Catalans a Doha (2): Esther Guerrero Puigdevall

Catalans a Doha (2): Esther Guerrero Puigdevall

Quan la càmera passa pel seu davant, somriu com cap altra. També li succeeix a la seva germana, Marina. El millor antídot pels nervis previs a una prova és encarar-ho amb la felicitat amb que ho fan elles.

Esther Guerrero (Banyoles, 1990) viatja a Doha després d’un any on ha vist com una nova prova s’instal·lava definitivament a la seva vida. El 1500 ara es presenta a l’horitzó i sens dubte que ho lluitarà com l’hem vist fer a la prova del 800m. Per a molts entesos, l’edat actual de l’atleta banyolina és la millor a nivell d’experiència, força física i concentració. Encara queda molt per fer.

Entrevista

Només pots escollir una: 1500 o 800?

1.500m

Què t’aporta una i que t’aporta l’altra?

El 800m m’aporta molta seguretat, però el 1500 m’aporta il·lusió

Coneixes Qatar?

No hi he estat mai, durant el Mundial tindré la primera experiència

Quin és el nivell en el que arribes a la prova?

Arribo segons el previst. He pogut entrenar tot l’any amb normalitat, les lesions m’han respectat, he competit molt durant l’estiu per agafar experiència en aquesta prova, i després d’un camí llarg, engrescador però no planer, arribo amb ganes de plasmar tot això en el moment de l’eliminatòria.

Rivals a tenir en compte?


Totes les atletes que estiguin amb mi a la línia de sortida s’hauran de tenir en compte. Les curses de migfons no son fàcils de gestionar i sempre s’ha d’estar alerta

Doha era un objectiu o un premi?

Era i és un objectiu

Descriu Banyoles en una frase

Banyoles és casa meva

Penses a llarg termini en l’atletisme o només en el dia a dia?

Justament aquest any ha estat i segueix essent difícil pensar en el dia a dia, perquè el 2020 és any olímpic i des de fora (mitjans, patrocinis, institucions, directius…) és molt cridaner. Jo com a esportista miro la meva planificació al moment. Treballo a diaria i provo de gaudir del camí.

Et passen sentiments negatius pel cap algun cop quan competeixes?

Quan competeixo no. Sempre planifico cada competició i mai deixo que aquesta situació em domini, penso que seria absurd. Per mi és important tenir un o diversos esquemes previs de la cursa per estar segura dins de la competició. Després, puc estar en cursa i prendre una mala decisió o no trobar-me tan bé com m’agradaria, però això és part del joc i també ho és provar de solucionar-ho.

Què us donen a les Guerrero Puigdevall per tenir aquest nivell?

La Marina i jo som les caps visibles però molt valor del que aconseguim és gràcies al grup d’entrenament de Banyoles que ens ajuden amb els treballs, passen el dia a dia amb nosaltres gaudeixen de l’esport i ens encomanen l’essència de tot: ser feliços, treballar i gaudir. La resta ha vingut sol.