Aquest diumenge 28 d’octubre, la ciutat de València ha estat testimoni de dues grans actuacions un tant inesperades per part de dos atletes catalans lluny del seu millor nivell en les passades temporades. Però l’arribada del fred sobtat, el sol present en tot moment, i l’incombustible públic valencià han empentat l’Abdelaziz Merzoughi i el Jaume Leiva fins a registres magnífics.

València presentava un cartell de luxe per la seva mitja marató, la germana petita (tot i que internacionalment més reconeguda, pel rècord del món femení de la passada temporada) de la cursa principal de la ciutat: la marató. Un plantell increïble d’atletes africans tenia el rècord de la prova (58:48) entre cella i cella, i els millors fondistes del panorama estatal buscaven rebaixar les seves plusmarques personals, amb el duel entre Javi Guerra i Toni Abadía com a màxim exponent de la ruta espanyola.

Però entre ells, sense cridar l’atenció, prenien part el Jaume Leiva i l’Abdelaziz Merzoughi. El primer, acreditat amb una marca personal de 1:03:35 dés de l’any 2012, no havia tornat a rebaixar el registre de 1 hora i 4 minuts; l’Abdelaziz, per la seva part, debutava en la distància després d’uns anys de dificultats als 3.000 obstacles -la seva prova fins el moment-, allunyat de les seves millors prestacions, i després de córrer el dia anterior els 10 km en ruta en 28:20 a Granollers.

En tots dos casos, València ha estat màgica, i ambdós atletes han tingut un dia espectacular, podent-se colar entre els millors catalans en l’especialitat. El Jaume aconseguia pujar fins el 5è lloc a la llista històrica catalana, parant el cronòmetre en un temps de 1:02:20, mentre que Merzoughi entrava 28 segons més tard, entrant al ranking en 6ena posició.

La màgia de l’atletisme no s’acaba. Avui ens ha permès gaudir de dos ‘renaixements’ pels carrers valencians, al·lucinar amb la capacitat recuperadora de l’Abdelaziz, i especular amb el seu possible salt a la marató. El futur pinta il·lusionant a la ruta catalana.