Emocions desfermades

Emocions desfermades

El FC Barcelona va fer valer el seu potencial per guanyar una nova edició del Campionat de Catalunya de Clubs. L’Agrupa va pujar al podi com a sots-campió i el gran duel del Llobregat es va saldar amb un tercer lloc històric pel Cornellà Atlètic.

Diuen que tanta emoció seguida per a un ser humà et pot causar un cop més dur quan et retornen a la realitat. No obstant, aquells dies de màgia i joia t’omplen de tanta passió que després, baixar a la terra, costa una eternitat. No creiem pas que els companys del Cornellà Atlètic tinguin ganes de tornar al món real. Deuen preferir quedar-se en aquests magnífics cinc dies on, títols individuals a banda, han aconseguit tres medalles de clubs, l’última de manera històrica: Després de molts anys han aconseguir pujar al podi absolut del Campionat de Clubs.

El Cornellà Atlètic com a tercer classificat de la Final A del Campionat de Clubs. Foto de Carrer Lliure

Malgrat tot, a qui de nou s’ha de tornar a felicitar és al FC Barcelona. I no es pot dir que no es prenguin seriosament aquesta competició. A diferència d’altres esports, el Barça acostuma a lligar el títol de campió de Catalunya amb el millor potencial d’atletes catalans (i també, a vegades, de fora) per no menysprear una medalla que els converteix, si cap, en el dominador català per excel·lència. I no pas amb noms desconeguts. Ahir al Joan de Serrahima van arribar a coincidir Cristina Lara, Jaël Bestué, Caridad Jerez, Laura Redondo, Antonio Martínez, Pau Fradera, Artur Bossy, Marta Galimany, Javier Delgado o Dídac Salas. Tots ells, més el 80% de l’equip d’ahir, lluitaran per ser campions d’Espanya en les properes setmanes.

El sots-campionat va anar a les vitrines d’una Agrupació de Catalunya molt regular, comandada per la Zoya Naumov o els discòbols Andrea Alarcón o Jaume Fernández, aguantant la força del Cornellà i de l’ISS i mantenint la plaça durant tota la jornada.

L’Agrupació de Catalunya com a sots-campions de clubs. Foto de Carrer Lliure

Però els grans duels es van viure a la pista. La velocitat masculina va estar molt repartida. L‘Antonio Martínez (Barça) va guanyar el 100mll (10.98), el Mark Vekemans (Cornellà Atlètic) el 200mll (21.96) i el Daniel Ponce (ISS L’Hospitalet) el 400mll (48.62). Els relleus se’ls van quedar el Cornellà el 4×100, en un final molt ajustat i el Barça el 4x400m, en un frec a frec amb l’Agrupació de Catalunya. En noies, no obstant, el domini va ser del Barça, guanyant les cinc proves i destacant el 23.95 de la Jaël Bestué i un relleu 4x400m rodó amb marca de 3:51.74, amb atletes com Laura Hernández o Irene Bonilla.

A les tanques destaquem la presència de l’atleta balear Caridad Jerez, que guanyar amb claredat el 100mt o la sorpresa positiva al 110mt, on Marc Galé, del Cornellà Atlètic, va deixar anar un crit sec a l’arribada, veient que havia guanyat la cursa amb 14.54. Javier Delgado, també amb facilitat, va guanyar el 400mt amb marca de 52.52

Zoya Naumov a l’arribada del 800mll. Foto de Carrer Lliure

En el Fons i mig-fons, possiblement, teníem el reguitzell d’atletes més destacats. En el 800mll, per exemple, vam poder gaudir de Zoya Naumov, amb un espectacular 2:06.56 a aquestes alçades de la temporada i a més convertint-se en rècord de la competició. La Montse Mas (Barça) guanyaria el 1500mll en un final ajustat amb Laia Casajoana i Marina Guerrero (Campiona catalana en Pista Coberta) i la Marta Galimany mostraria seu potencial al 5000m, 15 segons per sobre de la veterana Bàrbara Ramón. Als obstacles vam viure una de les úniques victòries de l’Avinent Manresa, de la mà de Mercè Guerra. En els nois, el club dominador va ser el CA Igualada, que va apostar fort per les distàncies llargues i va obtenir premi de la mà dels seus atletes de fons. El Guillem Carner guanyaria a l’Adrià Mas en el 800mll, Lahcen Ait Alibou guanyaria el 1500m en un final igualat amb el Youssef Taousi (només separats per 19 centèsimes), mentre que l’Abdessamad Oukhelfen faria bo el seu títol de campió sub23 de 10.000m guanyant a l’Artur Bossy amb solvència al 5.000 (14:17.39). En els obstacles, El Medhi Aboujanah va donar l’única victòria al Barça en fons masculí.


El Guillem Carner arribant a la meta durant el 800mll. Foto de Carrer Lliure

Els salts masculins van estar dominats pel Barça, amb noms com Dídac Salas o Frank Itoya, exceptuant la llargada, on el Jordi Matsuoka, del CA Igualada, va fer bons els pronòstics (7.29). En l’àmbit femení hi hauria un cas similar, no obstant, aquest cop cal destacar que les victòries van ser per l’Agrupa, amb Tamara del Rio (5.90 llargada) o Naiara Estanga (12.92 triple salt), malgrat que el triomf final de l’alçada seria per l’Aina Rabadán, que va evitar el complet del seu rival.

La Laura Centella i la Sonia Nasarre després del 400mll. Foto de Carrer Lliure

En els llançaments, i malgrat les marques llunyanes a les seves millors, el Barça va dominar en categoria femenina, amb la Niria Pascual a javelina, la Laura Redondo al martell o l’Elena Gutierrez al pes, malgrat que el disc la guanyadora va ser, com no, l’Andrea Alarcón (44.13). En nois, una rèplica. Victòria del Barça amb homes com Jose Javier Ortega al Pes o David Martín al Martell, però resistència de l’Agrupa al Disc, amb una competició molt regular del Jaume Fernández (50.67 a l’últim llançament).

En marxa, cal destacar la desqualificació del Chuso Garcia Bragado, que li va permetre al Kevin Cerro, del Cornellà Atlètic, obtenir la victòria i superant el rècord del campionat. En noies, superioritat màxima per la Mariona Garcia (25:12.70)

Finalment, la taula quedaria així:

1 FCBB – FC Barcelona 287
2 AACB – AA Catalunya 238
3 CORB – Cornellà At. 192
4 HOSB – ISS – L’Hospitalet 191
5 CAMB – Avinent Manresa 151
6 CAIB – CA Igualada 145
7 CALLE – Lleida UA 126
8 JASB – JA Sabadell 102

El Mark Vekemans guanyant el 200mll. Foto de Carrer Lliure

Les baixes dels equips per altres compromisos o per lesions, o les marques d’alguns atletes (lluny de les seves millors) no van reduir l’emoció o les alegries finals d’una competició que serveix, precisament, per això: unir als atletes dels equips i fer força per obtenir un títol col·lectiu, quelcom que a vegades s’oblida a l’atletisme però que esdevé una part important i clau per entendre els èxits dels atletes.

distancia ı mans ı mascareta | ventilació