El noi que podia amb tot

El noi que podia amb tot

Joaquim Rodríguez es presenta com una de les grans esperances de l’atletisme de combinades català després de la medalla d’or al campionat d’Espanya

El passat cap de setmana es va disputar el campionat sub18 estatal a Castelló. Allà van destacar diversos atletes, malgrat que hi va haver un que es va alçar per sobre de tots: Primet, poderós, ràpid i lleuger, amb molta força de voluntat i destacant en diverses proves: va aconseguir la medalla d’or de les combinades masculines amb una gran xifra: 7.302 punts i millor marca espanyola sub18 de tots els temps. El seu nom, Joaquim Rodríguez Fauroux.

I perquè diem que pot amb tot? És ràpid (11.14 al 100mll), té explosivitat de tren inferior (1.83m a l’alçada i 6.85m a la llargada), força de braç (49.09m) i regularitat a les tanques (14.66 i 15ena millor marca actual). 10 proves després, en Joaquim va mostrar-se superior a la resta, dotat a més d’una especial pasta que el fa competir sense vacil·lar. Va guanyar tres de les proves i va aconseguir una diferència de 150 punts respecte al segon.

El juvenil es mostra satisfet de l’actuació malgrat les circumstàncies prèvies: “les conclusions que trec d’aquest campionat són genials, vaig arribar amb moltes ganes i molt confiat amb les meves possibilitats gràcies al meu estat físic, però arrossegava problemes físics i això no ajudava. Tenia molta incertesa”.

L’atleta de l’ISS L’Hospitalet aconsegueix xifres per lluitar amb els absoluts. La seva categoria es queda petita. Recentment va guanyar la medalla de plata juntament amb els seus companys de la selecció catalana sub18 en el Campionat de Federacions. No importa quina prova disputi, ell demostra una preparació i una força mental especials. A Castelló va firmar un rècord personal magnífic: cinc marques personals i a tocar de superar les cinc restants.

“Van ser dos dies espectaculars. Vaig realitzar marques per sobre del que és normal, i això que portava molèsties. No estava al 100%”, ens explica l’atleta català. El que podem extreure de tot plegat és, d’una banda, la rauxa que demostra superant les adversitats, de l’altre, l’enorme potencial. El noi que pot amb tot ha posat les cartes sobre la taula. Apostes de cara al futur?