La lluita contra la decadència

La lluita contra la decadència

L’UGE Badalona, un dels clubs històrics de l’atletisme català, passa actualment per un moment delicat: les seves instal·lacions, la pista d’atletisme “Paco Águila”, mostra una imatge de decadència total en tots els seus racons. La junta del club fa anys que lluita per millorar la situació. L’ajuntament, que ha canviat de mans diverses vegades en els últims anys, no ha trobat mai una solució. La inversió per homologar la pista i que deixi de ser il·legal a ulls de la RFEA és molt costosa.

Des del pàrquing habilitat a la zona inferior no es poden copsar les pistes d’atletisme ni tampoc el camp de rugbi. La primera impressió és bona: els barris del Canyet i Bonavista es situen a la zona muntanyosa de Badalona. Entre les dues subdivisions trobem les instal·lacions “Paco Águila”. Per tant, si partim de la base que és més saludable entrenar en un ambient natural, la situació de les pistes és ideal. Ara bé, el problema arriba quan no saps com entrar a les instal·lacions. Serà el camí que puja a l’esquerre? O bé haurem de creuar un parell de cases a la dreta que donen a un petit caminet de muntanya? Provem els dos. Al final, resulta ser que havies de girar a la dreta. Res ho indica. Has de seguir la teva intuïció.

Un cop a la pista, comences a desxifrar els diversos problemes els quals s’han vist immersos en els últims anys dins de la gran família de l’UGE Badalona, club centenari fundat el 1926 i amb una història darrera que no lliga amb les condicions actuals de la institució. “Unes bones instal·lacions criden l’atenció, ajuden a obtenir més beneficis i més nens i nenes que volen venir a practicar atletisme” ens explica Álex Habas, secretari del club. No és ell però la primera persona que veiem. A l’horitzó apareix el capità del vaixell, la persona que ha viscut de primera mà tots els ets i uts de la política badalonina en matèria esportiva i qui es mostra com la imatge visible del club. David Gallego, president de l’UGE Badalona, ens rep compungit, amb alegria per saber que podrà mostrar els problemes de l’entitat però trist cada cop que nomena algun objecte en mal estat. Donem un tomb però ràpidament ens topem amb situacions negatives. “A simple vista pots comprovar tots els problemes que tenim. Veus la línia d’arribada? La ratlla blanca del carril 8 no coincideix amb la del carril 1. Aquesta obra es va fer sense cap tipus de criteri” ens explica el president, ensenyant amb el dit la diferència.

Un dels fossats de llargada de la pista de Badalona. Foto de Carrer Lliure

Just al costat, trobem un altre gran problema: Qui se’n cuida del fossat de llargada? El que està situat al costat de l’arribada manté un estat deplorable: La gespa i les males herbes han fet acte de presència. No es pot utilitzar. El tartà també resisteix el pas del temps, gastat, amb clapes que es veuen amb un simple cop d’ull. “Veus els obstacles? Els únics que resisteixen son els que ens van cedir de Barcelona’92. Els altres no es poden utilitzar, el risc de lesió per part de l’atleta és molt alt. Tots els que estan a tocar de la pista no es poden col·locar al lloc, les termites els han destrossat” ens segueix explicant Gallego, tot avançant per la pista. Al fons, trobem un altra situació desagradable pel club, i és aquí on neix un dels altres conflictes: la relació amb el club de rugbi. “Abans la porteria de rugbi es podia treure fàcilment. Ara, d’ençà que van canviar la gespa, està molt més fixada, només es pot treure amb una màquina. No podem fer llançaments de javelina”, explica Gallego.

Fa quatre anys (2015), l’ajuntament va decidir canviar la gespa de l’estadi, de cara a la millor pràctica de l’equip de rugbi de la ciutat, el Rugbi Club Badalona, en constant creixement. A la reunió per tancar aquest acord hi van assistir el mateix club de rugbi, l’UGE i membres de l’ajuntament, en aquella època dirigit pel Partit Popular. “Nosaltres en aquella reunió vam explicar que canviar la gespa ens donava igual, que nosaltres teníem altres necessitats” explica David Gallego. No obstant, els dirigents municipals van creure convenient que el canvi de gespa era quelcom necessari per les dues entitats. “El rugbi sempre ha tingut un pes dins de l’ajuntament…” ens diu, “no vull comentar molt més sobre el tema, mantenim una bona relació amb els dirigents del club“. Era evident que els interessos des del consistori no passaven per l’atletisme.

En aquell moment, l’UGE va demanar al govern local que els hi busquessin un lloc per entrenar. Les alternatives no eren de l’interès del club badaloní, doncs o bé eren massa llunyanes (Can Dragó), o bé estaven ocupades per altres clubs durant totes les hores de la tarda. Després d’uns mesos entrenant com van poder, finalment la gespa va quedar instal·lada. Aquesta circumstància també va comportar un altre problema. “Quan van fer l’obra, per fer les mesures correctes pel rugbi s’havia de moure la gàbia cap enrere. És va enderrocar i aixecar de nou. Aprofitant el material que hi havia ja es va tornar a construir, però les mesures no eren correctes, els dos cercles no eren hàbils per a la pràctica” explica el president Gallego, que en primera instància no va veure aquest problema. No sols es va moure la gàbia, també els cercles de pes. I allà també hi va haver problemes. “Un company nostre de pes va explicar que el terra era massa llis per a la pràctica de la prova i relliscava molt. Quan més tard vam fer nosaltres les comprovacions arrel d’aquesta queixa, vam veure que els cercles no eren rodons del tot i que tampoc tenien les mesures correctes”.

Aquí no es van acabar els problemes. Tant l’Álex Habas com en David Gallego ens expliquen diversos problemes que han patit: des de la substitució d’una espècie de goma per simular el tartà de la zona de javelina, als dos anys que van entrenar sense dues de les torres de l’enllumenat, al poc tracte que és té de les zones de la gespa on es practica atletisme i, finalment, a no contractar un altre empresa que s’encarregués del manteniment i futures obres de l’estadi un cop es va acabar el contracte amb l’anterior. Finalment, al 2016, quan la RFEA havia d’homologar la pista amb la nova llei, no hi va haver cap tipus de solució: les pistes d’atletisme no podien passar el tall, i per tant, l’UGE Badalona es quedava amb unes instal·lacions “il·legals” a ulls de la federació. I així continua sent fins a dia d’avui. “No podem organitzar campionats de cap tipus, ni d’escola ni absoluts. La pista és invisible en aquest aspecte. Només es pot entrenar i amb el risc que comporta pels nens i les nenes” explica Luísa Sánchez, mare d’atleta.


En David Gallego, la Luísa Sánchez i l’Àlex Habas, de l’UGE Badalona, observant la pista. Foto de Carrer Lliure

L’UGE Badalona ha creat recentment una comissió. La formen vuit persones, mares i pares d’atletes que volen reivindicar una gran millora en les instal·lacions de les pistes badalonines i una inversió més gran per poder homologar la pista. “Ens vam fundar al juny i el nostre objectiu és intentar aparèixer, de manera educada, en diversos actes esportius de la ciutat, on l’ajuntament ens pugui veure, i reivindicar el que és nostre. Volem que els nostres nens i nenes puguin entrenar en unes pistes en condicions” ens explica la Mònica Casares, membre de la comissió. Ella mateixa ens explica, ensenyant-nos la situació de la gàbia de llançaments, que la reivindicació serà llarga, que son moltes coses les que s’han de millorar, però que no perden l’esperança. “Aquesta comissió va de la mà amb la que es va crear del rugbi, que també reclama coses. Si anem junts i fem pinya, tot sortirà millor” ens diu Luísa Sánchez, qui també és membre de la comissió. La relació amb el rugbi sembla una autèntica muntanya russa. Malgrat la bona relació que tenen els dirigents i aquesta unió de comissions, els esportistes d’un i altre equip tenen les seves desavinences. En un moment donat de la conversa, apareixen tres atletes i entrenadors del club. A la nostra pregunta de si la pista és incòmoda per a la pràctica esportiva, tots tres contesten un “sí” rotund a l’uníson. També ho fan a la pregunta de si la relació amb els jugadors de rugbi és quelcom tensa. “Entrenar a la vegada amb ells no és fàcil” ens expliquen.

Recentment, només una de les peticions sembla que s’ha escoltat al consistori. L’ajuntament preveu una partida econòmica per millorar els vestidors, que afavorirà als dos conjunts. A més, la normativa ho obliga: el sostre conté amiant, un material que ja no s’utilitza en construcció pel seu alt contingut tòxic. Amb tot, malgrat que retirar el sostre és necessari, la reforma del vestidor no és prioritària per la UGE, segons els seus dirigents. “Tenim ja aprovada una partida d’uns 200.000 euros encarada a la reforma total dels vestidors de l’estadi” explicava Helena Bayo, regidora d’esports de l’ajuntament de Badalona, als micròfons de TV3 ara fa dues setmanes. Hem intentat contactar amb ella o amb responsables del consistori però ningú ens ha volgut donar explicacions. L’actual partit governant a la ciutat és el PSC.

L’estat actual del fossat on es practica les proves amb obstacles i amb la bassa d’aigua. Foto de Carrer Lliure

Durant el 2015, any el qual es van aprovar i van començar les obres de la gespa, hi governava el Partit Popular. Juan Fernández és l’actual responsable d’esports del partit a Badalona i regidor. “Entenc que l’atletisme pugui estar empipat, però era urgent canviar la gespa de l’estadi perquè el rugbi ja no podia ni entrenar. Aquesta era la primera fase de les obres, la segona i la tercera tenien a veure amb l’atletisme, però ja no ens van deixar fer-ho amb el canvi d’ajuntament” ens explica a Carrer Lliure. Juan reconeix que l’atletisme sempre ha sigut una prioritat per a ells, però que també s’ha de tenir en compte les desavinences amb el rugbi. “tenen un problema de convivència les dues entitats, i sempre voldran el millor per a cadascú. Vam crear una comissió de l’esport per a millorar totes les instal·lacions esportives i un tècnic arquitecte ens va xifrar en 7.000.000 d’euros la partida a destinar a les millores. L’atletisme fa un treball impecable i haguéssim volgut ajudar-los” ens explica.

D’altra banda, en declaracions a Carrer Lliure, el president i regidor de Junts per Catalunya a Badalona, David Torrents, explica que “la pista és un reflex en general de com tenim les instal·lacions, el govern municipal hauria de donar una partida més gran per millorar-les, no només pel club, sinó per poder-ne gaudir tota la ciutat”. Torrents veu en una possible “semiprivatització” la solució a la pista. “no cal que deixi de ser una infraestructura pública, només necessitem que algú del sector privat ajudi amb les obres per aconseguir l’homologació. És tot un repte”. Des de Junts per Catalunya no veuen que el rugbi tingui prioritat per sobre de la resta dels esports, tampoc de l’atletisme.

Post d’Instagram del candidat Xavier Garcia Albiol on explicava que reformaríem la pista en el cas de sortir elegit

Just abans de les últimes eleccions municipals, el president del club va decidir citar als diversos partits polítics a la pista de cara a una valoració de la situació. Ciutadans, la plataforma Badalona Valenta i el Partit Popular van ser els qui es van apropar. Els primers van acceptar el problema, però van advertir que la inversió seria massa gran i que ho haurien de portar a terme per parts i cercant ajuda de la Diputació. La plataforma comandada per Dolors Sabater va explicar que crearien un Consell de l’Esport per tractar tots aquests temes, a banda de fer un programa de futur de cara a les inversions que volia fer Badalona en el mon de l’esport. Els més clars i directes, el PP de Xavier Garcia Albiol: Si ells governaven, tenien preparats 7 milions d’euros per solucionar els problemes de totes les instal·lacions de Badalona (com bé ens havia explicat prèviament en Juan Fernández). En paraules seves, a l’estiu de 2020 tot estaria arreglat i homologat. PSC i Junts per Catalunya (al·legant tenir l’agenda plena) no van assistir a les pistes durant la campanya.

El vell edifici on resideix el club i la secretaria. Al costat, els vestidors amb el sostre d’uralita. Foto de Carrer Lliure

És qüestió de política? L’UGE Badalona pot fer quelcom més per solucionar aquesta situació? Sens dubte, la decadència de les pistes d’atletisme de la ciutat és un gran problema i en aquest cas, els grans perjudicats son els atletes, uns nois i unes noies que han de lluitar amb un handicap més gran que en altres clubs. “Vam perdre 100 socis quan ens vam haver de canviar de pista durant les obres de la gespa. Ara ens hem recuperat, però, no millorem. No estem desesperats però sí que ens veiem amb desavantatge respecte a d’altres clubs” ens explica Álex Habas. Quin futur els hi espera? És normal que el tercer municipi més gran de Catalunya tingui un club d’atletisme amb tantes mancances a nivell d’inversió? L’UGE Badalona no té suficients atletes per participar als Campionats de Clubs, tampoc l’homologació necessària per organitzar competicions. La seva imatge es veu malmesa i no hi ha una solució ferma a l’horitzó. “Ho provarem tot. Però necessitem ajudes. Només les tanques i els startings estan homologats. La resta no és legal. Ens falta una empenta” rematava, amb la vista posada a l’arribada de meta, el president David Gallego. Girem el cap i observem de nou les pistes. Veritablement, provoquen un fort compungiment.

distancia ı mans ı mascareta | ventilació