Èxit al Campionat del Mon de Mountain Running. La bona salut catalana contrasta amb l’embolic federatiu de la disciplina
Si Catalunya és una Comunitat de referència en l’atletisme estatal-si no la més potent-tant en pista com en cros o en ruta, en la modalitat de Curses de Muntanya no es queda enrere: L’equip espanyol (format amb un gruix d’atletes catalans destacats) ha assolit el Campionat del Món de Curses de Muntanya (WMRA) en categoria femenina i el sots-campionat en categoria masculina en la modalitat de “llarga distància” a la Patagonia (Argentina).
LA CLASSIFICACIÓ DELS CATALANS
Oriol Cardona, 3r amb 3:20.24 i Andreu Simón, 5è, amb 3:25.00, han catapultat la victòria d’Espanya amb 15 punts sobre USA, segona amb 17 punts. També ha finalitzat en el lloc 37è, tancant l’equip espanyol però sense puntuar (puntuaven els 3 primers) , el català Jan Margarit amb 3:48.39.
Pel que fa a les noies, Sheila Avilés ha quedat 5a amb 4:56.19 mentre que Elisabet Gordon entraria la 9a amb 4:01.05 puntuant com a 3a espanyola. Al final, Espanya quedaria sots-campiona amb 20 punts per darrera de França, amb 17.
HISTORIA DEL CAMPIONAT
EL Campionat del Mon de Curses de Muntanya està organitzat per la WMRA (Associació Mundial de Curses de Muntanya) amb el suport de la IAAF (ara World Athletics). Des de 1985 fins a 2008 tenia el nom de “World Trophy” i no estava avalat per la IAAF.
Primerament, el World Trophy es feia sobre distàncies d’entre 12 i 17 Km amb desnivells suficients perquè els guanyadors acabessin vorejant una hora de temps final. Des de 2004 s’afegeix la “distància llarga” amb recorreguts d’entre 20 i 45 Km amb temps que situen els guanyadors entre les 2h i 4h.
Segons les distàncies i categories sempre han participat entre 15 i 25 equips des dels anys 90 (en les primeres edicions, menys) arribant al màxim de 30 països en la edició de Ovronnaz (Suissa) el 2007.
En aquesta edició a la Villa La Angostura (Argentina) la distància clàssica, amb nul.la participació espanyola, era de 17,4 Km i 754m de desnivell mentre que la distància llarga era de 41,5 Km i 2.184m de desnivell (tant positius com negatius, doncs la sortida i l’arribada coincideixen) i han participat entre 14 i 19 equips segons distàncies i categories. La propera edició 2020, a Lanzarote.
CATALANS A LA MUNTANYA. L’ EMBOLIC FEDERATIU
Els èxits de corredors catalans, però, estan repartits entre proves, modalitats i les federacions que regulen les activitats de muntanya. Corredors com Kilian Jornet (no cal presentació) o Pau Capell (campió del Mon d’Ultratrail ,ITRA 2018), de moment, no els hem pogut veure en aquest campionat del Mon per bé que Kilian ha corregut alguna prova del circuit de la Copa del Mon WMRA, com la Sierre Zinal (Suissa) de 31Km i 2.220m+ i 1.100- el passat mes d’agost establint el rècord de la prova amb 2:25.35.
Per què no els hem vist? Doncs perquè son corredors que fan el circuit mundial de trail running organitzat per la ITRA (Federació Internacional de Trail Running) que té el suport de les Federacions de Muntanya i Escalada al nostre país. Son corredors que estan liderant el rànquing mundial ITRA, cas de Kilian, i una 5a posició, cas de Pau Capell. Kilian, al córrer alguna prova de la WMRA també figurava en 6a posició del rànquing de Mountain Running (WMRA) al tancar la darrera actualització el novembre del 2018. És el cas de invers de Jan Margarit, que figura el 7è lloc del rànquing europeu del ITRA però que acaba de córrer el Mundial de Villa La Angostura.
Però no tot s’acaba amb la WMRA recolzada per la World Athletics i amb la ITRA sinó que també tenim altres Entitats com la IAU (Associació Internacional d’Ultra runners amb patronatge de la IAAF) que organitza curses des de 50 Km fins a curses de 24h amb una secció de “trail” o la ISF (Federació Internacional de Skyrunning) que regula curses de muntanya per sobre de 2.000m. Núria Picas, per exemple, ha estat guanyadora de la Copa del Món d’Ultra Trail (ITRA) el 2.012 però, al mateix temps, també ha guanyat en proves dels SKygames (ISF).
Finalment, encara cal afegir les Golden Trail Series patrocinades per Salomon que ofereixen dos circuits de trail, un d’àmbit nacional, GTNS, i un mundial, GWTS, circuit que també ha guanyat el mateix Kilian Jornet en la darrera edició 2019.
Uns altres exemples d’atletes que combinen amb èxits diverses curses de muntanya sota diferents entitats reguladores son Sheila Avilés, campiona de la Copa del Mon de Skyrunning que va segellar el campionat amb la victòria a l’Skymasters de Llimone al Trentino italià, prova on també Oriol Cardona va ser 2n i que també li va valdre idèntica posició a la Copa del Mon i al rànquing mundial ISF.
Els marges dels diferents àmbits d’actuació de les diverses entitats reguladores son molt amples i podríem trobar moltes proves que es podrien encabir en més d’un Organisme. Per exemple, una cursa de 50 Km a 2.000m d’alçada podria estar regulada per totes les Federacions i Entitats esmentades.
L’embolic de curses i Entitats organitzadores porta confusió que no és bona ni pels corredors ni pels aficionats però sembla que des de l’any 2021 la World Athletics coordinarà la WMRA, IAU i la ITRA per donar una resposta ordenada al desgavell de competicions. Al cap i a la fi estem parlant de curses i de córrer, cosa que és patrimoni de l’Atletisme i a més sabem que la única porta que pot obrir als JJOO és la World Athletics.
