Artur Bossy i Marta Galimany, podi a Nassos 2018

ARTUR BOSSY S’ESTRENA I MARTA GALIMANY SUMA UN TRIPLET A LA CURSA

El dia 31 de desembre és tradició a Barcelona, la celebració de la Cursa dels Nassos, amb l’objectiu que els runners i els atletes tanquin l’any fent allò que més els agrada. Així ho varen demostrar els més de 9.000 inscrits que van arribar a meta. A més, aquesta cursa sobre els carrers de la capital catalana és també la més ràpida de la ciutat.

Amb un cartell com aquest, són pocs els atletes d’elit disposats a perdre’s l’última de l’any, i, de fet, molts d’ells s’apropen a la Cursa dels Nassos amb la intenció de realitzar una marca personal que els faci encarar el nou any amb una motivació encara superior.

Aquest fet, unit a la inclusió de llebres per part de l’organització per buscar ‘cronos’ molt ràpids (per sota dels 29 minuts en homes, i de 34 en dones), fa que la cursa reuneixi un gran nivell i la victòria de la mateixa tingui un bon ressò, com a mínim, a nivell nacional.

Els nois

El grup capdavanter va passar l’equador de la cursa en 14:25, punt fins el que van arribar les dues llebres que van llançar la cursa. A partir d’aquest moment, ja va ser el Mourad el Bannouri (La Sansi) qui va prendre responsabilitats i va tirar pràcticament fins a meta.

L’atleta marroquí va mantenir un ritme dur i constant que va anar fent mal al grupet que es va atrevir a sortir amb ell. Dels nou atletes que van passar junts pel kilòmetre 5, només quatre arribarien junts per disputar-se la victòria en els mil metres finals: els demés van anar cedint un a un davant la constància i intensitat del ritme.

Així, el dos kilòmetres finals van ser cosa de l’Abdessamad Oukhelfen (la sensació del cross en aquest començament de temporada), l’Ibrahim Ezzaydouni, l’Artur Bossy i el Mourad. Uns 800 metres més endavant, el primer -representant l’Igualada- va donar un canvi brusc per testejar els seus rivals, i només l’Artur va ser capaç de reaccionar de forma immediata.

Un cop units tots quatre de nou, van afrontar els darrer kilòmetre. I aleshores va arribar el moment de Bossy. A uns 800 metres de meta va proposar un canvi progressiu, que va anar incrementat de duresa uns 200 metres fins posar-se realment exigent. El català ja no baixaria el ritme, i d’aquesta forma va obrir un forat d’uns 10 metres amb Oukhelfen. Un forat que, tot sortint de Diagonal i encarant la recta final, seria definitiu.

D’aquesta manera, el deixeble de Castillejo va substituir el seu entrenador com a campió de la cursa, i va sumar la seva primera victòria en una cursa del més alt nivell, mostrant-se com un atleta a tenir en compte de cara a la temporada en pista coberta que se’ns apropa.


El top-5

  1. Artur Bossy (FCB) – 28:46
  2. Abdessamad Oukhelfen (CAI) – 28:51
  3. Ibrahim Ezzaydouni (FCB) – 28:51
  4. Mourad el Bannouri (LaSansi) – 28:59
  5. Ibrahim Chakir (Numantino) – 29:16

Les noies

La cursa femenina va tenir una dominadora dés del principi fins el final de la cursa, deixant l’emoció en la disputa per la tercera posició. La Marta Galimany arribava com a favorita i va fer bons els pronòstics.

Referència del fons català en les darreres temporades, la representant del FC Barcelona havia arribat feia pocs dies d’una concenctració amb la sel·lecció nacional a Potchesfroom (Sudàfrica), però no es va voler perdre la seva cursa talismà.

I ja dés del primer moment, la maratoniana va deixar les coses clares. La Marta passava l’equador de la prova en solitari, en un temps parcial de 16:40 i amb un marge de 16 segons sobre la Míriam Ortiz (AAC), la seva immediata perseguidora. Aquest forat no faria més que créixer kilòmetre a kilòmetre, fins arribar als 26 definitius en la línia de meta.

Així, la Marta Galimany va endur-se la seva tercera Cursa dels Nassos, marcant els seu quart sub-34 consecutiu (i únic de la present edició) pels carrers barcelonins, finalitzant l’esdeveniment en 33:48.

Com dèiem, però, la disputa més ajustada va estar en la tercera posició, ocupada finalment per la Montse Mas. Amb un control de ritmes que mostra el grau de coneixement que té sobre el seu cos, l’atleta veterana -també del FC Barcelona- va marcar parcials idèntics a totes dues meitats de la prova, amb 17:13.

Això va fer que passés l’equador allunyada de la segona classificada, però que retallés temps pas a pas en la segona meitat; però per darrere, es va donar la situació inversa: i és que la Meritxell Soler (Manresa), va anar pràcticament de la mà amb la Montse fins el kilòmetre 5, per cedir quasi 30 segons a meta.

El top-5

  1. Marta Galimany (FCB) – 33:48
  2. Míriam Ortiz (AAC) – 34:14
  3. Montse Mas (FCB) – 34:26
  4. Meritxell Soler (Manresa) – 34:42
  5. Dayane Huerta (CAVA) – 35:42

distancia ı mans ı mascareta | ventilació