Els europeus Sub23 van veure en acció a 7 atletes catalans, quallant tots una gran competició per terres sueques

Abdessamad Oukhelfen (CA Igualada) va encapçalar l’actuació dels catalans a l’Europeu Sub23 de Gävle, que es va disputar entre els dies 11 i 14 de juliol. Aquesta sel·lecció de l’elit promesa del territori català, va acumular, a més de la medalla de bronze de l’igualadí, un total de 6 posicions de finalista en esdeveniments individuals, i una més en els relleus de 4×100 femení.

Això sí, el que més kilòmetres va sumar de tota la delegació espanyola desplaçada a Suècia va ser l’Abdessamad. Va debutar el primer dia de competició amb la final directa dels 10.000 metres llisos. Tot i arribar amb la segona millor marca dels participants, la qualitat de tots els rivals a la pista, unida a un atac bestial de l’estrella francesa, Jimmy Gressier, a falta de 1.600 metres pel final, va treure les opcions de medalla a l’Abdessamad, que reconeixia posteriorment que no havia tingut el millor dia a la pista. Tot i així, el català es va endur una destacada cinquena posició, amb 28:54.19.

Però això no acabava aquí. Oukhelfen en volia més, i dos dies més tard, el dissabte dia 13, tornava a posar-se a la línia de sortida per disputar la prova dels 5.000 metres. Allà tornava a enfrontar-se a uns quants atletes del 10.000, entre ells l’or i la plata de la prova llarga: el propi Gressier i l’israelià Tadesse Getahon. En una prova a un ritme molt més calmat que als 10.000, i amb més atletes acreditats amb millor registre que l’Abdessamad, el jove català va distribuir les forces de manera molt intel·ligent, cosa que el va permetre disputar una gran esprintada als darrers 200 metres, que li permetrien endur-se l’única medalla catalana de l’expedició: un bronze molt lluitat i molt, molt car, amb un registre de 14:17.23. A la mateixa cursa va córrer el Saïd Mechaal (Playas de Castellón), germà de l’Adel, que també va disputar les medalles fins el darrer gir. Tot i despenjar-se als últims 400 metres, l’internacional més jove dels Mechaal va poder ser setè amb 14:24.41, enduent-se així la posició de finalista.

L’altre atleta que es va pegar una bona pallissa competitiva va ser l’Aleix Porras (FC Barcelona). L’especialista en 400 metres tanques, que aquest any havia corregut la distància en 50.35, marca personal, es presentava a la localitat sueca amb moltes ganes i en un estat de forma magnífic. I això va quedar demostrat des de les mateixes eliminatòries: en un dia plujós, fred i ventós, el jove lleidatà era capaç de completar la volta a la pista en 51.05, registre amb el qual entrava segon a meta i es classificava directament per semifinals. Allà, va transmetre unes sensacions magnífiques, i de nou va acabar per davant de rivals ben forts, en una cursa apretada fins al darrer metre. L’Aleix es classificava per la final acabant tercer a la seva cursa, i sense haver d’esperar a la repesca per posicions, amb un gran registre de 50.50, el segon millor de la seva vida.

I a la final? Doncs ens va fer somiar. Tot i no anar pel millor carrer (li va tocar el més extern de tots, el vuitè), l’Aleix va sortir molt fort i va arribar a recta de meta amb opcions de lluitar per tot. Però el gran nivell de competidors que hi va haver a Gävle es va fer patent als darrers metres, i tot i enregistrar una gran marca de 50.45, de nou la segona millor de sempre per ell, va entrar a meta en sisena posició. Val a dir, però que els quatre primers atletes van rebaixar la barrera dels 50 segons en una jornada, de nou, molt ventosa.

Un altre dels protagonistes catalans va ser el Pol Retamal (FC Barcelona). Tot i realitzar una temporada ben curta deguda a les lesions de l’hivern, el Pol va arribar a Gävle havent realitzat diverses curses per sota dels 21 segons, fet que el permetia somiar amb la final. I així va ser: el català va córrer en 20.95 les eliminatòries, per classificar-se directament a semifinals, on va realitzar un registre discret de 21.20, amb un vent de -1.2 m/s en contra. Aquesta marca li va permetre entrar a la final per la repesca, i quedar-se al sempre complicat carrer 1. Però el Pol va sortir a per totes a la final, i va lluitar les medalles fins els darrers 40 metres, on les posicions de podi van marxar irremeiablement. El català acabaria cinquè, amb 21.19, en el seu primer Europeu Sub23.

No obstant, el que va donar la millor sorpresa va ser el Jaime Guerra (Cornellà At.). El sotscampió estatal de triple salt, que havia aconseguit la mínima pels pèls (16.01 realitzats a Gandía), es presentava a Gävle en una posició discreta. Però el del Cornellà va disputar una gran qualificació, en la que va millorar salt a salt, per acabar amb 15.90 i classificant-se 12è per tan sols 2 centímetres, i guanyar-se així el darrer lloc a la final. I un cop allà, havent complert àmpliament amb el que s’esperava d’ell, el Jaime es va deixar anar. Al segon intent, va clavar perfectament els temps de cada salt per caure al fossar a 16 metres i 30 centímetres de la taula de batuda. D’aquesta manera, no només s’enduia una marca personal de 29 centímetres, sinó que aconseguia la posició de finalista, acabant setè en un concurs de nivell extraordinari.

L’últim català en competir de manera individual va ser l’Eduard Fàbregas (At. Intec-Zoiti). El català, campió d’Espanya, havia aconseguit la mínima al salt d’alçada amb 2.16 metres. A la qualificació de l’Europeu, dura per la diferència d’alçades, només va poder superar els 2.07, realitzant tres nuls a 2.12. D’aquesta manera el català va acabar vintè, fora de la final.

Per últim, cal parlar dels dos relleus que va presentar la sel·lecció espanyola a Gävle. En ambdós hi havia un atleta català defenent els colors estatals. Primer cal parlar de l’Anna Obradors (ISS l’Hospitalet), que va participar al 4×100 realitzant una semifinal bestial i classificant-se per la final com a primeres de la seva sèrie amb 43.99. Lamentablement, a la final els canvis no van ser tan fluids i això no va permetre el combinat lluitar per les medalles, acabant sisenes amb 44.56. A la final del relleu 4×400 masculí, i només unes hores després d’haver corregut la final dels 400 tanques, l’Aleix Porras va realitzar la darrera posta, portant l’equip espanyol fins la sisena posició final. Ara bé, un cop acabada la cursa, el conjunt va ser desqualificat.