Sumant punts a Bydgoszcz

Sumant punts a Bydgoszcz

Deu catalans van fer acte de presència a la Copa d’Europa de nacions (o federacions). Hi van participar vuit, sumant punts importants perquè la selecció espanyola acabés 6a

No va ser pas la millor Copa d’Europa possible (Millor dit, European Athletics Team Championship). Alemanya i la Gran Bretanya no van portar la millor selecció, i ho van acabar pagant en el resultat final. Polònia, que organitzava la cita, va posar tota la carn a la graella per obtenir la victòria i així va ser, amb 345 punts. Els germànics, segons amb 317.50 i França, tercers amb un punt menys, van completar el podi. La República Txeca, Suècia, Grècia, Finlàndia i Suïssa van certificar el descens. La selecció espanyola aconseguiria la salvació amb molta tranquil·litat, demostrant un bon nivell general. Els catalans van sumar punts importants, amb una victòria i diverses posicions destacades.

L’únic triomf, com no, va venir de la mà del més preparat, de l’atleta que sempre dona un plus. Adel Mechaal no va fallar en la prova dels 3000m, on uns últims metres amb molta potència li van donar els 12 punts i una marca de 8:02.51, allunyada de la seva però amb els deures fets.

Però, sens dubte, el millor resultat a nivell personal va ser el de Jaël Bestué. L’atleta de Sant Cugat del Vallès segueix amb la seva màxima evolució i va aconseguir entrar a la final dels 100mll amb una marca d’11.43, igualant la seva mmp i el rècord d’Espanya sub20. A la final, amb molt de vent en contra (-2.5) va acabar 4a amb 11.61. Una prèvia magnífica de cara a buscar el títol de Campiona d’Espanya absoluta.

En les proves individuals, qui no va acabar satisfeta va ser Esther Guerrero. La banyolina disputava el 800mll amb opcions d’entrar entre les primeres, però no va acabar de sentir-se còmode, com ella mateixa va expressar en les xarxes socials, i va acabar 7a amb 2:02.47.

Esther Guerrrero durant la prova dels 800m. Foto de RFEA

Tampoc va obtenir el seu millor resultat Berta Castells. L’atleta de Torredembarra va participar en el martell, amb una marca final de 65.35, 7a també en el global de la prova. Malgrat no acabar de trobar el seu millor nivell, Berta es va apropar a la seva marca de la temporada (67.71), tot i que les sensacions podrien haver sigut millors.

La resta de catalans van participar als relleus. En el 4×100 vam poder veure en Pol Retamal, acabant sisens en un relleu format per Angel David Rodríguez, Mauro Triana, Daniel Rodríguez i l’atleta de Vilafranca. La marca final va ser de 39.25 (SB). En noies, el relleu de velocitat acabaria millor: Jaël Bestué i Cristina Lara formaven part juntament amb Paula Sevilla i Maria Isabel Pérez, amb una genial 5a posició i un temps de 43.94.

En l’última prova de la competició, el 4×400, vam poder veure les evolucions d’en Bernat Erta i la Carmen Sánchez. En Bernat acabaria 4rt en la taula classificatòria, en un bon relleu acompanyat d’Óscar Husillos, Samuel Garcia i Darwin Echeverry. El temps final, 3:04.52, es marca de la temporada i va servir per plantar cara a les grans potències. Per contra, el relleu femení no obtindria un resultat semblant. Amb l’atleta de Mollet al capdavant, la selecció espanyola acabaria 7a amb una marca de 3:32.72 (SB), molt per darrere de les grans seleccions. Juntament a Sánchez, Auri Lorena Bokesa, Andrea Jiménez i Salma Celeste Paralluelo.

Cal fer esment que durant la primera jornada es va disputar el relleu mixt de 4×400. Allà hi va córrer en Bernat Erta, que va participar del rècord espanyol de la modalitat, 3:20.47, juntament amb en Darwin Echeverry, la Carmen Avilés i l’Andrea Jiménez.

La Maria Vicente (Reserva) i la Sara Gallego (lesionada), van veure la competició des de la graderia de l’estadi de Bydgoszcz, que no va poder fer ple de localitats durant cap de les tres jornades, tot i que en l’última, l’estadi feia més goig.

La selecció espanyola va acabar 6a amb 294.50 punts (63 amb presència catalana), una posició per sota de l’última Copa d’Europa però amb més punts sumats (tot i que també hi havia més equips). No obstant, es va trobar a faltar una rivalitat plena fins al final amb les seleccions més potents: Des de primera hora del diumenge era molt clar que Polònia acabaria guanyant el títol. Mancaven molts dels millors en els països punters. Potser aquesta situació necessita d’un canvi de sistema? En tot cas, cal evitar que en l’última prova, el relleu masculí de Gran Bretanya no sortís a competir per una errada en les inscripcions dels atletes, segons la versió oficial de l’equip britànic. Possiblement, la poca importància de sumar va provocar la nula preocupació per fer-ho de manera correcta.