguis fer, que obtinguis una marca concreta. Per tant, els valors de la perseverança, de la força, del respecte, també es mantenen en grup i a nivell col·lectiu.

I COM ÉS L’ELIA SAURA DINS DE LA PISTA?

Crec que en tot aquest temps que porto fent atletisme he canviat molt la manera de competir. El que més m’agrada ara és estar totalment centrada en la meva persona, oblidar-me del que tinc al meu voltant, em centro en gestionar l’esforç, córrer i gaudir de cada passa que faig. El meu objectiu és donar-ho tot i ser el màxim de competitiva possible.

ESTÀS ESTUDIANT LA CARRERA DE MEDICINA, A MÉS DE COMPETIR EN ALT NIVELL EN EL MÓN DE L’ATLETISME… ES POT COMPAGINAR TOT?

Jo crec que al final tot és qüestió de ganes i d’organització. Tinc dies que són molt durs, però a vegades has de prioritzar l’estudi i l’entrenament a la vida social i a fer coses amb els amics. Igualment, això no serà per sempre, tindrem moments per a tot i ara he d’aprofitar que puc compaginar-ho fins que arribin temps on hagi de canviar.

HAS DE POSAR LA MATEIXA EMPENTA DINS COM FORA DE LA PISTA OI?

Totalment! A més crec que està bé poder barrejar una cosa amb l’altra, perquè quan acabes estressat de l’estudi tens l’entrenament, i allà puc ser jo mateixa, deixar enrere la pressió i no pensar en coses més denses.

I JA QUE PARLEM D’UNIVERSOS DIFERENTS… UN SOMNI DE L’ELIA DINS I FORA DE L’ATLETISME?

Suposo que dins de la pista com a qualsevol atleta, el meu somni seria arribar als JJOO, seria el resultat final a una vida de dedicació. Fora de la pista m’agradaria sentir-me orgullosa si arribo a ser metgessa. Poder treballar d’això i sentir-me feliç per com ho desenvolupo.

ACABEM… PROPERS LLOCS ON PODREM VEURE L’ELIA SAURA?

En dues setmanes tenim la segona jornada del Campionat de Clubs, allà debutaré en Aire Lliure. Després, els campionats nacionals amb l’ISS L’Hospitalet (el Canaletes és club filial a nivell nacional) i després prepararé els campionats individuals.

HAS SOMRIGUT DURANT TOTA L’ENTREVISTA… ÉS EL TEU SECRET PER ENCARAR MILLOR LES COMPETICIONS?

El meu entrenador em diu constantment, “Si li somrius a la vida, ella et somriurà”. Jo crec que és així. Si ens prenem les coses de la millor manera que podem, si aconseguim ser optimistes, la competició surt millor. És necessari i sempre m’ha ajudat. Al final, a la pista actues com a la vida, com millor saps i com millor t’han ensenyat.

distancia ı mans ı mascareta | ventilació