CA Canaletes, CE Universitari i CA Vic també van ser campions de Catalunya aquest passat cap de setmana. Van rebre un merescut trofeu després d’un mes de lluites. Alegries i desesperacions a Barcelona, Santa Coloma i Castellar del Vallès.
No tot va ser Final A durant el cap de setmana. El caviar també és bo i fresc en altres categories. D’entrada, el frec a fres més destacat, sens dubte, protagonitzat per Canaletes i UCA. Els primers, els màxims favorits. Els segons, els amfitrions de la Final B i l’equip amb millor trajectòria de l’últim lustre. Dos últims relleus apassionants van decantar la balança pels barcelonins, que malgrat ser un habitual a la Final A i caure una posició, es va trobar amb un rival de la seva categoria. 13 victòries a 11 van acabar per donar l’últim plus al conjunt de Sant Martí (Destacar la projecció de l’Èlia Saura, que va guanyar el 400mll, demostrant que fer menys metre tampoc és un problema per a ella. La curiositat, per sota: cinc equips van arribar vius a l’última prova per no ser l’últim classificat. L’última posició del CA Laietania en el 4×400 masculí va condemnar al conjunt de Mataró que, però, agraeix el fet de portar moltes temporades batallant a la Final B.
Mereixeria el CE Universitari haver estat a la Final B? Per descomptat, per noms, hauria d’haver participat en la segona final catalana. Parlem d’atletes amb projecció o ja amb recorregut estatal, com Roger Pons,Claudia Gallego o Albert Balada. Amb baixes importants que, malgrat tot, no es van notar per aconseguir 200.5 i dominar amb solvència la final. Aprenentatge per Sant Just o Sant Celoni, els nouvinguts, que també van trobar a faltar a atletes i que van mostrar potencial davant dels clubs veterans. Per acabar,
què ha de fer el Club Atletisme Gavà per guanyar la Final C alguna vegada? De les últimes cinc edicions, en tres han quedat segons (en dues per menys d’un punt) i en les altres dues han tingut puntuacions iguals d’altes. Aquest cop, de nou, un equip els superava en puntuació.
Igual de merescut és el títol per un CA Vic acostumat a divisions més altes però que va fer la feina en un matí a Castellar on l’equip local va ratllar una genial organització, amanida amb una bona competitivitat dels seus atletes. El fort vent a favor en les proves de velocitat van penalitzar als sprinters de cara a obtenir una bona marca, però això no va aturar a les rellevistes, que van protagonitzar el final més igualat de totes les lligues: una centèsima de l’UGE Badalona (equip del Critèrium) per superar al CA Molins.
Tots mereixen un lloc al hall of fame. No només la Final A ens deixa moments pel record. De fet, 24 equips més es barallen amb el calendari, els respectius ajuntaments, l’entorn dels clubs o els mateixos atletes per confeccionar una plantilla suficient per lluitar pel títol de cada lliga. Tots hi tenen cabuda. I el més bonic de tot és que, malgrat els contratemps, la il·lusió es manté intacta.
