Gerard Porras, del FC Barcelona, va elaborar un ampli anàlisi sobre les superfícies on es practica l’atletisme en diferents municipis, part del seu Treball final de Grau

L’atleta lleidatà del FC Barcelona, Gerard Porras ha contribuït a posar llum a la situació de l’atletisme a Catalunya a través de les seves pistes d’atletisme. Com a part del TFG en el grau de Geografia i Ordenació del Territori ha elaborat un ampli estudi sobre l’impacte de l’atletisme a casa nostra mitjançant la distribució de les pistes i la densitat de persones que practiquen aquest esport.

“L’objectiu principal del treball és entendre la relació entre la geografia i l’esport, tot fent-ne un cas d’estudi. La principal motivació va ser la idea d’unir les meves dues passions (la geografia i l’atletisme)” ens explica el Gerard sobre el treball. “Al mateix temps, sovint em preguntava sobre la manca d’atletisme i d’infraestructures a la província de Lleida i la mala localització dels pocs llocs que n’hi ha”. adverteix.

El treball consta de dues parts, la primera és un estat de la qüestió, amb diferents visions i estudis de científics i professionals que han unit la geografia i l’esport. La segona tracta del cas de l’atletisme a Catalunya. En Gerard tenia com a objectiu relacionar la geografia amb l’esport, en quins àmbits es troben (localització de les instal·lacions, impacte social i urbà, condicions climàtiques, etc…) i com pot afectar a l’atletisme en l’àmbit territorial català.

En la part de l’atletisme català observem diferents situacions que ens expliquen en quin estat ens trobem. La situació de cada pista, la localització, els habitants per municipi o l’estat d’homologació van ser alguns dels trets utilitzats en l’estudi. A més, també destacava de qui era la propietat de la pista. En els següents dos mapes s’observa detingudament aquestes dades:

En Gerard va arribar a una sèrie de conclusions que cal destacar: “D’entrada hi ha una distribució desigual sobre el territori, tenim una manca total de pistes a l’Alt Pirineu i l’Aran. Els ajuntaments són els propietaris de la majoria de les pistes. A més a més, el 52% (23) estan en capital de comarca. No es compleix “l’objectiu” del PIEC d’una pista per comarca”. explica l’atleta i recent geògraf. “Que les pistes tinguin una gran superfície allunya les instal·lacions i els equipaments dels nuclis de població, fent de barrera entre les zones residencials i els parcs industrials. Això es pot comprovar amb facilitat a Lleida, Tarragona i Girona” conclou.

Finalment, Porras destaca opcions per millorar aquesta situació: “cal impulsar l’atletisme en llocs menys accessibles amb activitats i construcció d’instal·lacions menors com rectes i pistes de 200m”.

A banda de les pistes també observem un ampli estudi sobre els atletes federats. El treball conclou, entre d’altres coses, que hi ha un creixement de les llicències, sobretot en àmbit femení. A més, s’adverteix que on no hi ha pistes, no hi ha federats i que la gran majoria es troben a l’Àrea Metropolitana de Barcelona o a la costa. Finalitza comentant que la pràctica de l’esport, entre d’altres coses, depèn de la cohesió territorial, de l’abast de serveis i de les xarxes de comunicacions.

En Gerard Porras es va graduar i actualment estudia un màster en els Països Baixos.