8 catalans es van desplaçar a Glasgow, però l’Aleix Porras va haver de renunciar al relleu a causa d’una lesió

L’atletisme català estava d’enhorabona fins i tot abans de començar l’Europeu de Glasgow. 8 representants viatjaven a la localitat escocesa, després de guanyar-se la sel·lecció en sengles bones participacions al Campionat d’Espanya absolut d’Antequera. Tot i així, dissabte, al bell mig del transcurs de l’Europeu, ens queia una gerra d’aigua gelada: l’Aleix Porras havia de renunciar a la disputa del relleu per una inoportuna lesió de darrera hora.

Davant la desconeixença de la gravetat de la mateixa, només podem compartir la informació que ha fet pública el seu pare i entrenador, Salvador Porras, a la xarxa social Instagram, en la qual elogiava el seu deixeble per avantposar l’equip a les seves pròpies ganes de competir amb la sel·lecció. Des de CarrerLliure, enviem ànims i desitgem una ràpida recuperació al nostre jove especialista de 400 m.t.

Afortunadament, però, els altres set catalans per terres escoceses, no es van veure mermats per cap problema físic i van poder donar el seu 100%. Entre ells, l’Esther Guerrero (New Balance), que tornava als seus estimats 800 metres per tractar de lluitar una nova final europea. La banyolina va complir amb matrícula les seves expectatives. Va superar eliminatòries i semifinals amb una sensació de control i superioritat que ens van fer somiar en gran. En una medalla. O fins i tot, en quelcom més ambiciós.

Però tal com declarava la nostra protagonista a zona mixta en finalitzar la final, les rivals també corren, i no li van deixar realitzar la cursa que havia fet a les dues rondes prèvies. La britànica Oskan-Clarke i la francesa Lamote van ser un mur infranquejable que va frustrar les múltiples temptatives de l’Esther per passar-les i guanyar el carrer 1. Així, la banyolina va recórrer pràcticament els 800 metres pel carrer dos, sumant més distància que les rivals i realitzant nombrosos canvis de ritme que la van fer desfondar-se en recta de meta i entrar 6ª. Però la sensació va ser que el de l’Esther, va estar el millor campionat de la seva vida. Amb el somriure per davant, va tornar a sumar una bona experiència.

L’altre atleta que cal destacar per sobre dels demés és el Bernat Erta (FC Barcelona). Natural de Lleida i entrenat, com l’Aleix Porras, pel seu propi pare –Quim Erta, en aquest cas-, debutava en un Europeu absolut amb tan sols 18 anys, arrel de la seva magnífica actuació al Campionat d’Espanya a Antequera, que li va valer un bronze. El petit dels germans Erta va córrer l’última posta del 4×400 amb una sang freda pròpia de l’atleta més veterà.

Després de rebre el testimoni en primera posició, el jove lleidatà va fer el més difícil. Va tenir pausa i va mesurar forces. Quan el va passar el Kevin Borlée, no es va enganxar amb ell, portava un ritme massa alt. Va tenir la calma de deixar-lo anar, fer la seva cursa. I, així, va poder lluitar al final. En els últims 100 metres, va començar a retallar distància respecte del belga, fins quallar una recta de meta brillant en la qual va ficar la por al cos de Borlée, i es va quedar a tan sols 5 centèssimes de l’or. Amb 18 anys recent complerts, va aconseguir una plata europea i un nou rècord d’Espanya absolut al relleu. I, de pas, un parcial (de llançat) de 46.96. Qualsevol elogi es quedaria curt amb ell, que va demostrar una ment prodigiosa.

Per altra banda, Maria Vicente (Nike) va ser segurament l’estrella més mediàtica a Glasgow. L’especialista en proves combinades venia de realitzar el millor pentatló espanyol de la història 15 dies abans, i arribava amb el dubte de si havia pogut recuperar-se bé de l’esforç descomunal. La resposta va ser un sí rotund. Vicente va fregar les seves marques personals a les tanques, l’alçada i la llargada, i la va superar al llançament de pes (12.82). Això la posava en disposició de batre de nou el rècord abans de començar el 800, però allà, l’atleta que més la podia ajudar en tenir una marca similar però lleugerament superior, es va retirar només sortir, i la Maria es va quedar sola, fet que va fer que el rècord s’esvaís. Al final, 4.363 punts, una 9ª posició, i tones d’experiència de cara a l’aire lliure.

Una altra de les joves debutants en un Europeu absolut sota sostre era la Jaël Bestué (FC Barcelona) que, acompanyada de la seva companya d’entrenament, Estela Garcia (Nike Running), afrontaven unes exigents eliminatòries de 60 metres llisos. Amb la dificultat present d’una jornada matinal, el repte de millorar marca es presentava difícil, com es va acabar demostrant. L’Estela es va poder classificar per semifinals amb 7.40, mentre que la Jaël es va quedar a 1 centèssima d’aconseguir-ho (7.41). A segona ronda, la de Nike va quedar lluny de la lluita per la final amb 7.46.

Per la seva banda, la Zoya Naumov (AA Catalunya) i l’Artur Bossy (FC Barcelona) també s’estrenaven amb l’equip absolut sota sostre. Els atletes de mitja i llarga distància, disputaven els 800 i 3.000 metres respectivament, i tots dos van realitzar bones actuacions. La Zoya va aconseguir superar la primera ronda en una cursa brillant, prop de la seva marca personal, per accedir a semifinals. Allà, va estar ficada al grup capdavanter fins el darrer gir i va tancar la seva actuació europea amb un 11è lloc. L’Artur, pel seu compte, va lluitar fins els darrers 400 metres per un lloc a la final, i això li va valer aconseguir el seu segon millor registre de sempre als 3.000m sota sostre, en baixar dels 8 minuts amb 7:58.46. Va finalitzar 17è.