Els atletes catalans van aconseguir 13 medalles al campionat estatal sub20 disputat a Madrid. En una organització discutida per diversos atletes i entrenadors, la visita a la capital espanyola va acabar amb un bon botí pels atletes de casa.
Teníem ganes de veure a diversos atletes que ja havíem vist al Campionat absolut i que també havien destacat al campionat català. Molts d’ells viatjaven a Madrid per intentar aconseguir un metall i pocs dels que ho tenien entre cella i cella es van quedar sense premi. Malgrat tot, en un campionat pot passar de tot i s’ha de tenir en compte els intangibles.
Els 4 ors de la delegació catalana van ser molt lluitats. D’entrada, l’Adam Maijó va haver de lluitar fins a l’últim instant per aconseguir la victòria en el 3.000m davant dels seus rivals, l’Hugo de Miguel i el Bruno Villazón, que els va separar només dos segons i van intentar lluitar per l’or.
On va haver una lluita catalana frec a frec va ser al 60mll. Esperada i desitjada la lluita i el desenllaç de la final entre el Bernat Canet i l’Arnau Monne, dos dels velocistes catalans de moda, i que van mostrar un nivell molt alt. Només dues centèsimes van separar l’Arnau (6.80) del Bernat (6.82), retornant-li la jugada del que havia passat al Campionat català.
D’altre banda, més assequible i esperat va ser el 1.500m de l’Èlia Saura, del CA Canaletes, que va enllestir la final amb una marca de 4:30.70, a nou segons de la segona. Venia amb la millor marca i va mostrar la seva superioritat. En el cas del 400mll, la Laura Centella va aprofitar l’absència de la líder del rànquing de la temporada (Andrea Jiménez), per endur-se la victòria final amb solvència davant de les seves rivals (55.50).
L’Alçada i la Perxa també van tenir un paper important en el desenvolupament de les actuacions catalanes. De fet, en la primera prova hi va haver doblet català de plates en categoria masculina i femenina. L’Ángel Torrero, del CA Sant Boi, en lluita cos a cos amb el Joaquín González (CA Alicante), va aconseguir la plata en un últim salt de 2.04m, sense poder optar al 2.06m. En noies, La Laura Pereiras (ISS L’Hospitalet) no va poder batre la Laura Martín i va aconseguir la plata. L’Àlex Gracia, en Perxa masculina, va complir els pronòstics i es va emportar el sots-campionat per sota de Javier Fernández.
Per acabar, cinc van ser les medalles de bronze pels catalans a Madrid. D’entrada, especial atenció per la Xènia Benach i l’Iker Martí, tots dos atletes del Cornellà Atlètic, que van quedar tercers a les combinades, proves de per sí dures i complicades, amb 3.635 i 5.126 punts respectivament. En el cas del noi, superant els 5.000 punts amb dues victòries al 60mll i llargada.
La llargada i el Triple van obtindre les últimes tres medalles. L’Eloi Santafé (JAS) va aconseguir el bronze a la llargada masculina amb 7.09m, mateixa distància va saltar el segon classificat, però el segon millor salt 7.00 vs 6.98m, va decantar la medalla de plata pel lleonés Daniel Amez. La Clara Gabaldón (AA Catalunya) i la Rosa Maria Buscà (CA Laietània) van aconseguir la tercera plaça en llargada (5.69m) i Triple (12.17m).
Aquestes 13 medalles mostren un bon treball dels clubs, però també cal destacar les diverses queixes degudes a l’organització del campionat. Des de la mala sonoritat en els trets de sortida (la primera sèrie femenina va acabar amb dues atletes frenades per ‘la mala acústica en el tret’ segons la seva explicació) fins al trencament diverses vegades d’una part de l’estructura de la Perxa (el llistó va caure diversos cops) o el fet d’obrir tard les instal·lacions, cosa que va provocar les queixes dels qui participaven al Salt de Llargada (Tweet d’Alberto Salgado).
No obstant, els atletes catalans va obtenir unes marques suficients per confiar en una bona temporada d’Aire Lliure. Una dada: cinc clubs dels nostres entre els 20 primers que van aconseguir més punts. Alguns d’ells, segueixen un creixement constant.
