La del Nike Running va disputar la primera combinada de l’estiu a Götzis, en el millor esdeveniment mundial de l’especialitat

La presència d’una heptatleta a Götzis ja era, com a tal, una gran notícia. La Maria Vicente segueix trencant les barreres de l’atletisme català i espanyol, i aquest cop ho va fer al millor aparador possible, i batent diversos rècords catalans i estatals.

El cap de setmana del 25 i 26 de maig no va ser especialment assolellat a la localitat austríaca. Els núvols van acompanyar els atletes durant la major part d’ambdues jornades, i la pluja va aparèixer en la darrera prova de la primera. Tot i així, un suau vent favorable compensava la manca de sol i calor, i va brindar grans registres per la Maria.

La del Nike Running va començar amb una de les seves proves més fortes, i va començar fent el que se li dona millor: batre rècords. Es va imposar a la seva sèrie amb 13.62 (+1.7), registre que suposava igualar el rècord de Catalunya absolut en mans de la Marta Miró des del 2009, a més de batre el Sub20 que mantenia la Mar Ramírez. A més, Vicente es va quedar a una sola centèssima de rebaixar la plusmarca estatal de la seva categoria.

Després d’aquest començament tan brillant, la nostra protagonista va enfrontar-se al salt d’alçada, on va realitzar un concurs net fins el 1.74, alçada que no va poder superar i que li va treure uns punts importants. El mateix li va passar al llançament de pes, on amb un tir d’11.60 metres, va perdre 80 centímetres respecte el seu millor registre.

Però la del Nike es va recomposar pels 200 metres que clausuraven la primera jornada, i va aconseguir realitzar un bon registre de 24.06 (+0.9) en unes condicions que deixaven de ser ideals: començaven a caure gotes d’aigua que van impedir que les marques del doble hectòmetre fossin encara millors.

El segon dia de la Maria va ser brillant. Primer, demostrant una vegada més la seva regularitat en el salt de llargada, on va realitzar un concurs de 6.28 (+1.6), 6.10 (-0.1) i 6.31 (-0.3). Una regularitat, recordem, molt important a l’hora de disputar una competició de proves combinades, que dona tranquilitat en competició.

Després va venir la javelina, en la seva primera competició amb l’artefacte de 600 grams de pes. En aquesta prova, Vicente va aconseguir un gran primer llançament de 39.66, en una més que destacable presa de contacte amb el nou pes.

Ara bé, arribats a aquest punt, tocava treure la calculadora. Batre el rècord d’Espanya no semblava que fos tan senzill com alguns havien apuntat al principi, doncs a més de la duresa que implica una plusmarca absoluta, ens trobem al mes de maig i en el primer heptatló de la temporada. Per aconseguir el rècord, la Maria havia de córrer en marca personal els 800 metres finals, una prova que a l’hivern se li havia resistit un pèl més de l’esperat.

I allà, va sortir l’esperit guerrer de la Maria Vicente. La nostra protagonista es va enganxar a l’esquena de la Carmen Ramos, companya de sel·lecció i actual plusmarquista estatal de la prova que es va oferir a fer-li de llebre per mirar de batre el rècord, i va córrer. Va córrer com mai, i en un bon 200 final va aconseguir batre el seu millor registre de sempre i deixar-lo en uns bons, però insuficients, 2:22.99. 39 centèssimes la van separar de la plusmarca.

Així que ens vàrem quedar sense rècord d’Espanya absolut, però la Maria va aconseguir-ne tres més, a més del de les tanques. D’una tacada, va esborrar el rècord de Catalunya absolut, el Sub20 i el rècord d’Espanya també en categoria Sub20. A més, es va fer amb la mínima de participació de l’Europeu Sub20 d’aquest proper estiu.

I això vol dir que la Maria Vicente tindrà noves oportunitats per seguir millorant, i per seguir-nos donant bones notícies. Enhorabona, Maria!