La muntanya sagrada només queda reservada als millors. Poca gent hi entra, i sobretot, poca gent s’hi manté. Maria Vicente ha trucat a la porta del primer grup. I en vol més.
Mira amunt i creu que el moment clau arribarà en breus. Mans a la cintura, peus en posició d’atac i els braços en tensió. Sortida amb explosió i força, arrancada rapidíssima, com si fos una aeronau. Salt potent, amb seguretat i empenta. La càmera gairebé no la segueix, només es veu avançar i superar els obstacles presents al davant. Arriba i mira al costat dret. Somriu. Només fa pocs minuts que el Campionat ha començat. El primer rècord ja ha caigut.
8.35 va ser la marca final de Maria Vicente a la primera prova del dia, els 60mt. En aquell moment, la primera prova de cinc d’un pentatló històric, ja aconseguia batre el rècord estatal Sub20. Només havia de seguir una línia semblant per poder-se apropar a un rècord encara més gran, el del conjunt de la prova, que buscava amb vehemència.
Amb un concurs d’alçada d’un nivell excel·lent (1.78m) i el en Pes mantenint les diferències amb les seves rivals, l’atleta de L’Hospitalet podia respirar. Camí de la medalla d’or, volia pensar en coses grans. Glasgow havia d’esperar. No era necessari pensar encara en la lluita davant de les millors del continent.
La llargada, amb un segon salt magnífic, de plena confiança en ella, li donava un 6.36m que encarava la seva marca cap a quelcom gran. Només (NOMÉS!) havia de córrer un 800m en condicions. No calia que fes la seva marca personal. Potser quedar-se a tocar de la marca de temporada. No obstant, no calia fer càbales. Ella va sortir, va aguantar, va empentar amb dinamisme i mobilitat, patint estoicament la pressió de les rivals, el pes de les mirades del públic davant del que era una nova fita, i els ulls i el cap que li cridaven que finalitzés ja aquell petit turment plaent.
Creua l’última meta. Es llença al terra. Mans al cap, tapant-se els ulls. La càmera enfocant-la en primer pla i centrant-se en la seva respiració. Havia acabat. Ho havia fet. 4412 punts per batre el rècord nacional amb només 17 anys. Glasgow l’espera amb els braços oberts. L’Olimp de les millors atletes el saluda amb la mà.
(Foto: Teo Tovar / Atletisme Català)
