La participació dels millors maratonians catalans del moment ens van deixar sensacions agredolces aquest passat cap de setmana. Per una banda, felicitat total amb Marta Galimany que competia a Rotterdam aconseguint un registre de 2:30:15 i realitzant la mínima establerta per la RFEA per a participar al Mundial de Doha de 2019. En canvi a la Vienna City Marathon, en Jaume Leiva tot i aconseguir una nova MMP en 2:13:06 i restar content amb el resultat donades les circumstàncies i tenint en compte el circuit, es quedava a escassos 51 segons de la mínima pel Mundial.
Com vam poder escoltar en declaracions de la pròpia atleta Marta Galimany (FC Barcelona) a Carrerlliure.cat , després d’una llarga preparació arribava a Rotterdam amb la confiança de poder córrer per sota de les 2h 31m, que és la mínima exigida per la RFEA per a participar al Mundial de Doha a finals del proper mes de setembre.
Durant la cursa l’atleta blaugrana no estaria sola, fins a Rotterdam també havia viatjat en Roger Roca que és un membre més de l’equip creat al voltant de la Marta per aconseguir els seus èxits, en el que confia plenament per a guiar-la en el ritme establert, que en aquest cas era de 3’35”/km. El pas per la mitja marató va ser de 1:15:28, anaven clavats per fer el sub 2h31m, però no hi havia coixí ni marge possible, havien de seguir com un rellotge al ritme previst.
Però a partir del km 30, donat que l’atleta de Valls es trobava amb molt bones sensacions, es van permetre el luxe d’incrementar lleugerament el ritme i començar a fer parcials a ritme de 3’32” – 3’33”, per fer el darrer quilòmetre a 3’24”, i d’aquesta manera completar la 2ª mitja marató en 1:14:46. El que representava arribar a meta en un excepcional registre de 2:30:15, millorant en 4 minuts la seva marca anterior aconseguida en el seu debut a Berlin 2017.
La marca aconseguida per Marta Galimany, a l’espera del que puguin fer altres maratonianes espanyoles, l’hi dona bitllet per a competir en el Mundial de Doha 2019, a la matinada del 27 al 28 de setembre.
El fet que acabés amb moltes forces i les bones sensacions durant la cursa deixen la porta oberta a poder seguir progressant en el futur proper i optar a aconseguir la mínima pels JJOO de Tokio 2020 que està establerta en 2:29:30, sense haver de recórrer a la classificació per rànquing, que seria la segona opció. Estem segurs que en Jordi Toda, el seu entrenador, serà capaç de dirigir els entrenaments de la Marta tant bé com ho ha fet fins ara per tal d’assolir aquesta fita.
A la Viena City Marathon competia en Jaume Leiva (CE Irunwithleiva), que degut a uns problemes de salut patits a mitjans del mes de febrer es va veure obligat a renunciar a participar a la Maratón de Sevilla, i a estar un temps sense entrenar per poder recuperar-se. Va ser un contratemps important, doncs després de córrer la Mitja Marató de València en 1:02:29 al mes d’octubre, creiem que es trobava en el millor estat de forma de tota la seva vida atlètica.
Un cop recuperat i encadenant unes quantes setmanes de bon entrenament, en Jaume es fixava la data del 7 d’abril en el calendari per intentar el repte de la mínima mundialista de 2:12:15 a la ciutat austríaca de Viena. Els entrenaments feien indicar que això era factible.
Ja en cursa el diumenge, tot anava segons la previsió per l’atleta de Terrassa, 1:05:47 el pas per la mitja marató a ritme de 3’07”/km, feia preveure una marca lleugerament per sota de les 2h12m. Però a partir del quilòmetre 30 les bones sensacions van començar a marxar i el ritme es va veure afectat, passant a córrer sobre 3’12”-3’14”/km, tot i això arribava a meta en el 14è lloc de la general, en uns molt bons 2:13:06, que representava una nova marca personal, doncs l’anterior aconseguida a la Marató de Barcelona de 2013 era de 2:13:41.
Tot i la tristor per quedar-se sense la mínima per Doha, la valoració ha de ser molt positiva. Després d’uns anys irregulars, en Jaume Leiva ha recuperat un estat de forma extraordinari que l’han portat a fer la seva millor marató, en un circuit no molt bo i patint les conseqüències del vent en alguns trams de la marató. Això ha de ser un estímul per a properes competicions, un cop hagi gaudit del merescut període de descans després d’aquesta llarga preparació.
