Els atletes de referència van encarar el seu camí cap a Glasgow en un gran campionat

Els campionats d’Espanya ténen quelcom màgic. Alguna cosa que fa que els participants treguin aquell puntet extra que els faci despuntar i batre les seves marques en la recerca de medalles i mínimes. I aquest 2019, la cosa no ha canviat un xic.

Els atletes de proves combinades obrien i tancaven el campionat, i el Jesús Castillo (Cornellà Atlètic), campió català, es posava el vestit de showman. Encadenant marques personals, marques de la temporada, i millors marques en un heptatló del present any, acabava la primera jornada amb la sensació que podria rebentar, de nou, el seu millor registre personal.

Així ho acabaria fent a la segona jornada, rematada amb dues marques personals més, que el permetien sumar 5.603 punts i pujar al segon esglaó del podi, en un heptatló de molt nivell, a més d’entrar de cap al top-20 espanyol històric (17è).

La Maria Vicente començaria poc després el seu show particular, també a les combinades, aclaparant el protagonisme durant tota la jornada. L’atleta del Nike va saltar de rècord en rècord i de marca en marca, per sumar un nou rècord estatal absolut de 4.412 punts al pentatló. La bestialitat que va representar la seva actuació, mereix un article a part, que tindreu de mans del Jordi Lacambra.

Però hi ha vida més enllà de les combinades. Com dèiem, els catalans van quallar una excel·lent actuació en línies generals, tot i que la jornada de finals va començar amb el sabor agredolç que van deixar els tres nuls de la Meritxell Benito (Playas de Castellón) al salt amb perxa.

Van ser molts els concursos en què Catalunya va trobar representació al podi. El Marc Sánchez va donar una sorpresa relativa al salt d’alçada, essent l’únic dels participants capaç de passar els 2.18 m i enduent-se un or que no tenia una destinació del tot clara.

Ambdós germans Salas van ser capaços de pujar al podi estatal, tot i que cap d’ells va aconseguir guanyar la medalla d’or, que se’ls va escapar d’entre els dits: la Cora (CA Igualada) guanyava la plata al salt de llargada, quedant-se a tan sols dos centímetres de la primera posició; i el Dídac (FC Barcelona), en un concurs de perxa amb ensurt des de la primera alçada -va superar els 5.25 m a la tercera tentativa-, també va veure com s’allunyava l’esglaó més alt del podi en errar dues tentatives en 5.55 i la darrera en 5.60 m.

El concurs de perxa va deixar, però, la gran notícia del bronze de l’Aleix Pi (AA Catalunya). El de “l’Agrupa” portava una bona temporada invernal, amb un millor registre de 5.35 m i sumant bons intents en alçades superiors, i va confirmar el seu gran estat de forma en aconseguir el podi amb un salt de 5.25 m. L’altre bronze en els concursos va arribar del seu company de club, el Ramon Adàlia, que va tornar a fregar la barrera dels 16 metres amb un salt de 15.90 m.

Sense dubte, però, una de les proves estrella per l’atletisme català va estar la dels 60 metres llisos en categoria femenina. Les tres ‘panteres’ catalanes, Jaël Bestué (FC Barcelona), Estela García (Nike) i Cristina Lara (FC Barcelona) arribaven com a clares favorites, i van complir amb les expectatives. En una final brillant, les tres van fregar la seva marca personal, per repartir-se el podi en la millor final de 60 metres llisos de la història del campionat. La Jaël va ser or (7.34), l’Estela va endur-se l’argent (7.34) i la Cristina va igualar el seu millor registre de sempre (7.36) per ser bronze. A la mateixa cursa, a més, va córrer la Paula Llistosella (GEiE Gironí), que va aconseguir millorar la seva marca amb 7.59.

La cursa masculina va deixar la doble mínima europea de l’Arnau Monne (6.78 i 6.77 a semifinals i final respectivament), amb la qual, no obstant, no va aconseguir arribar a les medalles. Qui si va aconseguir el bronze va ser l’Oriol Madí (CA Sant Celoni), però a la prova dels 200 metres (21.39), prova en la qual la Carmen Sánchez (FC Barcelona) es va quedar amb la medalla de xocolata tot i aconseguir el seu millor registre de l’any (24.36).

La velocitat llarga va venir marcada pel jovent. La manca de representació en la final dels 400 metres femenins, es va veure compensada pel tàndem Porras-Erta de la masculina. Els dos joves i prometedors atletes del FC Barcelona, van lluitar per una medalla que va acabar caient a mans del més jove, el Bernat Erta (que ja havia realitzat una semifinal impressionant en 47.62), en una espectacular cursa en què va remuntar posicions desembocant en una gran recta final. L’Aleix va ser quart a poques centèssimes del company i rival: van marcar 47.64 (Erta) i 47.68 (Porras).

El mig fons femení va demostrar el gran moment en què es troba, i les atletes catalanes van realitzar sengles exhibicions pel record: la Zoya Naumov (AA Catalunya) s’imposava en un 800 mll tremendament lent (2:18.49), demostrant una superioritat incontestable; i l’Esther Guerrero (New Balance) confirmava la total adaptació a la distància dels 1.500 mll (4:25.71) en un atac llarg i progressiu que va acabar amb les opcions de la seva principal rival, la Solange Pereira.

Els 3.000 mll en categoria masculina van deixar un nou campió català, que s’estrena com a medallista d’or en els campionats d’Espanya absoluts: l’Artur Bossy (FC Barcelona) confirmava a Antequera que aquest és el millor hivern que ha realitzat mai, guanyant la prova per sota dels 8 minuts (7:59.17) i assegurant-se el passi a l’Europeu de Glasgow. Mentre, a les proves de tanques, l’única catalana en arribar a la final va ser l’Alba Manzano (AA Catalunya), que va haver de portar la seva marca personal fins els 8.55 per aconseguir el 5è lloc final.

Així, una nova edició del Campionat d’Espanya absolut arribava a la seva fi, i així nombrosos catalans confirmaven el seu viatge a Glasgow. Per molts d’ells serà l’estrena en un gran campionat a nivell absolut en pista coberta, i d’altres continuaran sumant experiència internacional. Per nosaltres, serà una nova oportunitat d’apropar-vos el millor atletisme català… és a dir, el millor atletisme.